HomeCulturaLa Biennal d'Art d'Amposta bat rècords de participació i aposta per retribuir...

La Biennal d’Art d’Amposta bat rècords de participació i aposta per retribuir amb honoraris a tots els finalistes

 La 17a Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM) ha batut rècords de participació amb 246 obres de 251 artistes. El jurat ha escollit dotze obres finalistes i dissabte decidirà quina és la guanyadora. L’Ajuntament ha doblat la partida per al certamen. S’han modificat les bases de la Biennal de manera que tots els finalistes rebran 400 euros d’honoraris, “per adaptar-les al model de bones pràctiques del món artístic”, com ha destacat Aida Boix, directora del Centre d’Art Lo Pati, i també s’ha incrementat la dotació econòmica del premi, ara de 5.000 euros. A més de l’incentiu econòmic per a la participació, Boix ha assegurat que la participació en la BIAM fa moltes edicions que creix perquè s’ha consolidat com un gran aparador per als artistes.

La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta es va posar en marxa l’any 1989. Enguany celebra la 17a edició afermada com un dels grans aparadors de l’art contemporani de l’estat espanyol. Si el nombre de propostes ja va ser de rècord en l’última edició del 2020 (quan es van superar els 200 dossiers), enguany s’ha tornat a superar la xifra amb 246 dossiers, de 251 artistes.

La inclusió d’honoraris per als finalistes li ha valgut a la BIAM 2022 el reconeixement i el segell de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) i ha convertit el certamen ampostí en la quarta convocatòria de Catalunya i la primera de fora de Barcelona en rebre aquest reconeixement.

“Els artistes tenen en compte la BIAM i la consideren important per a la seva trajectòria”, ha defensat Aida Boix, directora de Lo Pati. “De la primera edició, que va guanyar l’ampostí Carles Guerra, la Biennal és un aparador del funcionament artístic de l’Estat i hi han passat artistes emergents així com altres amb trajectòries molt consolidades i això és molt important per nosaltres, que convisquin en aquest espai”, ha afegit la directora del centre artístic.

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs ha afegit que un cop la Biennal Ciutat d’Amposta “s’ha fet un lloc entre en els esdeveniments artístics” del país i l’estat espanyol, “calia fer valer la feina dels artistes que es presenten a un concurs i donar valor a l’activitat que ha de constituir un pas més en la seva carrera. Som sensibles i fem aquest canvi”, ha explicat.

 

Tria el guanyador

Aida Boix és la secretària del jurat, -amb veu però sense vot- que ha escollit les dotze obres finalistes. La comissió es tornarà a reunir dissabte, previ a la inauguració de la BIAM que es farà al vespre, per determinar quin és l’artista guanyador. El jurat està format per Martina Millà, comissària independent i programadora d’exposicions a la Fundació Joan Miró de Barcelona; Carles Àngel Saurí, director artístic de l’EACC (Espai d’Art Contemporani de Castelló), i María Ptqk, comissària independent. La mostra es podrà visitar a Lo Pati fins al 22 de gener.

 

Denúncia social i territori

La convocatòria estava oberta a artistes majors d’edat amb residència a l’estat espanyol, que poden presentar un màxim de quatre obres, de temàtica i tècnica lliure. Com ha detallat Boix, no hi ha un “relat comisarial” per escollir-les. Es fixen en l’originalitat i la qualitat, la singularitat de l’obra i la trajectòria de l’artista. Les triades enguany es poden classificar en cinc grans blocs: les que tenen un component sonor molt destacat, les que parlen del “borrat històric” i la cultura, les que donen importància a la materialitat, i les que ho fan amb “la coralitat i l’educació nativa”, i finalment, les que posen l’accent en la violència territorial.

Sobre el territori, hi ha una obra que és un camp d’arròs cultivat per dones, una obra contra el masclisme de l’ebrenc Jaume Vidal, i també la lleidatana Paula Artés parla sobre els terratrèmols i la plataforma Castor. Hi ha altres obres arrelades a altres territoris, com la que reflexiona sobre els creuers o la que recorda cançons populars gallegues.

Les obres finalistes són ‘Mobile server’, un joc de miralls digitalitzat, d’Azahara Cerezo; ‘The holobiont that therefore I am’, una desconstrucció de la relació entre els humans i els animals, de Bárbara Sánchez; ‘SXT (Source by Transkription) – Open Source X Data AP2’, sobre la configuració dels textos, d’Estanis Comella; ‘Cap 1: Energia submergida. Eixos del poder (in)visible’, que recorda la crisi sísmica del Castor, de Paula Artés; ‘Seis canciones populares montañesas’, d’Inés García; ‘Grandiosa Fantasia’, sobre els creuers a la Mediterrània, d’Irene de Andrés; ‘Máquina Hamlet_Europa (I y II)’, sobre la política migratòria europea, d’Isaías Griñolo; ‘Es que ahora no puedo’, sobre la relació amb la muntanya, de Marc Vives; ‘Llista de llibres en català cremats el 1939 a Catalunya’, sobre la persecució feixista a les lletres catalanes, de Miquel García; i ‘Dandolodelfino’, una interpretació sonora d’estampats de Marià Fortuny, de Laura Llaneli.

 

Deslocalització

Per primera vegada hi ha també dues obres fora de la sala de Lo Pati. Es tracta de ‘Polvere che gira’, de Mireia C. Saladrigues. L’obra es podrà veure a la Celòquia del Castell d’Amposta. A la sala, un dispositiu emetrà una ràfega silenciosa de pols quan hi entri l’espectador, un núvol per “evocar la memòria en forma de partícules”, “com la cristal·lització d’un llarg procés de transformació”.

L’altra obra és ‘Rice Against The Machism’ de l’ebrenc Jaume Vidal, el camp d’arròs cultivat per dones “com a pràctica artística col·laborativa”. Per visitar-lo s’ha d’anar fins a la finca situada prop dels Ullals de Baltasar d’Amposta.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

31 + = 36

Últimes notícies