I a jugar, al carrer!

Estic llegint un article científic sobre la importància de la dieta en la nostra salut. Fa una comparació entre tres tipus de dietes que han estat escollides perquè s’ha vist que les persones que les observen viuen molts anys. Són la dieta mediterrània, la japonesa i l’atlàntica. D’aquesta última és la primera vegada que en sento a parlar. Mentre llegeixo em van venint a la memòria records de la meva infantesa, en un poble d’uns tres mil habitants, on l’obesitat era un fenomen infreqüent. Recordo una noia més gran que jo a la qual van posar el malnom de “gorda”. Una persona obesa en una població de tres mil habitants constitueix una proporció molt petita. Ara ja no és així, l’obesitat s’ha convertit en un problema greu, en una epidèmia.

Els costums dietètics que teníem eren molt semblants en totes les famílies del poble: llet per esmorzar a la qual s’afegia pa sec. Llegums dos o tres cops per setmana, les llenties sovint amb arròs. Els dijous, paella mixta amb peix i carn, els altres ingredients depenien dels productes de temporada i desconec el perquè del dijous. A l’hivern, escudella, a la qual nosaltres anomenàvem “ arròs, col i fesols amb una mica de cansalada”. A la nit, sempre verdura amb peix o amb alguna truita de patates, d’espinacs, de carxofes… Em ve a la memòria, amb enyorança, la queixa que jo li feia a la meva mare en els sopars d’estiu: “altre cop, bajoques…”!

La fruita, que menjàvem diàriament, era de temporada i sovint calia separar-ne alguna part ocupada per altres comensals. Oli i olives cada dia, així com una mica de vi que els nens bevíem barrejat amb sifó. Berenàvem pa amb alguna cosa.

La carn més habitual era la de conill. Recordo que des de ben petit ajudava la mare o la iaia a sacrificar-los i pelar-los. El dies de molta festa, pollastre rostit i pastissets fets amb productes de la terra, els quals no calia guardar a la nevera. No en teníem. Si estàvem malalts, una mica de carn de “corderet tendre”. Quatre àpats al dia i a jugar al carrer.

A aquesta manera de menjar, els científics li van posar el nom de dieta mediterrània, copiada pel món occidental anglosaxó i que, ara, nosaltres hem deixat una mica de costat.

Des de fa seixanta anys moltes coses han canviat. S’ha engegat un important mercat relacionat amb el menjar, concursos, venda d’aliments saludables i miraculosos i tota classe de dietes per perdre pes i per desintoxicar.

Internet és ple d’afirmacions categòriques, sovint sense cap base científica, moltes vegades fruit d’interessos comercials que ens poden portar a conductes dietètiques errònies buscant l’objectiu d’una menja saludable.

S’han identificat alguns aliments que funcionen com a protectors i promotors de salut, però no existeixen aliments miraculosos.

L’únic que està demostrat científicament és la importància d’una dieta equilibrada i la bondat que comporta reunir les cinc esses: Saludable, Segura, Sostenible, Social i Satisfactòria. Una dieta 5S.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens ensenya que una mala dieta serà responsable de moltes malalties i del 70 % de les morts al món. Déu-n’hi-do!

En una alimentació 5S sempre hi ha d’haver els llegums, els cereals integrals, les verdures, la fruita i un oli. Aquesta, i de forma molt resumida, era la meva dieta a la infantesa, dieta mediterrània. Les seves virtuts són indiscutibles.

Els japonesos viuen més anys que els mediterranis i la seva cultura dietètica es caracteritza per menjar petites quantitats d’aliments molt variats, on els lactis, ous, llegums, cafè i l’oli d’oliva de la nostra dieta són substituïts per les algues i els derivats de la soja. En lloc de cafè prenen te. Totes dues dietes incorporen l’arròs, les verdures, fruites i hortalisses pròpies de cada regió. Les algues són, com els llegums, molt riques en proteïnes vegetals, vitamines i fibra. Els dos models difereixen entre ells molt poc substancialment.

Des de fa poc s’ha començat a parlar d’una tercera forma de menjar, la dieta atlàntica que podem situar des de Noruega a Portugal seguint un litoral de 8.000 km de la costa atlàntica.

Els seus recursos biològics i les característiques climàtiques han generat similars costums culinaris i alimentaris.

L’oceà, el fred i els estius curts fan que la dieta atlàntica estigui basada en productes del mar: peix, mol·luscos, crustacis (marisc) i cefalòpodes (pop i calamars). Tots ells constitueixen proteïnes d’alta qualitat i són molt rics en àcids grassos essencials i vitamines A i D. Les verdures d’aquesta dieta són de la família de les cols i s’utilitzen els carbohidrats de la patata en lloc de l’arròs mediterrani i japonès.

La patata ha desplaçat la castanya, de bon perfil nutricional, que es va quedant com un aliment de festa per menjar al voltant del foc amb companyia. En aquesta dieta la carn de boví i els productes làctics tenen una presència important, també les carns de porc a la tardor i a l’hivern. Les poblacions del nord-oest ibèric tenen un consum d’oli d’oliva superior a la mitjana nacional i tenen major esperança de vida que algunes regions de Japó.

Si haguéssim de definir les característiques comunes a les tres dietes destacaríem: una manera equilibrada de menjar amb productes de proximitat, de temporada, de bona qualitat nutricional, amb alt contingut de fibra i de carbohidrats d’assimilació lenta, la qual cosa ajuda l’economia local i la conservació de l’entorn i a la vegada evita despesa en embalatges plàstics de difícil reciclatge i en consum energètic de transport.

Com diu un refrany xinés “Per la boca entra la salut i les malalties i per la boca surten les guerres”. Quants problemes estalviaríem si sabéssim tancar-la, de vegades!

Roger Pla
Roger Pla
metge i cirurgià
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

57 + = 58

Últimes notícies