L’impacte de la imposició d’aranzels per part dels Estats Units als productes europeus manté el sector agroalimentari català “a l’expectativa“. Així ho constaten algunes empreses consultades per l’ACN com la gironina Galetes Trias; la lleidatana Fruites Font; el celler Alta Alella i el productor d’oli ebrenc Faiges, que destaca que al 2019 ja es va imposar un gravamen del 25%. Els productes més afectats podrien ser l’oli d’oliva i el vi amb un impacte que podria arribar als 45 milions, segons els càlculs de Prodeca. Tot i que les exportacions dels productes agroalimentaris superaran els 500 milions al 2024 als EUA, un informe de Prodeca advertia de la reducció de marges i la necessitat de diversificar cap a altres països.
A l’espera que Prodeca doni a conèixer aquest dimecres la dada global de vendes a l’exterior de tot l’any, incloent el desembre, les exportacions de productes agroalimentaris als EUA van marcar un nou màxim el 2024, depassant els 500 milions d’euros per primera vegada –de gener a novembre, la xifra se situava en els 509,9 milions–. El pes d’aquest sector en el conjunt de vendes de béns al país nord-americà fa més d’una dècada que es manté estable entre el 12% i el 13% del total, i el volum ingressat per aquestes transaccions s’ha més que duplicat en una dècada. Es tracta d’un ritme de creixement que, en números rodons, s’observa en el conjunt d’exportacions als EUA.
Les xifres del 2024 superaven en onze mesos ja la totalitat de l’any anterior, quan la facturació va ser de 447 milions. Per productes, amb dades a tancament del 2023, el vi és el que més negoci genera, ja que representa un 15,7% del total d’exportacions agroalimentàries al país de Donald Trump. El segueixen l’oli d’oliva (15,1%), els sucs i extractes vegetals, i similars (9,8%), i el peix fresc o refrigerat (6,6%), així com el cacau en pols (5,4%) i la carn de porcí (5,4%).
Per demarcacions, el que més es ven als Estats Units des de Barcelona és el vi (61,3 milions d’euros el 2023), mentre que a Girona lidera el rànquing la carn (16,2 milions). A Lleida, l’oli d’oliva és el producte estrella (38,5 milions), una circumstància que també es dona a les comarques del sud, per bé que al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre el peix (28,1 milions) supera l’oli d’oliva per un estret marge.
En declaracions també a l’ACN, la directora de negoci internacional d’ACCIÓ, Cristina Serradell, explica que uns aranzels nord-americans tindrien impacte, però alhora l’alimentari “no és un dels sectors que exporta més” als EUA, i destaca en aquest sentit la maquinària, la perfumeria i la cosmètica o els productes farmacèutics. Segons Serradell, entre els productes agroalimentaris que podrien notar més l’impacte de la mesura, hi hauria el vi i l’oli d’oliva.
De fet, els aranzels imposats durant la primera administració de Donald Trump van afectar tant vi com oli d’oliva, així com melmelades i formatges, cosa que va portar a una caiguda del 16% les exportacions d’aquests productes i un impacte de 26 milions d’euros, recorda Serradell.
El ‘fine food’, l’oli d’oliva, el vi i el cava, els productes que es veurien més afectats
Un informe recent de Prodeca afirma que les afectacions ara podrien arribar als 45 milions d’euros anuals, amb el ‘fine food‘ –snacks, dolços, begudes i plats preparats, entre d’altres–, l’oli d’oliva i el vi i el cava com a principals productes que rebrien un impacte directe.
A l’estudi, l’empresa pública advertia d’una possible pèrdua de competitivitat, de reducció de marges de benefici i de la necessitat de diversificar mercats en el supòsit d’introducció de gravàmens nord-americans, amb Àsia-Pacífic, Llatinoamèrica i l’Orient Mitjà com a possibles alternatives. Alhora, però, assenyala oportunitats, com un millor posicionament de les DOP catalanes posant-les en valor a escala internacional, o la promoció dels productes com a ‘premium‘.
Galetes ‘made in’ Santa Coloma de Farners
De la fàbrica que Galetes Trias té a l’entrada de Santa Coloma de Farners anualment en surten 360 tones de galetes. Entre les seves especialitats -elaborades a base d’ametlla- hi ha les tradicionals teules, els neulets, els pralinets o els crocants. Es venen en diferents formats, que van des dels diferents tipus d’assortits fins als envasos individuals.
L’empresa familiar centra les vendes al mercat català i espanyol. Però part de la seva estratègia també s’estén a l’exterior. A través de distribuïdors, exporta el 5% de la producció a països com Hong Kong, l’Aràbia Saudita, Equador, Alemanya, França, Anglaterra i els Estats Units. Aquest 2024, a més, també han començat a vendre a Itàlia, Canadà i Rússia.
“Tenir presència a l’estranger, tot i que sigui en un percentatge petit, ens ajuda a desestacionalitzar les vendes i a incrementar la facturació“, concreta la directora general, Maria Trias. Perquè si bé les seves galetes tenen tirada tot l’any, també és cert que el gruix de les vendes es concentren a l’últim trimestre.
L’any passat, 18 tones de Galetes Trias -en diferents formats- van viatjar a l’exterior per vendre’s als diferents països on l’empresa gironina hi té presència. I d’aquestes, aproximadament unes 3 tones i mitja van arribar als Estats Units. Al mercat nord-americà, hi tenen presència estable a través de tres distribuïdors.
Maria Trias explica que estan “a l’expectativa” de veure què passa amb la política aranzelària que ha anunciat l’administració Trump. Admet que, tot i que les seves vendes als Estats Units són “petites“, si la mesura tira endavant, això possiblement es traduirà en un increment de preus per als consumidors americans. “Però els nostres distribuïdors segueixen treballant; de fet, ara estem intentant presentar nous productes als Estats Units, en espera de veure què acaba de passar i si els aranzels s’apliquen“, concreta la directora general de Galetes Trias.
Pendents dels Estats Units però també de Rússia
Els països europeus són el destí final de bona part de la producció de fruita de l’empresa Fruites Font, situada a Torres de Segre (Segrià). L’any passat aquesta firma lleidatana va vendre a l’estranger el 70% de les 61.000 tones de fruita que va processar a les seves instal·lacions. Destaca sobretot el seu nivell exportador en fruites de pinyol com el préssec, la nectarina, el paraguaià o la pruna, i és que prop del 85% de les 50.000 tones produïdes d’aquestes varietats se’n va anar a l’exportació.
El propietari de Fruites Font, Xavier Font, explica a l’ACN que els últims anys s’han fixat en l’estranger perquè els principals competidors en la producció de fruita de pinyol, França i Itàlia, han anat minvant la seva producció. “Oferim una millor qualitat i se’ns valora el sucre i el color dels fruits per la insolació. També som més competitius en preu“, assegura. L’empresa també exporta al voltant d’un 80% de les peres que produeix, però importa poma d’Itàlia o França perquè són de “millor qualitat“.
Fruites Font no ven als Estats Units perquè els trànsits en vaixell són llargs i poc idonis per a fruites com el préssec, i enviar la fruita en avió surt car i no permet moure grans volums. Amb tot, el seu propietari admet que estan a l’expectativa de com afecta al mercat la política internacional. D’una banda, amb possibles aranzels de l’administració Trump i, de l’altra, davant una possible reobertura del mercat rus en cas que Putin aixequés el veto a les exportacions agràries europees imposat el 2014.
De moment, però, empreses com aquesta se centren en el mercat europeu i en explorar mercats emergents, sobretot a l’Àfrica. El 2024, Fruites Font va obrir nous mercats a països com Egipte i els Emirats Àrabs. “Egipte és el més interessant perquè té més de 100 milions d’habitants, un potencial gran de consum i un percentatge elevat de persones amb un poder adquisitiu elevat“, afirma Xavier Font.
Fruites Font té una plantilla fixa d’uns 50 treballadors, que entre els mesos de maig i novembre -durant la campanya- s’enfila fins als 250 o 300 empleats. El seu propietari diu que la seva prioritat és comptar amb mà d’obra suficient i que ja planifiquen com adaptar-se a una reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. Actualment, l’empresa està ampliant les instal·lacions de Torres de Segre, que doblaran la superfície per poder treballar “amb un sol torn de 400 persones“.
Com repercutir el preu en un mercat “molt sensible”
Pel que fa al futur més immediat, les empreses estan pendents del “fantasma” dels aranzels anunciats per Donald Trump als EUA. El propietari del celler Alta Alella, Josep Maria Pujol-Busquets, diu que l’aplicació de noves taxes per accedir al mercat nord-americà pot ser un cop important, sobretot perquè arriba després d’anys d’inflació. “La capacitat adquisitiva ha baixat molt“, es lamenta.
Amb tot, l’empresari mira el futur amb optimisme i recorda que en el passat ja es va superar una política aranzelària similar. “Veurem com acaba. És una incògnita“, reflexiona. Pujol-Busquets detalla que, en cas de confirmar-se els aranzels, s’entrarà en una “negociació complexa” per determinar qui paga els plats trencats: “Els EUA és un mercat molt sensible al preu final i haurem de veure com repercutir-ho“.
Alta Alella exporta al voltant d’un 35% de la seva producció. La xifra va caure en picat amb la pandèmia, però en els darrers anys s’ha anat recuperant lentament fins a tornar a una xifra amb què l’empresa se sent “còmode“. Del total d’exportacions, els EUA representen un 15%. El Canadà, amb un 25% de les exportacions, és el mercat exterior que millor els funciona.
Per Pujol-Busquets, cal veure ara si la tendència es consolida en un moment, ja no de canvis, sinó de “terratrèmols” en l’àmbit internacional. Amb tot, Alta Alella confia en el “consumidor inquiet“, que busca l’especialització i diferenciació, per superar aquest nou possible sotrac. “Competim amb el món i hi ha vins molt bons i molt econòmics, però també molt estandarditzats“, apunta.
L’oli ja va patir un gravamen al 2019
El sector de l’oli pot ser un dels més afectats pels aranzels amb els quals amenaça el govern de Trump. Els Estats Units és el segon país que més oli d’oliva consumeix, en termes globals, però només en produeix 1% mundial. L’any 2019, els oleïcultors ja van patir un “greu gravamen” del 25% per a l’oli embotellat que va afectar a la competitivitat, un escenari que ara es podria repetir si es compleix el desafiament del president nord-americà a la Unió Europea.
Moltes empreses oleícoles, com l’ebrenca Faiges, quarta companyia envasadora de l’estat espanyol, han optat per crear una “instal·lació pròpia” i fer la comercialització i distribució del producte a través d’un societat amb una empresa nord-americana. Exporten “a granel” i “etiqueten i envasen en territori americà“. El projecte formava part del plans d’expansió de la companyia i amb els impostos imposats pel govern de Donald Trump, el van prioritzar. “Va provocar fer-nos créixer més ràpid i moure’ns amb més velocitat, i un projecte que teníem expectativa de fer en cinc o deu anys vista, l’hem fet en dos anys“, ha contat el gerent.
Una altra forma per esquivar els aranzels que graven els productes europeus seria produir o exportar a països del nord d’Àfrica, com Marroc o Tunísia, i fer-hi allí els envasats. Aquesta no és una mesura que contempli l’oleícola Faiges. “Nosaltres, òbviament, apostem pel producte del territori, producte espanyol, i sobretot producte de les Terres de l’Ebre, perquè entenem que a nivell organolèptic és un producte de més qualitat i amb un valor afegit important“, ha remarcat el gerent.
Faiges exporta olis a una vuitantena de països. Als Estat Units fa molts anys que hi treballen. Des de la seva implantació industrial hi distribueixin entre 300 i 400 tones al mes, un 5-6% del seu volum de venta, que l’últim any ha superat els 130 milions de quilos d’oli, d’oliva i de llavors. Com a segon país consumidor d’oli d’oliva, els Estats Units són un mercat atractiu on empreses oleícoles com Faiges tenen “molt marge de creixement“, també reforçat per “l’auge de la cultura mediterrània“. “Gastronòmicament ha fet un canvi molt important i entenem que creixerà molt més“, ha apuntat Javier Faiges.
Des de l’empresa ebrenca consideren que els aranzels es concretaran aviat, i que s’imposaran en termes similars als de fa sis anys. D’una altra manera, la inflació del producte, que ja és alta, castigaria “les butxaques dels nord-americans“. “Això no tindria sentit. Busca el producte Made in USA, amb aquest valor afegit per ser més competitiu“, ha apuntat el gerent de Faiges. “Si és així, entenem que podríem evitar-los amb la nostra producció americana“, ha afegit.
Així i tot, el sector oleícola demana a les institucions europees que vetllin pels seus interessos “amb una certa intel·ligència” perquè els Estats Units és el segon país “que els compra més oli” i “hi ha interessos comercials molt grans“. “Cal trobar un equilibri adequat perquè estan gravant a la Unió Europea i no a altres països productors, fet que no entenem i que creiem que vulnera la lliure competència i de mercat“, ha denunciat Javier Faiges.
“No obstant, som la indústria més professional i més potent del sector oleícola i tenim mesures per lluitar contra aquests aranzels“, ha defensat el gerent de l’empresa ebrenca. Faiges també ha assenyalat que tenen “capacitat” per vendre a tot el món, en països asiàtics i sud-americans on està creixent molt el consum d’oli d’oliva, i alerta que els aranzels poden acabar perjudicant sobretot als Estats units amb una greu inflació. “Nosaltres, en canvi, tindríem una demanda suficient com per a vendre a altres països aquest excedent que no podríem vendre als Estats Units“, ha apuntat.
