El cicle d’entrevistes Periodisme Sud, organitzat per la delegació del Col·legi de Periodistes de Catalunya a les Terres de l’Ebre, ha començat este dimecres, amb una entrevista al flixanco Joan Ferrús, subdirector de la revista ‘El Jueves’ i director de l’apartat web de la publicació. L’any 2017 va ser processat per un delicte d’injúries i odi per un article titulat ‘La contínua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Catalunya’. El cas es va arxivar el 2018.
Pregunta: Un article de broma et va portar als tribunals
Resposta: Un article que pensava que seria com qualsevol altre, té el to de sàtira i broma que tenen tots els d’El Jueves des de l’inici, però feia referència a la policia nacional i els antiavalots. Abans de l’1 d’octubre la policia havia donat molts motius per a riure. Recordem que havien estat allotjats a l’infaust buc Piolín. On també hi havia rates de debò, a part del cos policial. Cinc dies més tard vam rebre una denúncia de diversos sindicats de policia per un delicte d’injúries i odi.
P: I va haver d’anar a declarar, en diligències prèvies, davant d’una jutgessa… a explicar-li un acudit.
R: Sí. El Ministeri de l’Interior, a més, es va personar com a acusació. No devia voler que quedés en mans d’uns abnegats i soferts sindicats de policia i van engegar la maquinària. La jutgessa, com si fos la fiscal, em va començar a preguntar quins cossos policials podien consumir droga. Nosaltres havíem portart tot un recull de notícies amb relacions de cossos policials i el consum de droga. Em va preguntar per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Després, va dir “¿Y los Mossos? ¡No. Los Mossos no. Son angelitos y no pegan a nadie! Vaig veure llavors que em volien atribuir un delicte d’odi pel conflicte Catalunya-Espanya.
P: Vas patir per entrar a presó?
R: La veritat és que no. Aviat ens van retirar el delicte d’odi i es va quedar amb les injúries, que no comporten penes de presó. La meua família ho va passar pitjor, jo soc una mica més inconscient.
P: En els últims anys veiem com s’ha portat a judici diferents humoristes: recordats tuits de la Cassandra Vera sobre Carrero Blanco, el gag de Dani Mateo mocant-se amb la bandera, els titellaires o el teu propi. Com ho viviu els humoristes?
R: Cadascú ho viu a la seua manera, i hi ha casos diferents. Per exemple, jo tenia un grup editorial darrere, que es va fer càrrec de les despeses inicials del procediment. Però hi ha altra gent que no té esta sort, i les denúncies volen atemorir i ser alliçonadores. La Cassandra Vera va fer acudits sobre Carrero Blanco al Twitter. Per riure d’un feixista que va signar sentències de mort!
P: Els casos judicials relacionats amb l’humor són més nombrosos en els últims anys, arran de la llei mordassa.
R: Sí. L’augment va vindre amb el govern de Mariano Rajoy i el Ministeri de l’Interior de Fernández-Díaz. Però ha continuat. El Modgi, humorista i amic, ha estat denunciat pels Mossos d’Esquadra per fer l’acudit entre Mossos i gossos. Ell diu que, almenys, l’haguessen pogut aguditzar per un acudit bo. El mateix penso jo: el meu article era bastant fluix, i la denúncia li ha acabat donant una rellevància que d’altra manera no tindria.
P: Després de declarar et vam veure amb una publicació a les xarxes, on apareixies abraçant el Mein Kampf, de Hitler, i dient als jutges “dado que en este país abrazar el fascismo suele ayudar a librarse de condenas judiciales, he decidido compartir esta foto para que sea valorada por vuestra merced en el veredicto”.
R: Vaig fer veure que era feixista per tenir tracte de favor amb la justícia de l’Estat espanyol. Perquè tenen tracte de favor i és del tot evident. Hem de veure com els individus d’ultradreta i amb el cap rapat que van entrar al centre Blanquerna l’11 de setembre del 2013 estan lliures. Van entrar com goril·les, rebentant-ho tot i agredint perquè hi havia catalans. És molt greu! Hi ha un delicte d’odi que és evidentíssim. Però no els hi passa res, i faran el possible perquè el delicte prescriga. En canvi, fas un acudit i amb tres mesos, pots estar davant el jutge.
P: Has rebut mai amenaces per haver fet humor?
R: Sí. A través de les xarxes, cada dia. És per això que les miro en diagonal i no seguixo gaire el que em diuen per allà. T’has de fer una cuirassa i aprens directament a passar d’allò que et diuen.
