Vint-i-quatre punts menys de participació en relació amb el 2017. El 14 de febrer del 2021 va deparar la participació més baixa en unes autonòmiques, amb un 53,54 % al país i només un 50,37 % a la circumscripció del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, on les dos comarques més poblades, el Baix Ebre i el Montsià, van registrar abstencions per damunt del 50 %. Una cosa mai vista. El desembre del 2017, havien votat a la demarcació de Tarragona prop d’un 78,5 % dels electors.
Això va dibuixar el 2021 un Parlament amb 74 diputats a favor de la separació d’Espanya -el percentatge de vot independentista va arribar al 65 % a les Terres de l’Ebre-, però del qual va sorgir un govern que ha anat perdent llançols i ha acabat la legislatura amb el suport de només 33 diputats i sense poder tirar endavant els pressupostos del 2024.
Els diferents partits estan estos dies fent campanya pura i dura, amb actes i rodes de premsa convencionals enfront de l’excepcionalitat que va suposar la pandèmia, i treballant per a mobilitzar al màxim totes les bosses de votants i per evitar que el desencís polític que perdura en alguns sectors de la població no torne a traduir-se en una abstenció alta. El Centre d’Estudis d’Opinió diu que ERC és qui més s’hi juga, perquè un terç de catalans afirmen que no saben a qui votaran i, d’entre els que dubten entre diversos partits, la majoria tenen els republicans com a opció.
Els temes principals de campanya no són sorprenents: el futur hospitalari, l’impuls al Catalunya Sud, la preservació del delta de l’Ebre i del tram final del riu, la retenció de talent o la pagesia, entre altres.
ERC buscarà la seua tercera victòria consecutiva a les Terres de l’Ebre en unes eleccions al Parlament, però en un context en què les enquestes situen el PSC i Junts, per este ordre, al capdavant a escala de país. Per a qualsevol dels dos, una victòria a la regió ebrenca també seria històrica. Junts ja va ser la força més votada en les eleccions municipals, encara que tinga menys regidors que ERC. Pel que fa a la circumscripció del Camp de Tarragona i l’Ebre, ERC no ho tindrà fàcil per a repetir la victòria del 2021, mentre que el PP aspira a recuperar la representativitat que va perdre per primera vegada fa tres anys. No en va ha portat al seu líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, pel Camp de Tarragona i per les Terres de l’Ebre, amb parada a llocs com Tortosa i Ulldecona. El popular fins i tot ha dit que per a ell són prioritàries les dessaladores abans que nous transvasaments. Feijóo anava acompanyat del candidat a la presidència de la Generalitat Alejandro Fernández.
D’entre la resta de presidenciables a la Generalitat dels principals partits, el republicà Aragonès i el socialista Illa encara no s’han dixat veure per les comarques del sud. Està previst que Aragonès participe en un acte el 8 de maig. Sí que han visitat l’Ebre Laia Estrada, de la CUP, o Jéssica Albiach, dels comuns.
Qui no s’ha pogut passejar per Catalunya és, òbviament, Carles Puigdemont, que està fent un míting diari a Argelers, al Rosselló, cada dia dedicat a un territori des d’on surten autobusos amb simpatitzants del partit per a seguir-lo en directe. Dimarts va ser el torn de les Terres de l’Ebre.
La representació de les Terres de l’Ebre
La regió ebrenca ho té magre per a repetir els sis diputats que va arribar a tindre en algun moment de la legislatura. L’ha acabat amb cinc, ja que Jordi Jordan va renunciar a l’escó en ser elegit alcalde de Tortosa. Ara, només Joaquim Paladella (número 3 del PSC), Albert Salvadó (2 d’ERC) i Mònica Sales (cap de llista de Junts + Puigdemont) tenen gairebé garantida l’elecció. Molt més complicat ho tenen la republicana Maria Jesús Viña, Irene Negre de Junts, o la socialista Lídia Ferré. Tanmateix, se pot incloure com a quota ebrenca el cap de llista de la CUP per la demarcació, l’activista i professor de Geografia de Vandellòs Sergi Saladié. Això sí, els anticapitalistes haurien de mantindre l’escó per Tarragona.
