La ciutadania ha parlat a les urnes i per molt que cada partit en faça lectures diferents, si més no públicament, les diferents formacions han de ser capaces d’arribar a acords per a fer un govern i evitar una repetició electoral que seria un fracàs de la política, a banda d’un cas excepcional a Catalunya des de la restauració democràtica.
És obvi que el panorama és complex i que ja s’han acabat les majories absolutes de CiU als anys 80 i 90. Però els partits tenen l’obligació d’entendre’s i governar o fer oposició responsable. No poden enviar a la ciutadania el missatge de què els resultats no són vàlids, que no els agraden, que la gent no ha sabut votar i que ho ha de tornar a fer. Això és una anomalia política, prevista legalment però simptomàtica que els partits han perdut part de la seua capacitat i motivació política. Tampoc no seria gaire edificant vincular el Govern de Catalunya al de Madrid, perquè això suposa barrejar realitats polítiques diferents i perquè el Govern de la Generalitat s’ha de decidir aquí a Catalunya, amb arguments i negociacions en clau catalana.
En l’escenari que dixen els resultats electorals, hi caben sobretot dos lectures: la recuperació del PSC i del PP i la davallada independentista, atenent que el lleu creixement de Junts no compensa les patacades d’ERC i la CUP. A partir d’aquí, ningú ha de renunciar a res, i encara menys als seus valors polítics, però cal configurar un govern, que pot ser en minoria, i afrontar reptes inajornables com el desplegament de les renovables, l’accés a l’habitatge o el reforç de la salut i l’educació públiques.
