Els Mossos han instruït 332 casos de bullying o assetjament entre iguals entre el 2019 i el 30 de setembre del 2021. En concret, 106 el 2019, 116 el 2020 i 110 fins al 30 de setembre d’enguany.
Són xifres no molt altes, reconeix el cap de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà, el sergent Guillem Goset, però sí que ho és l’impacte que genera cadascun d’aestos casos tant en la víctima com en el seu entorn. A més, alerta sobre una gran “xifra negra” que cal fer aflorar. Per abordar esta realitat, la policia catalana impartirà nous tallers en escoles i instituts per conscienciar, prevenir i detectar els casos.
L’objectiu és dotar els alumnes de primària i secundària de les eines per trencar el silenci que sovint impera.
Estos procediments han generat 529 fets, ja que en un mateix fet hi poden haver diverses tipologies penals. Els delictes més habituals que es produeixen són les lesions (130), les amenaces (110) i l’assetjament (101). Estes tres tipologies representen el 66,7% dels fets denunciats.
El sergent Guillem afirma que una de les característiques de l’assetjament entre iguals és que les víctimes tenen dificultats per sortir d’aquesta situació. Puntualitza que l’assetjament no és un delicte en si sinó una situació que va fent manifestacions que sí que poden ser delictives, com lesions, amenaces o coaccions. Per això, l’abordatge de la policia catalana va des del principi fins al final d’aquests casos, fent un acompanyament.
L’institut, el principal escenari
L’entorn on més fets es produeixen és a l’institut (33,6%), a l’escola (25,7%) i als espais oberts o al carrer (25,3%). En altres espais com el domicili, amb un 14,2% del pes, l’assetjament es fa a través d’internet, sigui per les xarxes socials o amb programes de missatgeria.
Pel que fa a l’augment de fets, s’aprecia este increment en llocs oberts i al carrer, amb 15 més (+34,9%), comparant els nou primers mesos del 2021 amb tot el 2020. La policia ha destacat l’augment dels fets al carrer, ja que des de principis del 2021 s’han produït 51 fets envers els 33 i 29 dels anys 2020 i 2019, respectivament.
Els fets que tenen lloc a la llar presenten una mateixa tendència amb 23, 28 i 24 casos en els anys representats. Entre el 2019 i el 30 de setembre de 2021, els agents han atès 303 víctimes menors d’edat. Per sexe, un 53,1% han estat dones i un 46,9% homes.
També hi ha més víctimes. En concret, set més el 2020 en comparació amb el 2019, en passar de 101 a 108. Els nou primers mesos del 2021, el nombre d’afectats és de 94.
Les tipologies delictives són les lesions, les amenaces i l’assetjament, que representaven el 76,9% dels fets l’any 2020 i el 74,5% en els nou primers mesos del 2021. Durant este període, s’han identificat 601 persones autores, de les quals 599 han estat denunciades i dos detingudes. Els dos detinguts (el 2020) ho van ser pels delictes de lesions i abusos sexuals a un menor d’11 anys. El 63,6% dels autors són homes.
Este assetjament no només es dona presencial sinó també virtualment. Tot i això, Goset afirma que no hi ha assetjaments purament presencials o purament en línia, sinó que habitualment una situació que es dona a l’aula continua als espais electrònics. El sergent descarta que hi haja un increment de l’assetjament en línia si no que creu que més aviat “s’ha diluït”.
Els mossos busquen trencar el silenci
Davant d’estes xifres, els Mossos impartiran els tallers ‘Posicionat contra l’assetjament’ per prevenir estes conductes, trencar el silenci i deixar clar que no es pot mantenir una actuació neutral. De fet, apunten que el paper dels observadors és clau per treure a la llum els casos. Goset reconeix que el grau de coneixement que tenen els nens sobre el fenomen ha crescut, tot i que moltes vegades qui avisa són els tutors o caps d’estudi.
A primària es recrea la història d’un cas de bullying a partir d’un còmic. Aprofitant la lectura d’esta història, els Mossos proposen dos activitats. La primera una discussió guiada sobre què sent una persona assetjada, què pensen els alumnes sobre aquells que no fan res davant d’estes situacions i perquè la víctima no demana ajuda i calla. La segona activitat és un treball en petit grup per elaborar unes pautes d’actuació davant d’un cas d’assetjament per aconseguir que els alumnes sàpiguen detectar aquests casos i tinguen eines per afrontar-los.
Amb els alumnes de secundària es treballa amb la projecció d’un vídeo on es recrea un cas d’assetjament. Es presenten els actors que sempre estan presents en aquestes accions, com l’assetjador, els seguidors, els espectadors, els defensors i l’assetjat.
Goset afirma que quan acaben les presentacions acostumen a quedar-se una estona i a vegades hi ha alumnes que s’acosten a comentar coses. Si la policia veu que el que se’ls explica té prou entitat, actua.
