A les Terres de l’Ebre, s’havia donat per fet que si en un cas extrem d’emergència el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, havia de portar aigua amb vaixell a Barcelona, ho faria des de Tarragona – el conseller Mascort va dir fa setmanes que l’entreveia com l’opció més fàcil i amb aigua de l’Ebre de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). En els darrers dies, però, tant el conseller com un altre alt càrrec del Departament, la secretaria d’Acció Climàtica Anna Barnadas, han evitat concretar aquesta alternativa: “ En cas que arribem a una situació extrema que ens obligui a portar aigua a vaixells a Barcelona, en aquell moment el Departament analitzarà on es pot anar a buscar aquesta aigua sense que malmeti cap altra conca ni cap altre territori. I tan sols seria en un moment de sequera extrem, perquè si l’aigua regenerada i sobretot la dessalinitzada ja fan licitar el preu de l’aigua, el cost amb barques és elevadíssim”, va manifestar Barnadas en una compareixença a Tortosa.
Per la seva banda, el conseller David Mascort, en declaracions als Matins de Catalunya Ràdio, també va evitar avançar que l’aigua en vaixells seria del minitransvasament de l’Ebre que gestiona el CAT: “ Tindrem a punt, per si cal. els vaixells i les instal·lacions on hagin d’arribar els vaixells, però on vindrà l’aigua no és rellevant. Vindrà d’on segueixi més fàcil, i en cas que vingués de Tarragona, del CAT o d’Ematsa”, va dir.
Ematsa és l’empresa municipal d’aigües de Tarragona i s’abasteix tant del CAT com d’altres recursos propis com pous, mines o aqüífers, i que també podria abastir els vaixells. Ara bé, no seria fàcil discriminar si l’aigua que s’hi carregués des de la xarxa d’Ematsa tindria una procedència concreta o una altra. En tot cas, Mascort també va insistir que “ l’aigua dels vaixells no soluciona la sequera, és l’aigua imprescindible per serveis d’alguna zona”, com podria ser un hospital o un barri concret.
La previsió del Govern continua sent activar la fase d’emergència del Pla especial de sequera al voltant de l’1 de febrer, tot i que això, va insistir Barnadas, ho marcarà el moment en què els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat estigui per sota del 16%. Quan s’entre en emergència, el topall de consum humà als territoris afectats, passa de 210 a 200 litres per habitant i dia; en agricultura és passa d’una restricció del 40% a una del 80%; a la ramaderia, del 30% al 50% ia indústria, del 15% a una retallada del 25%. Barnadas també va insistir des de Tortosa que el Govern descarta fer qualsevol interconnexió de xarxes, com reclamin alguns col·legis professionals, i que les conques internes de Catalunya han de ser autosuficients: “ Han de poder ser resilients amb l’aigua que hi ha i la que estem fabricant amb regeneració i dessalinització. L´ús de l´aigua ha d´encaixar amb l´oferta de l´aigua i creiem que és possible, per la qual cosa estem fent obres d´emergència de reforç i ja hem duplicat l´aigua regenerada que s´utilitzava fa dos anys”. “Quan fas una interconnexió, no saps quin recorregut tindrà; tots formem part de la conca mediterrània i no et sentí jugar amb les aigües d’uns i d’altres” , vaig afegir.
Sobre la ubicació de la dessalinitzadora del Foix, a Cunit, que tindrà una capacitat de producció de 20 hectòmetres cúbics i que els col·lectius en defensa de l’Ebre veuen com una amenaça d’interconnexió per la seva ubicació just entre els sistemes CAT i Ter-Llobregat, Barnadas es limità a respondre que els dessalinitzadors es construïxen segons criteris tècnics d’eficiència.
“ S’ha de continuar estudiant i entenc les suspicàcies perquè el tema de l’aigua és complex i porta a desconfiances, però el que ens caldrà és explicar molt bé d’on surt i on arriba l’aigua i la seva utilitat”.
