El departament de Justícia de la Generalitat ha identificat les restes del soldat Narcís Mediavilla Cardó. És el cinquè excombatent de la batalla de l’Ebre que s’ha extret de la fossa de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, i que s’ha aconseguit identificar amb èxit.
Aquest cap de setmana s’han les lliurarat als seus familiars en un acte al cementiri municipal de la capital riberenca. El mas de Santa Magdalena, a la serra de Cavalls, va acollir un hospital de campanya durant les setmanes més cruentes del conflicte, i els treballs d’exhumació entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021 van recuperar els cossos de 177 excombatents.
Amb la identificació de les restes de Narcís Mediavilla són cinc les persones que s’han aconseguit identificar arran de l’exhumació a Santa Magdalena, que encara és la fossa més gran que s’ha obert mai a Catalunya del període de la Guerra Civil Espanyola.
Este dissabte, coincidint amb el lliurament de les restes als familiars, també s’ha dut a terme la inhumació dels 172 soldats que no s’han pogut identificar. S’han dipositat en un espai habilitat al cementiri de Móra d’Ebre, tal com es preveu al Pla de Fosses de la Generalitat. L’acte ha estat presidit pel director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.
El Pla de Fosses consistix a creuar les dades genètiques de les restes que s’extreuen de fosses comunes amb l’ADN de les famílies que busquen algun desaparegut durant la Guerra. Si estes dades coincidixen, i es pot demostrar la relació de parentiu, es retornen a les famílies perquè puguen ser dignificades. En el cas de Santa Magdalena, des de l’exhumació s’han pogut identificar i retornar a les famílies els cossos d’Andreu Flores, Josep Aubeso, Joan Guil,
Ricardo García, i ara el de Narcís Mediavilla.
Tal com marca el protocol del Pla de Fosses, s’ha fet l’anàlisi genètica a totes les restes que s’han recuperat -al laboratori genètic de la Universitat Autònoma de Barcelona- i s’han arxivat a la base de dades del departament. En cinc casos han coincidit i les restes s’han pogut retornar a les famílies. Els altres 172 s’inhumaran de nou en un espai de memòria habilitat al cementiri municipal de Móra d’Ebre. El Pla de Fosses establix que les restes que no s’han identificat, es dipositen al cementiri del municipi on s’han exhumat.
Recreació de la batalla de l’ebre a Flix
Flix va reviure este passat cap de setmana els últims dies de la batalla de l’Ebre. Coincidint amb el 85 aniversari del final dels combats, es va organitzar un nou cap de setmana amb la recreació històrica de l’última retirada de l’exèrcit republicà -que va tenir lloc a Flix el 1938- i també es van teatralitzar diverses escenes relacionades amb la Guerra Civil i el franquisme en diferents punts de la població.
El passat dijous, a més, es va lliurar el primer guardó Pont de Ferro, promogut per l’Ajuntament de Flix en reconeixement de les persones que han tingut una trajectòria destacada en la recuperació de la memòria democràtica. En la primera edició, el guardó va ser per a Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’història de la Universitat Rovira i Virgili, i fill de Flix.
En l’acte es va destacar la prolífica activitat acadèmica de Sánchez Cervelló en l’estudi i la recerca al voltant dels conflictes de la batalla de l’Ebre, des de les guerres carlistes. Durant l’acte, el director general de memòria, Alfons Aragoneses, va destacar el paper de Flix “com a municipi que posa en valor la memòria democràtica” amb tota la recreació de la batalla de l’Ebre “i a la vegada també en l’estudi del conflicte i el reconeixement a les persones que han tingut un paper destacat en la recerca i la investigació”.
Quaranta cossos recuperats a l’ermita del remei
Els treballs d’exhumació a la fossa de l’ermita del Remei, a Flix, ja han recuperat una quarantena de cossos d’excombatents. El passat mes de setembre van començar els treballs en una parcel·la on, anys enrere, van aparèixer diverses restes en superfície.
Precisament, el doctor Sánchez Cervelló va ser l’encarregat d’actualitzar el mapa de fosses de la Generalitat i va incloure la fossa de l’ermita del Remei com a probable. Segons algunes fonts, un espai proper a l’ermita va acollir un hospital de sang durant el conflicte.
D’altra banda, el departament de Justícia també ha donat a conèixer que ha retirat les restes humanes que fins ara formaven part del monument a la Pau de la Cota 705, al Pinell de Brai. En una de les parets de la base del monòlit s’hi havien instal·lat unes restes humanes -concretament un crani i dos ossos més- com a part del conjunt monumental a la memòria.
En els últims mesos, diverses entitats memorialístiques havien demanat la retirada. “És un monument que es va impulsar des d’una entitat i ja fa molts anys, eren altres temps i la concepció de la memòria ha canviat. El departament ha retirat les restes i ja no estan exposades al monument”, ha destacat Aragoneses des de Flix.
