La comunitat educativa està preocupada, entre altres motius, per l’oblit de la filosofia el curs vinent, a part de l’estupidesa del 25 % en castellà en una sentència que priva els alumnes castellans de tenir més cultura. Per a quan el 25 % de català a la comunitat de Madrid? Els nens catalans que viuen a la capital del Reino amb els seus pares tenen garantida una educació en català?
A banda d’aquest sofregit lingüístic que ens afecta com a nació, sent una de les meves preocupacions per l’educació, em preocupa, també, la poca presència de la filosofia en els plans d’estudi. Descartes ja va advertir que la filosofia ens distingeix dels salvatges i que les nacions són més cultes quan a les escoles ensenyen aquesta matèria. He pensat que si Putin hagués estudiat filosofia -tal vegada vaig equivocat- el seu comportament amb Ucraïna seria civilitzat i no tractaria a la seva gent com si fossin el no-res. Per cert, hi ha algun lector que sàpiga si s’estudia filosofia als centres militars europeus? Seria interessant saber-ho. Segons sembla, hi ha un marge per a l’esperança, perquè la nova llei d’educació s’organitzarà en motius obligatoris i optatius, en què també s’inclou la filosofia i la seva història, cosa que farà que el jovent sigui més intel·ligent i que pensi millor. M’estic referint als clàssics grecs, que ens van ensenyar a pensar i a reflexionar, i també és possible que hi hagi menys tecnologia. Fantàstic!
Han sigut molts els professors que, ja fa temps, han protestat per la gairebé nul·la presència a les aules de la filosofia i com Grècia i Roma estan desapareixent. Ho podem veure a les nostres ciutats, on hi ha molt de gamberrisme, sigui pel rebuig per la netedat dels carrers o pintant amb grafits nombroses portes d’establiments comercials. I què hi fan, les nostres autoritats? Res de res. Aquests que embruten les ciutats són potencials votants per al dia de demà, i si n’hi ha tants és millor que facin el que vulguin i mantenir-los en la seva ignorància, perquè tard o d’hora ens votaran i no convé molestar-los.
Els nostres polítics han oblidat que Grècia i Roma són els germen de la nostra civilització i negar-los la seva influència ens destrueix l’educació. Per això és tan important girar la vista enrere i que els nostres alumnes puguin reflexionar. Si l’avenç tecnològic de què actualment gaudim no va acompanyat de continguts que fa dos mil anys ens van transmetre les cultures que van sorgir al Mediterrani estem apanyats. El ministre franquista José Solís Ruiz va dir: “Más gimnasia y menos latín”. Desgraciat i inculte ministre! El coneixement del llatí contribueix de manera decisiva, a la vegada, al coneixement del nostre idioma, i és l’aprenentatge de la més important llengua de cultura que ha conegut Europa. Podem dir el mateix de la Grècia clàssica i els seus mites, que han superat els dos mil anys de vida i han mantingut el vigor que ens han transmès. Ja ho va dir Marguerite Youcenar: “La mitología griega comienza poco más o menos con Eurípides, tal vez con Homero, y continua hasta hoy con la misma importancia que el álgebra, el sistema métrico decimal y el latín eclesiástico; que ha sido para el artista y el poeta europeo una tentativa de lenguaje universal”.
10Recentment, Raül Garrigasait ha posat novament en circulació la col·lecció dels clàssics de la Bernat Metge, en la qual Grècia i Roma donen continuïtat a la nostra història cultural.
