El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, vol reforçar el regadiu del Priorat amb aigua de l’Ebre. Així ho va anunciar este diumenge, dia 14, en una visita a Falset per donar resposta als agricultors de la comarca -amb un potent sector de productors d’oli i, sobretot, de vi- davant la situació de sequera que viu el país i l’estat dels pantans del Priorat, que estan pràcticament buits. Mascort ha acabat matisant que qualsevol concessió d’aigua s’haurà de treballar en el pròxim pla hidrològic, més enllà de 2027.
El matís a l’anunci de fer arribar aigua al Priorat va arribar després que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) advertís que no tenia constància de les intencions de portar aigua fins al Priorat i advertia que esta mesura s’hauria de debatre i aprovar en el proper pla de conca i no en el vigent, que inclou les concessions de 2022 fins a 2027.
Mascort assegura que la proposta no es durà a terme en els pròxims anys. Des del Priorat, el conseller va anunciar dos projectes per garantir el regadiu de suport en la majoria dels municipis.
En primer lloc, es posaria en marxa una nova captació d’aigua des de Garcia per tal de fer arribar l’aigua al pantà dels Guiamets i al de Siurana. Esta nova infraestructura requeriria la construcció d’una nova canonada d’uns 30 quilòmetres. Podria subministrar aigua a unes 1.588 hectàrees dels municipis de Cornudella de Montsant, el Lloar, Falset, Gratallops, la Morera del Montsant, la Vilella Alta, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta i Torroja del Priorat. El projecte es podria començar a adjudicar enguany i estar en funcionament ja el 2027, a punt si s’autoritza en la revisió del pla hidrològic.
D’altra banda, s’utilitzaria la captació del Garrigues Sud -ja en marxa, a Flix- per a poder subministrar aigua a l’embassament de Margalef i abastiria els municipis de la Palma d’Ebre, Margalef, Cabacés, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset i la Figuera. Els dos projectes comptarien amb un finançament d’uns 60 milions d’euros, i un volum d’aigua de cinc hectòmetres cúbics anuals, que es captarien durant els mesos d’hivern. “Només si els pantans del Priorat estan buits i hi ha necessitat”, ha puntualitzat el conseller Mascort.
El conseller ha assegurat que és l’alternativa adient “per donar una llum d’esperança” als pagesos del Priorat. “És molt poca quantitat d’aigua, s’agafaria a l’època d’hivern i no es mouria de la conca de l’Ebre”. Mascort ha destacat que “només es farà servir si els pantans són buits i només és una solució estructural per donar resposta en temps d’emergència”.
En este sentit, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha defensat la mesura. “No seria res més que fer servir els pantans del Priorat com si fossen basses de regadiu, i que puguen regar si hi ha necessitat amb l’aigua de l’Ebre. És aigua que no sortiria en cap cas de la conca de l’Ebre”, ha argumentat Salvadó.
Crítiques del Gepec i la Plataforma del Siurana
El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) ha reaccionat a la proposta del conseller i aquesta setmana ha negat que el Priorat necessite aigua de l’Ebre i ha denunciat la mala gestió del recurs que en fa la Generalitat, juntament amb la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR).
Segons han exposat els membres de l’entitat, el Priorat exporta anualment 7 hectòmetres cúbics (hm3) d’aigua a altres comarques -6 al Baix Camp i 1 a la Ribera d’Ebre-, mentre que el projecte presentat pel Departament d’Acció Climàtica preveu portar-ne 4 hm3 .
Han criticat que quasi la totalitat del cabal del Siurana es desvie al pantà de Riudecanyes en un transvasament entre conques i que, després, esta aigua es faça arribar a Reus. “A Margalef no està justificat portar-hi aigua de l’Ebre, no té sentit. Margalef és autosuficient i pot abastir la seua zona de reg”, ha assegurat.
L’activista del Gepec, Andreu Escolà, ha destacat que, en el cas de la zona de Siurana, “el principal problema no és l’aigua” sinó “els drets que té la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes”. “Si la concessió no existís i no s’enduguessen pràcticament tot el cabal del riu Siurana, es podria abastir perfectament el Priorat”, ha assenyalat.
Els regants del Baix Camp poden agafar fins a 6 hm3 anuals de Siurana o fins al 90% de les reserves del pantà, segons Gepec. Per això s’ha preguntat quina garantia hi ha que l’aigua que arribaria a Siurana des del riu Ebre no acabaria al pantà de Riudecanyes, en el que seria “un transvasament encobert”, fins al Camp de Tarragona.
La PDE diu que es pot blindar el transvasament a Reus
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) també s’ha posicionat al voltant de la proposta del Departament d’Acció Climàtica de fer arribar l’aigua de l’Ebre al Priorat.
Segons el portaveu Manolo Tomàs, l’arribada d’aigua als embassaments a la comarca veïna podria suposar “un transvasament encobert” al Baix Camp i a l’àrea de Reus, ja que la major part del cabal del riu Siurana es desvia fins a Riudecanyes per a abastir després l’àrea urbana de Reus.
La PDE alerta que la proposta de Mascort “no té res a veure amb la situació actual de sequera i escassedat”, perquè és una obra “a tres anys vista” i “s’ha de negociar amb la CHE” per tal que la incloga en el nou cicle de planificació hidrològica del riu Ebre per a 2027-2031, una possibilitat “factible” tot i que no la consideren “convenient”. “Això és un transvasament, augmenta la pressió sobre el riu i augmenta els usos de l’aigua en termes agrícoles. No hi podem estar d’acord”, ha recalcat Manolo Tomàs.
La PDE assenyala que el Siurana és part de la conca de l’Ebre però és un riu “desviat i una anomalia” que genera els problemes d’escassedat al Priorat. “Si se soltés i complís la seua funció ambiental, arribaria a l’Ebre, reompliria els aqüífers i se’n podria fer un ús agrícola”, ha defensat.
