HomeTerres de l'EbreEs complixen dos anys del temporal Gloria amb el futur del Delta...

Es complixen dos anys del temporal Gloria amb el futur del Delta encara per a resoldre

El Gloria va malmetre infraestructures portuàries i marítimes a l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar, però, sobretot, la força del mar va posar en evidència la fragilitat del delta de l’Ebre. Les onades van superar la debilitada línia de costa del Delta i l’aigua del mar va penetrar fins a 3 quilòmetres mar endins i va inundar milers d’hectàrees d’arrossar a l’hemidelta esquerre, fet que deixava sota l’aigua l’Illa de Buda i provocava una enorme esquerda a la barra del Trabucador.

El pas del temporal va girar el focus d’atenció cap al delta de l’Ebre i va dixar en evidència davant els ulls de tothom el que feia temps que s’alertava des del territori: l’extrema fragilitat en què es troba el delta de l’Ebre. Dos anys després, més enllà de les obres d’emergència per a reparar la ferida del Gloria, s’ha avançat poc i el futur del Delta encara està per a resoldre.

El resultat d’anys d’inacció Marcel·la Otamendi és un dels propietaris de primera línia de costa plenament afectats pel Gloria i per la regressió del Delta. Al gener del 2020, l’aigua va penetrar literalment als seus camps d’arròs, situats just al sud de la península del Fangar, a Deltebre. Els seus camps es van negar d’aigua salada i l’arena del mar va colgar-lo. Otamendi té molt clar que el que va provocar el Gloria “és la conseqüència d’anys d’inacció al Delta”. Recorda que els seus arrossars estaven a centenars de metres de distància del mar i que avui dia, literalment, té camps d’arròs “sota l’aigua del mar”. La “inacció pública durant anys” ha fet que es perda tot el sistema dunar que protegia els seus arrossars, “ens deien que arribaria un punt en què la regressió s’aturaria, però este punt encara no ha arribat”.

Dos anys després del Gloria, Marcel·la Otamendi ha pogut recuperar la producció dels seus arrossars, però mira amb preocupació el futur, ja que més enllà de les obres d’emergència no s’ha fet res més per a protegir el Delta. Lamenta que encara no s’haja pogut fer el moviment de sorres anunciat pel Servei provincial de Costes per a reforçar el litoral, i li costa d’entendre “que siga tan costós fer un pedaç que ens permeta guanyar temps i aguantar un o dos temporals més mentre esperem les actuacions del Pla de Protecció definitiu”.

Otamendi s’alinea plenament amb les tesis de la Taula de Consens del Delta, una entitat que creu que té plena legitimitat per a exigir actuacions al Govern de l’Estat i la Generalitat, ja que representa a una gran part de la propietat Delta. “No entenc com no s’escolta al territori, que l’únic que vol és defensar el Delta, tal com el coneixem. Ho devem als nostres avantpassats, que van treballar i van transformar el Delta amb les mans. Allò sí que va ser difícil, però salvar ara el Delta amb tota la tecnologia que hi ha al nostre abast, no ho hauria de ser”. Malgrat que està “dolguda” i “decebuda” per estos dos anys de promeses incomplertes, Otamendi és optimista i confia que les solucions per al Delta arribaran. “Ens han abocat durant anys a la resignació, però hi ha exemples a tot el món que ens demostren que el Delta es pot salvar”.

També la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha lamentat la “inacció” de les administracions i creuen que més enllà d’intencions i de declaracions, no s’ha avançat gens per a protegir el Delta en estos dos anys. “Hem d’exigir a les administracions que d’una vegada per totes posen un pla damunt la taula que resolga els problemes del Delta i que hi haja un pressupost, un calendari i un cronograma de totes les actuacions”, ha dit Susanna Abella, portaveu del moviment en declaracions a Delta.Cat.

La lentitud administrativa Una de les qüestions que més s’han evidenciat durant estos dos anys des del pas del temporal Gloria és la “lentitud” amb la qual s’actua des de les administracions, tal com reconeix Antoni Espanya, cap del servei provincial de Costes. Per a Espanya, el Gloria va servir “per a posar el Delta a l’imaginari del canvi climàtic a l’Estat espanyol i a l’agenda de les administracions públiques”. Recorda que arran del temporal es va poder fer obres d’emergència per a regenerar el Trabucador i reforçar el frontal de Deltebre i de l’illa de Buda, “unes obres que han permès al Delta aguantar temporals posteriors com el Filomena”, i també el fet que en estos dos anys s’haja avançat en un Pla de Protecció del delta de l’Ebre, que ara es troba en fase d’encaix amb les propostes fetes durant el període de consulta pública.

Espanya assegura que s’ha avançat amb reunions amb la Taula de Consens i espera que es puga tancar una proposta definitiva al mes de febrer. Amb tot reconeix que les actuacions derivades d’este Pla de Protecció encara tardaran a arribar, ja que el Pla definitiu tornarà a sortir a exposició pública i haurà de sotmetre’s a una valuació d’impacte ambiental. “És un pla que pretén resoldre els problemes del Delta a 30 i 50 anys vista i hem de fer bé les coses”.

Mentrestant, el que sí que hi ha previst és poder realitzar una actuació de mobilització de sorres al litoral. La proposta presentada per l’Estat és la de moure 385.000 m3 d’arenes cap a les zones més debilitades del Delta, però l’actuació que s’havia de fer a la tardor, s’ha acabat retardant pels tràmits d’avaluació ambiental. Ara la proposta ja esta molt avançada i des del servei provincial de Costes s’avaluarà si en el moment que el projecte estiga enllestit per a executar-se, hi ha temps per a fer l’actuació abans del març, quan comença el període de nidificació d’aus al Delta. Si no, l’actuació quedaria posposada fins al setembre.

La Taula de Consens del Delta ja fa mesos que denuncia esta paràlisi administrativa que posterga la realització d’accions al Delta. En un article -publicat a la pàgina següent- des de la Taula es lamenta que dos anys després la realitat del Delta no ha canviat gens i que es manté la mateixa situació de fragilitat que va posar en evidència el temporal Gloria. Manifesten el seu malestar per qüestions encallades, com la mobilització de sorres o per la manca d’objectius concrets en el rescat de sediments, i demanen a l’Estat actuacions “proactives” al Delta, tal com s’està fent arreu d’Europa per a fer resilient la costa davant el canvi climàtic.

Leonor Bertomeu
Leonor Bertomeu
periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

45 + = 53

Últimes notícies

-->