Aquestes dues últimes setmanes estan sent especialment caòtiques informativament parlant. La tragèdia de València i les eleccions americanes han marcat el nostre dia a dia informatiu com si no hi hagués demà. La proximitat geogràfica i emocional al País Valencià -molts hi tenim amics o familiars- sumat als aiguats que, salvant les diferències, hem patit en carn pròpia al nostre territori de forma recurrent, explica que aquest segon tema ens toqui més la fibra.
Ara bé, alt interès informatiu és sinònim d’allau de continguts mediàtics i això propicia la circulació de notícies falses. La màxima aquella de Goebbels de “Digues moltes vegades una mentida i es convertirà en una veritat”, ha trobat el seu hàbitat ideal a l’ecosistema xarxes.
Allí regnen els i les influencers, comunicadors amb dots envejables, però que en molts casos no sabem qui són, d’on han tret la informació que difonen ni si l’han contrastat abans de difondre-la. Desconeixem quins són els seus interessos i qui els paga les factures. Això dels més coneguts que a sobre se’n van a Andorra per pagar menys impostos. Què dir d’aquells més anònims que en el cas de València han colat “bulos” com ara que el que ha passat ha sigut per enderrocar els pantans de Franco i que han inflat fins a milers les víctimes mortals.
Ni les xarxes ni els influencers són el canal òptim per informar-nos, tot i que per a molts joves és l’únic. Hauríem d’aconseguir apropar-los una mica més als mitjans convencionals que tot i les seues limitacions i pèrdua de credibilitat, majoritàriament defensen el dret a la informació contrastada i ens permeten construir un relat més real de la realitat.
