I que després d’eliminar les llicències d’edat al funcionariat del Parlament de Catalunya?

Ara em faig aquesta pregunta, perquè el passat ja ha passat i el que es va destapar fa quinze dies, després de l’estupefacció mentre escoltava la notícia, la indignació, la ràbia, el desprestigi al tripartit i a la resta de partits polítics que han passat per la Mesa del Parlament de Catalunya… també pareix que ha quedat calmat amb l’eliminació de les llicències d’edat, que han funcionat des del 2008 (en plena crisi econòmica!). Però, ara què?

Llegir declaracions de dirigents polítics demanant “excuses” per aquest escàndol i dir que les coses s’han fet molt malament; altres, que senten “profunda vergonya” per descobrir això; altres, que parlen d’opacitat a la Cambra; altres “que hi havia desconeixement dels presidents” (tot i que són els que signen les nòmines); dirigents d’ERC intentant justificar l’injustificable (perquè com es justifica que a Catalunya el salari mitjà (per treballar) sigui de 24.000 € i que hi hagi persones que sense anar a treballar cobrin el triple?) i, quan copses que a ERC i a Junts per Catalunya, la preocupació que predomina és que el respectiu partit polític surti el més airós possible; això, de cap manera, recupera la confiança en la gestió dels diners públics, sinó que fa adonar-nos d’una pràctica immoral i opaca, que pot estar més que escampada.

La presidenta del Parlament Laura Borràs ha fet el que havia de fer, ni més ni menys, el que esperem d’una dirigent política quan es troba una situació de malbaratament de diners públics, privilegis als funcionaris… Ha treballat per la supressió de l’article 79 dels Estatuts del règim i el govern interiors del Departament de Catalunya, que estableix el règim d’aquestes llicències d’edat.

Article 79. Llicència per edat

1. El personal del Parlament que fa quinze anys o més que presta serveis al Parlament, un cop ha complert els seixanta anys, pot optar a una llicència per edat, amb les condicions i supòsits que es determinin a les instruccions corresponents, previ acord de la Taula de negociació. Aquesta llicència té una durada màxima de cinc anys, que han de ser immediatament anteriors a l’edat legal de jubilació que correspongui a la persona que la sol·licita. Amb aquesta llicència, manté la condició de funcionari o funcionària del Parlament fins al moment en què perd la condició de funcionari o funcionària per jubilació.
2. A efectes del reconeixement del dret per optar a la llicència per edat, cada quatre anys de serveis prestats en una altra administració pública, en el mateix grup de titulació que s’ostenta en el moment de sol·licitar-la, es computen com un any de serveis prestats al Parlament. La resta de serveis prestats en una altra administració pública es computaran d’acord amb el que disposi la norma que desenvolupi aquest tema.
3. El personal que s’acull a la llicència per edat té dret a percebre un percentatge de les retribucions que percebia en el moment de la sol·licitud, amb exclusió de qualsevol retribució derivada de la prestació de serveis 2 extraordinaris, d’acord amb la norma que la Mesa del Parlament dicti al respecte.
4. Les retribucions durant la llicència per edat s’actualitzen anualment tenint en compte l’augment de sou del personal en actiu al Parlament, i les cotitzacions a la Seguretat Social s’abonen amb les mateixes condicions que la de prestació de serveis efectius.
5. La Mesa del Parlament ha d’articular els mecanismes pertinents per a desplegar aquest article.

Quan llegeixes aquest article t’adones del privilegi, continuar gaudint amb les mateixes condicions econòmiques l’estatut del funcionari durant anys, a partir dels 60 anys, sense haver d’anar a treballar. Tornant al títol d’aquest article d’opinió: I QUÈ DESPRÉS D’ELIMINAR LES LLICÈNCIES D’EDAT AL FUNCIONARIAT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA? Pot ser que exigim transparència, transparència, transparència! I austeritat, austeritat, austeritat a la Generalitat de Catalunya, a les diputacions, als consells comarcals, als ajuntaments…

Hem de forçar canvis molt importants en la classe política en general i revisar la gestió dels diners públics, perquè, si s’ha publicat que es destinaven 1,7 milions d’euros a les llicències d’edat, per 14 anys, dóna un resultat de 23,8 milions d’euros que no s’han destinat a solucionar situacions de la crisi econòmica i social que encara tenim al damunt. Tanta gent en greus necessitats socials, per pagar el lloguer, per pagar la llum… i funcionaris, sense fer la seva funció, tot al contrari: servir-se de la ciutadania per enriquir-se, i no servir a la ciutadania.