En la tardor de la vida, vos vull parlar d’alguns records. La tardor, una paraula bonica per escriure, però difícil de viure…
És la setmana de Sant Gil, i em venen al cap les primeres passes per donar a conèixer la vida d’aquest Tortosí.
Devien ser els anys 90, i recordo, com si ara fos, la cadena solidària que vam organitzar per fer memòria de la vida d’un missioner, Francesc Gil de Frederic, que fa 4 segles va creuar mars i terres llunyanes per portar la fe dels nostres pares a l’altra part del món.
Era gener i feia un fred que glaçava, però molts tortosins i tortosines ens vam donar les mans i vam fer una cadena humana enllaçant els dos ponts. Grans i petits (hi van participar col·legis i clubs, associacions, entitats) ens vam donar les mans per assolir la fita. I ho vam aconseguir. Ja ho diuen que “la unió fa la força”.
Aquest record de Sant Gil, en els inicis dels premis als valors humans “Dóna’m la mà”, em porta a la memòria els principis del moviment antitransvasament, en el que totes les Terres de l’Ebre es van unir per dir no al transvasament de l’aigua del riu.
Penso que ha estat l’únic cop a la nostra història que tants d’ebrencs es van unir per una mateixa causa. Mirant enrere, crec que s’ha valorat poc un moviment social tant ampli.
Si volem que Tortosa i les Terres de l’Ebre tinguen el futur que es mereixen, hem de proposar-nos treballar plegats, creure en natros mateixos, i tenir objectius comuns. Perquè sols quan lluitem junts per alguna cosa en la que creem o de la que estem convençuts, podem aconseguir els nostres propòsits.
