El passat dissabte la consellera de Justícia de la Generalitat va presidir l’acte d’inauguració del nou edifici dels Jutjats de Tortosa situats al carrer de la Mercè i la plaça dels Estudis davant l’anterior seu judicial. Amb aquest nou equipament la superfície disponible s’aprova als vuit mil metres quadrats i dobla la disponibilitat anterior, considerada insuficient des de feia molts anys.
L’Administració de justícia ha tingut sempre una notable importància en la vida ciutadana. Fins al Decret de Nova Planta, a Tortosa hi havia la seua cort de justícia, que es regia per un codi propi, el Llibre de les Costums escrites de la insigne ciutat Tortosa, una còpia del qual estava, lligat amb una cadena, a la porta de l’Ajuntament (on avui hi ha el Palau Oliver de Boteller) a disposició de qualsevol que el volgués consultar. Els col·legis d’advocats i de procuradors de Tortosa són dels més antics del país i n’hi ha constància documental des del segle XIII. Afortunadament han superat tots els projectes de supressió que, de tant en tant, apareixen des d’una òptica centralista.
A la primera divisió d’Espanya en partits judicials (1834) se’n varen crear 463, dels quals vuit corresponien a la demarcació de Tarragona (dos a les Terres de l’Ebre: Gandesa i Tortosa). Mig segle després, en desplegament de la Ley de enjudiciamento criminal (1882), es van crear les Audiències “de lo Criminal”, 49 a capitals de província i altres 46 a ciutats significatives, de les quals 5 a Catalunya (Figueres, Manresa, la Seu d’Urgell, Reus i Tortosa). La de Tortosa incloïa també el Partit Judicial de Gandesa i incoava entre 400 i 500 causes anuals, celebrant uns 150 judicis orals a l’any, fins i tot amb condemnes a la pena de mort, que eren executades al mateix territori. Estava atesa per tres magistrats, fiscal, secretari, oficial de sala, agutzil i un nombre indeterminat d’auxiliars administratius. El darrer judici se celebrà el 21 juny de 1892. Com a conseqüència de les mesures econòmiques derivades de la manca de recursos per atendre la Guerra de Cuba, la Llei de pressupostos de 1892, promoguda pel Govern liberal de Sagasta, suprimia, entre altres molts organismes, les Audiències “de lo Criminal” i mantenia les existents a les capitals de província com a audiències provincials.
La Ley de demarcación y planta judicial (1988) modificava els Partits Judicials i els fixava en 431, creant el nou partit Judicial d’Amposta, segregat de Tortosa i amb àmbit coincident amb la comarca del Montsià. Actualment la Junta Electoral de Zona inclou els partits judicials de Tortosa, Amposta i Gandesa, la qual cosa suposa la totalitat de les Terres de l’Ebre menys sis municipis de la Ribera d’Ebre que depenen de Reus.
Fins a ara, els jutjats de Tortosa estaven ubicats a un vell casalot vora el barri del Rastre, però com que no resultava suficient hi havia dependències externes a un pavelló provisional al barri de Ferreries en condicions molt precàries. L’edifici principal fou construït (1768) per allotjar l’Hospital de la Santa Creu i, després de diverses vicissituds, acollí l’Ajuntament (1915) i l’Institut de Batxillerat (1954), fins a la seua remodelació com a seu judicial (1971). Abans el jutjat de primera instància ja havia estat en el mateix lloc quan l’edifici era seu de l’Ajuntament i ocupava la planta entresol en un espai molt limitat; la situació era tan deficitària que a l’expedient de reconstrucció de Tortosa molt destruïda per la guerra, es demanava com una de les obres prioritàries la construcció d’un edifici per als jutjats. La petició fou atesa parcialment, ja que el 1955 es destinà a jutjats de Primera instància i Instrucció la primera planta del nou edifici de correus vora la plaça d’Espanya (que després seria Comissaria de la Policia i actualment seu dels serveis socials de l’Ajuntament). L’espai era força limitat fins al punt que una extensió com a jutjats municipals estava ubicada a una part dels baixos del nou Ajuntament, entrant pel carrer del darrere.
Amb el nou edifici, el conjunt de serveis judicials de Tortosa, a la plaça dels Estudis, guanyen en extensió i modernitat, tot i que l’edifici vell s’haurà de sotmetre a un procés d’adaptació a la nova realitat i a les condicions d’habitabilitat actualment establertes.
