El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha posat a licitació a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), segons va anunciar la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, a Tortosa, un contracte per a fer un estudi que determine la capacitat de transport de sediments a través dels canals de reg del delta de l’Ebre, que desvien un 20 % de l’aigua que baixa pel riu i que és el que realment resultaria efectiu per a lluitar contra la subsidència o enfonsament natural del Delta, ja que la plana deltaica està desconnectada del tronc principal del riu i dels sediments que hi puguen baixar (l’altre 80 %).
El cas és que el volum de sediments que superen la barrera dels embassaments és ínfim en relació amb el milió de tones anuals que caldrien. Per això hi ha plantejat, des de fa temps, mobilitzar els sediments acumulats als pantans, però no s’ha plantejat encara cap prova pilot ambiciosa, més enllà dels moviments que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha començat a fer entre el Segre i la coa de l’embassament de Riba-roja: 12.700 m3 que la CHE diu que han d’ajudar a estudiar com es mouen els fangs i que els col·lectius en defensa del Delta consideren una “rentada d’imatge” sense conseqüències.
Este estudi que ara encomanarà la Generalitat, segons preveu, permetrà estimar el volum que la xarxa de reg del Delta podria repartir per la planta deltaica per a mitigar els efectes de la subsidència i la pujada del nivell del mar. “És un estudi que calia, molt interessant, que haurà de donar com a resultat un diagrama de Hjulström per a relacionar la velocitat dels diferents fluxos d’aigua amb la seua capacitat per a transportar partícules de diferents mides”, valora el geòleg i membre del grup de recerca científica EbreRecerca Álvaro Arasa.
Cada flux d’aigua vol dir cada canal principal (Dreta i Esquerra, els que sorgixen a l’assut de Xerta-Tivenys), cada canal secundari i cada séquia de la xarxa que irriga el Delta, per tal que els sediments s’escampen pels camps d’arròs dels dos hemideltes. Arasa i el també geòleg i membre del CSIC Jorge Guillén ja han publicat treballs en què intenten fer una predicció matemàtica de les possibilitats de mobilitzar els sediments acumulats als embassaments de Riba- roja i Mequinensa, però a ningú se li escapa que cal provar in situ com es mouen els fangs aigües avall dels pantans -en este cas l’IRTA va fer un únic test l’any 2017- i sobretot a través dels canals.
El treball d’Arasa i Guillén determina -en el cas que es poguessen moure els 300 milions de tones que s’estima que hi puguen haver al sistema format per Riba-roja i Mequinensa-, en funció dels sediments mobilitzats i durant els sis mesos que dura la campanya de l’arròs i la xarxa de reg dels arrossars està plenament operativa, durant quants anys es podria disposar de sediment dels embassaments i quina alçada podria guanyar el Delta, sempre en funció del volum de fangs que s’amollessen riu avall. A més volum, menys anys de disponibilitat, però més ràpid s’aconseguiria repujar la cota deltaica a través del rebliment dels sediments als arrossars. El Delta pot perdre 1,5 metres abans de finals de segle. La subsidència és major a l’hemidelta nord.
Segons Arasa i Guillén, la plana deltaica podria guanyar a través dels canals i en diferents períodes de temps entre 100 i 175 mm/m2, però la CHE ja ha dit que tots els fangs acumulats als dos principals pantans -s’hi podria afegir el de Flix- no es podrien mobilitzar ni de bon tros. A més a més, com reconeix Arasa en el seu llibre Origen del riu Ebre: de l’actualitat a l’actualisme, “tots els recursos sedimentaris de Mequinensa i Ribaroja no són suficients per a pal·liar significativament la subsidència, la regressió litoral i l’augment del nivell del mar”, estes dos últimes a través dels sediments transportats pel riu fins al mar. “Seria necessari gestionar tots els sediments retinguts pel conjunt d’embassaments a la conca i generar un efecte dòmino”, diu el geòleg de Santa Bàrbara.
Un dels majors experts en sedimentació, el catedràtic Ramon Batalla, ja va alertar en la comissió del Parlament sobre el Delta que amb els sediments de Riba-roja, atesos tots els condicionants, només n’hi hauria prou per a dos anys, i augura que per força “en cent anys tindrem un Delta amb una forma diferent”.
Licitat per 350.000 euros
El pressupost de licitació de l’estudi impulsat ara per Acció Climàtica és de més de 350.000 euros, amb finançament dels fons europeus Next Generation. El Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) preveu la possibilitat de fer una prova pilot a l’embassament de Riba-roja per a mobilitzar sediments atrapats, cosa que es pot fer a través de canonades amb bombeig, de buidatges controlats dels embassaments o fins i tot -l’opció més cara- amb transport amb camions.
La determinació de la CHE, que no és partidària d’obrir les comportes de fons dels pantans, fins ara sempre ha estat menor, tot i que en l’actual PHE, per primera vegada, hi ha reservada una partida de 4,2 milions d’euros per a assajos de mobilització de fangs. Hi ha diversos estudis disponibles en el món científic sobre com mobilitzar sediments dels pantans i, segons Arasa, “la CHE ja té prous dades per a fer els seus diagrames de Hjulström sobre el comportament del riu”.
El que cal és passar de la teoria a la pràctica. Però també és cert que no hi ha tanta teoria sobre el transport dels sediments per part dels canals, que és on cobra sentit l’estudi que trau a licitació ara la Generalitat. S’hi analitzarà el comportament dels sediments més fins, els llims, que són els majoritaris als embassaments (cap a un 85 %) i els que ja poden baixar pel riu encara que siga amb cabals mínims de 100 m3/s. Segons Arasa, les arenes necessiten cabals a partir de 400 m3/s, i les més gruixudes, avingudes o riuades de més de 800 m3/s.
El projecte d’estudi de la Generalitat es desenvoluparà en tres fases durant 24 mesos. La primera consistirà en la recopilació de la informació existent de la zona d’estudi, en la realització de treballs de topografia de la xarxa de canals i en l’elaboració del model, el calibratge i la seua validació. Es definiran diferents escenaris en funció del cabal, la concentració de sediment i el diàmetre de les partícules.
La segona fase identificarà les àrees prioritàries del Delta on cal aportar sediments urgentment i la quantificació del sediment que s’hi ha d’aportar. El tercer bloc serà la redacció del document final. A la vegada, Acció Climàtica també ha posat a licitació, per 222.000 euros, un altre estudi per determinar els efectes de la concentració de sediment sobre les comunitats de peixos i els macròfits del tram baix del riu. S’articularà també un model predictiu sobre la resposta dels peixos davant de la concentració de sediment en suspensió.
Anna Barnadas va celebrar que “per fi” s’hagen pogut traure a licitació, en haver obtingut amb retard el doble permís de la CHE, els dos estudis, i va reivindicar l’estratègia de mobilització de sediments a llarg termini. “Per més que fem barreres de protecció o moguem sorra al litoral, el més important per a la resiliència del Delta serà la mobilització de sediments a partir del pantà de Ribaroja”, va manifestar l’alt càrrec del Departament d’Acció Climàtica.
