El càrrec de Cap d’Estudis Adjunt de l’Institut de l’Ebre m’ha donat la possibilitat de conèixer el teixit empresarial del nostre territori. També obrir les portes del centre educatiu als i les empresàries invitant-los a l’activitat del Work Cafè que des de fa tres anys organitzem. Dins d’aquesta activitat duta a terme en dimarts al matí i que es personalitza en funció del tipus d’empresa, el món empresarial s’ha destapat, obert i ha parlat en franquesa de les seves fortaleses i debilitats, punts forts i punts febles. És per aquesta raó que dic ser un coneixedor profund de la majoria de les empreses del territori.
Per altra banda, a l’Institut de l’Ebre tenim estudiant Formació Professional més de 1500 alumnes de grau mitjà i superior. D’aquest aproximadament, uns 800, signaran convenis de Formació en Centres de Treball, o FP Dual. Un tant per cent molt elevat ho farà a empreses d’aquí. Un altre grup sortirà per altres territoris pròxims com el nord de Castelló, la Franja d’Aragó. També a altres províncies i a països europeus amb beques Erasmus.
Hem constatat la gran diversitat de nacionalitats que es congreguen dins les aules. Aquest curs fins a 36 països diferents, tan variats com ara, Mali, Andorra, Costa d’Ivori, Estats Units d’Amèrica i Filipines entre els més exòtics. Tenim nouvinguts d’altres llocs més comuns i amb una majoria molt més significant, entre els que podem anomenar: Marroc, Algèria, Equador, Hondures, etc.
Posant en comú els tres paràgrafs anteriors i juntament amb una trucada telefònica d’un empresari la setmana passada m’ha sorgit la necessitat de contextualitzar la idea d’escriure aquesta opinió.
Les paraules de l’empresari van ser:
– Perdona, però acabo una reunió per l’abús del mòbil a l’oficina. Es passen moltes hores amb grups de pares/mares del col·legi. Els he dit que poden utilitzar el mòbil per situacions importants, però no per grups de pares on es parlen de l’aniversari dels fills o el grup d’entrenament de futbol.
Tenim un problema amb la gent d’aquí. Els nostres fills han estat massa consentits i no responen a les necessitats de la majoria de les empreses.
Tinc treballadors d’altres països que ho donen tot per l’empresa. Tampoc cal tant! Estos seran els nous empresaris!
En la meva opinió i respecte a aquesta realitat, vaig contestar-li que no només era a l’empresa. També passa dins de l’aula i al seu dia a dia. Fa uns anys, moltes empreses eren reticents en fer convenis en gent nouvinguda. Ara per ara, no hi fan cap diferència.
