Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch. Una pedra, un nom, una persona. Stolpersteine, pedra que fa ensopegar, és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947). Com ens recorda ell mateix, ‘no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor’.
Es tracta d’un projecte que relaciona art i memòria. Cada Stolpersteine ret homenatge a una víctima del nacionalsocialisme. D’aquesta manera, es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, romà i sinti (gitanos), LGTBI, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans amb discapacitat que van ser perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933 i 1945 pel règim nazi i els seus col·laboradors.
No només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi els qui van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països, i també a aquelles persones que davant el destí que els esperava van decidir suïcidar-se.
El maig de 1996 a Berlín es van col·locar les primeres, dedicades a persones jueves residents al barri de Kreuzberg víctimes del règim nacionalsocialista. S’instal·len davant la darrera residència on va viure en llibertat la persona. L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants mentre llegeixen el nom de la persona i quin va ser el seu destí. Com es deia? Quan va néixer? Quan va morir? On vivia? On i quan fou deportada?
Es tracta del projecte més gran descentralitzat de memòria. Les llambordes disperses per tot Europa i més enllà permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.
Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi als afores de Berlín. Des del gener de 2015, es va transferir la gestió del projecte a la fundació Stiftung – Spuren – Gunter Demnig, que rep els encàrrecs de la producció de diferents llambordes de part de persones individuals, famílies, associacions, grups de veïns, escoles, centres de treball o governs. Cada any produeixen al voltant d’unes 450 noves llambordes.
Aquest mes de novembre s’instal·laran un total de deu llambordes a Flix en homenatge a deu flixancos deportats a camps nazis durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, nou d’ells a Mauthausen i un a Buchenwald. Concretament, s’ubicaran als carrers Església (1), Castell (1), Sant Josep (2, al refugi), Sant Roc (3) i Plaça Major (3). Entre les Stolpersteine trobem els noms de Ramon Agramunt Tarragó, Josep Vaqué Agramunt, Carles Antoni Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Domingo Josep Zurita Nogales, Amaro Castellví Blanch, Rafael Ros Mateu, Tomàs Pujol Llecha, Agustí Sánchez Grau i Manuel Grañena Molins.
