Fins on pot arribar la intel·ligència artificial (IA)? Segurament ara no ens ho podem ni imaginar. Per als fans com jo de la sèrie Black Mirror, aquesta sembla ser una premonició de tot el que pot venir: ja no em sorprèn que algú es casi amb un holograma o que d’altres vulguin omplir el seu buit amb un gos robot. Per als qui no l’hàgeu vist, us la recomano molt.
Aquesta nova terminologia ens va arribar com una curiosa manera d’obtenir informació a través d’un xat: ens donava tota mena d’informació a base de preguntes. Es va presentar com una nova revolució tecnològica que marcaria un abans i un després per fer més fàcil el nostre dia a dia. Un avenç no només en el camp científic, sinó també dintre de tots els àmbits, com pot ser també l’artístic.
Però aquesta nova IA està creixent a la velocitat de llum i s’està desenvolupant també per a usos no tan benevolents. I com ja sol passar en el camp tecnològic, la seva legislació no li pot seguir el ritme, deixant en molts casos buits legals. Ja ens hem trobat, per exemple, davant de declaracions de persones públiques totalment falsejades, sent força difícil de detectar que allò ha estat creat o manipulat a través de la IA. La qual cosa suposa, al mateix temps, un repte i/o una amenaça per al món del periodisme, segons com es miri.
Pot ser el tema ara no l’hauríem de centrar en “on pot arribar la IA”, sinó fins a quin punt som capaces les persones o els governs d’utilitzar-la en la nostra contra i quins són els límits que s’haurien d’imposar perquè aquesta no esdevingui una nova amenaça per a l’ésser humà, si és que encara hi som a temps.
