Móra la Nova es troba davant una inversió que pot suposar un revulsiu econòmic per a la Ribera d’Ebre. És la candidata que ha presentat el Govern estatal perquè aculla una de les quatre gigafactories d’intel·ligència artificial (IA) que la Unió Europea vol posar en marxa durant els pròxims anys. La inversió prevista oscil·la entre els 30.000 i els 50.000 milions d’euros i convertiria el polígon industrial del Molló en una central puntera en tecnologia digital a nivell europeu.
El projecte ja s’ha presentat davant Brussel·les i competirà davant altres emplaçaments, d’altres països, candidats a acollir un dels quatre grans nuclis d’IA al continent. La instal·lació està liderada per una aliança de l’Estat amb tot el teixit empresarial liderat per Telefònica i amb la participació d’altres gegants com Nvidia, Orange, ACS, Submer o Multiverse Computing. Ocuparia prop de quatre hectàrees del polígon industrial del Molló —entre Móra la Nova i Tivissa— i instal·laria prop de 100.000 CPUs per a crear tot un “teixit neuronal” de gran potència per a la fabricació i innovació d’intel·ligència artificial.
Ja s’ha apuntat que, un cop estiga posat en marxa, la gigafactoria podria generar —inicialment— uns 250 llocs de treball altament qualificats, als que se li afegirien altres llocs de treball indirectes i auxiliars. A banda, se tracta d’un centre tecnològic que suposaria un pol d’atracció per a empreses tecnològiques i start-ups. L’alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, assegura que és un projecte que “transcendix el nivell local” i “pot suposar un abans i un després” per a la Ribera d’Ebre. Tot i que es troba en fase de candidatura, assegura que, si finalment tira endavant, “suposarà un canvi en el teixit econòmic de la zona”, amb “un canvi de l’època nuclear a l’era tecnològica i digital”.
L’anunci de la gigafactoria va transcendir després de la trobada entre el president de la Generalitat, Salvador Illa i el president del Govern espanyol Pedro Sánchez, el passat divendres, dia 20 de juny, enmig de l’escàndol judicial que afecta el partit socialista. Segons el Govern català, la proposta es va tractar durant la reunió, i es va acordar el treball conjunt per a seguir endavant amb la candidatura davant les instàncies europees.
Al consell de govern, el passat dimecres 25, la Generalitat va fer un altre pas endavant, i va aprovar una declaració institucional a favor del projecte. La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va destacar, a més, que hi ha l’acord per a “declarar la gigafactoria com un projecte d’interès general”. “És una oportunitat per Catalunya i per Terres de l’Ebre per situar-se al capdavant, com a referents tecnològics a nivell europeu. Per això, oferim tot el suport institucional i el treball conjunt amb el projecte i les empreses promotores”, ha destacat Paneque.
En la roda de premsa posterior al consell de govern, la consellera i portaveu va destacar, a més, que “Móra la Nova reuneix tots els requisits que necessita el projecte” de la nova fàbrica d’intel·ligència artificial. En concret, destaca que se situa en un indret proper a una infraestructura tecnològica i digital de gran rellevància com el Barcelona Supercomputing Center, també disposa dels subministraments bàsics amb energia, fibra òptica i tecnologia 5G —un factor únic en un indret rural a Catalunya— i també abastiment d’aigua, ja que la instal·lació requerix un sistema de refrigeració de grans dimensions.
No és futur, és present
La intel·ligència artificial és, ara mateix, el factor clau en el desenvolupament tecnològic. Les grans potències econòmiques s’han llançat a la recerca i el desenvolupament de noves eines amb aplicacions en pràcticament tots els sectors econòmics de la societat. El lideratge inicial dels Estats Units, amb l’emblema de Silicon Valley, s’ha qüestionat davant l’eclosió de la Xina també en l’àmbit de la tecnologia avançada. El llançament de DeepSeek, la IA xinesa, va demostrar la gran aposta del gegant asiàtic i la capacitat de mirar directament als grans referents de Silicon Valley. A la vegada, va refermar les ànsies del Govern nord-americà per a aconseguir el domini de terres rares i minerals crítics necessaris per al desenvolupament d’esta tecnologia.
Davant esta situació, la Unió Europea, liderada pel president francès Emmanuel Macron, ha decidit que també ha de jugar un paper clau en l’avenç de la IA, i ha anunciat un programa propi de desenvolupament, al marge dels Estats Units i la Xina. L’objectiu no és altre que el d’evitar la dependència de les dos grans potències en un tema crític i clau per al desenvolupament econòmic com la intel·ligència artificial.
Al mes d’abril, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va anunciar —en un gran esdeveniment a París— la creació d’un sistema de gigafactories a escala europea i també la creació de diversos programes de recerca i innovació relacionades amb la IA. El programa europeu no és, però, una aposta de futur, sinó de present. La cursa tecnològica requerix que els centres de dades i les gigafactories comencen a treballar a curt termini. Per això, ja s’ha requerit als estats membres que facen arribar les seues propostes per tal de situar els grans centres tecnològics.
En pocs mesos s’espera que la Comissió Europea faça una primera selecció davant les propostes que ja s’han rebut de gran part dels estats membres. Ja de cara a finals d’any, les propostes seran definitives i es farà la selecció dels quatre emplaçaments definitius on aniran les gigafactories europees. L’objectiu és que puguen estar en funcionament ja entre 2027 i 2028. “Estem en un moment molt important i ara cal que treballem perquè la candidatura de Móra la Nova siga cada cop més atractiva i tinga més possibilitats”, ha destacat l’alcalde, Jesús Álvarez.
El moment clau de la ribera d’ebre
El projecte i la candidatura de Móra la Nova s’ha rebut amb il·lusió a la Ribera d’Ebre. La comarca, condicionada pel monocultiu econòmic de la central nuclear d’Ascó, ha vist, en els darrers anys, com la reindustrialització europea passava de llarg i es creaven nous centres de producció sobretot a la línia de la costa i al voltant de l’AP-7 i el corredor del Mediterrani. Un dels exemples més clars és la implantació de Kronospan al polígon Catalunya Sud. La candidatura per a acollir la gigafactoria europea posa de nou sobre la taula els punts forts que pot tindre la comarca i la disponibilitat d’infraestructures com el polígon industrial del Molló.
A la vegada, la comarca també rebrà la inversió del projecte HyBERUS, amb la creació d’una central de producció d’hidrogen i metanol verd a Ascó. També veu com la creació d’infraestructures crítiques, com les centrals hidràuliques reversibles, poden afavorir projectes com el que fa anys que es planteja a Riba-roja d’Ebre i, d’altra banda, ja hi ha molts indicis que fan preveure que el tancament de les centrals nuclears s’allargarà més enllà del calendari previst pel Govern de l’Estat.
Tot plegat, fa preveure uns anys d’oportunitats a la comarca. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha destacat que “la relació del Govern català i estatal ha sigut clau i ara el territori ha de treballar també perquè la candidatura de la gigafactoria siga forta”. Va ser un dels temes centrals que es van tractar al consell de govern del dimecres, dia 25. Gonell va destacar que “suposaria la creació de llocs de treball d’alt valor afegit” i a la vegada “la retenció del talent i l’atracció de nous professionals” que, des de fora, s’instal·larien al territori. “El Govern català pensa per la prosperitat col·lectiva i la creació d’un ecosistema tecnològic i científic que també ha de tindre una de les seues grans infraestructures a les Terres de l’Ebre”, ha destacat Gonell.
El Molló: un polígon sense activitat que es reconvertix en un referent tecnològic
El polígon industrial del Molló és l’emplaçament que acolliria la nova gigafactoria d’IA europea. Ocuparia un espai d’unes quatre hectàrees, que actualment és propietat de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). Un dels punts a favor és la seua proximitat amb el Barcelona Supercomputing Center, però també els seus equipaments. L’abastiment energètic estaria garantit i també l’hidràulic, ja que és necessària una gran infraestructura de refrigeració.
A la vegada, el polígon de Molló presenta una gran disponibilitat de sòl industrial. Compta amb unes 36 hectàrees, que es van urbanitzar el 2011. Davant la manca d’interès d’empreses per a instal·lar-s’hi, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va optar per construir-hi una nau, que va oferir a diverses activitats econòmiques i que també va traure a concurs. Entre les propostes que hi van sonar al llarg de gairebé quinze anys hi va haver la d’una planta de biodièsel, també una planta de tractament de residus i un centre d’entrenament de bombers. Cap iniciativa va cristal·litzar.
Finalment, un projecte liderat des del mateix Consell Comarcal, amb la Fundació i2Cat i altres socis, va acabar convertint la nau en el primer espai, situat en l’àmbit rural, equipat amb tecnologia 5G. Avui dia acull el CoEbreLab 5G rural, un espai on diverses empreses fan els tests necessaris per als seus prototips i desenvolupen les noves eines digitals. La nova vocació de polígon tecnològic, amb esta única instal·lació en marxa, ha acabat també suposant que l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre oferisca un cicle formatiu especialitzat en 5G, i ara també s’ha convertit en un actiu que opta a acollir una de les gigafactories més grans d’Europa.
Altres punts a favor són la seua proximitat amb l’AP-7 i amb les ciutats del sud de les Terres de l’Ebre i també amb Reus i Tarragona. La infraestructura viària pot ser, però, un dels punts a millorar.
