HomeMedi AmbientLa CHE no troba fangs tòxics a Riba-roja i Mequinensa i comença...

La CHE no troba fangs tòxics a Riba-roja i Mequinensa i comença a moure sediments

Dimarts, a partir d’un contacte inèdit de la presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual, amb els mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre, va transcendir que l’endemà ja començaven proves pilot per mobilitzar sediments des dels pantans de Mequinensa i Riba-roja i fer-los baixar pel tram final del riu fins al Delta, per a combatre la regressió i la subsidència: els pantans han retingut durant els darrers 60 anys la major part dels sediments que baixen pel riu i això ha despullat el delta de l’Ebre davant l’avenç del mar i el seu enfonsament natural.

Els treballs de caracterització dels fangs, que havia estat la primera gran inversió de la CHE i suposava un punt d’inflexió perquè la confederació dixés de desatendre la gestió dels cabals sòlids, ja estan fets, segons va confirmar Pascual i havia publicat la mateixa CHE en un document resumit, i ara l’organisme de conca posa fil a l’agulla. La notícia va aixecar moltes expectatives, tot i que després han vingut els matisos. La CHE no ha concretat cap gran projecte per testar la mobilització de sediments a gran escala, però ha aprofitat que ha de traure els sediments acumulats a la desembocadura del Segre davant de la població de Mequinensa -segons la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), els obliga una sentència judicial- per a anunciar que es començaran a avaluar diferents mètodes i fórmules per moure sediments.

Els llots en qüestió condicionen entre altres l’activitat del camp de regates de Mequinensa. Els treballs consistixen a netejar durant vuit mesos dos zones reblides de sediments (uns 12.700 metres cúbics en total), els quals s’injectaran al curs hàbil del riu Segre.

S’extrauran amb retroexcavadores i es transportaran i abocaran amb camions en una zona amb més profunditat riu avall del riu Segre. També es faran succions i transports amb bombeig per canonada, amb sediments abans mesclats i diluïts amb aigua. El repte és que els sediments s’incorporen a la cua de l’embassament de Riba-roja, on queden a disposició de les avingudes de l’Ebre i puguen arribar a l’alçada de la presa.

Més de 165 hm3 de fangs

L’objectiu és analitzar i avaluar els rendiments i costos de mobilitzar sediments. Una batimetria prèvia -el resultat de la qual reconeix per exemple que Mequinensa ha passat d’una capacitat de 1.534 hm3 a una de 1.373 m3 d’aigua per l’acumulació de llots- ha identificat entre 15 i 20 hectòmetres cúbics de sediments a l’embassament de Riba-roja, i més de 150, a Mequinensa, però tots ells no són mobilitzables. Només ho són una petita part, segons constata Pascual, i es començaria per Riba-roja. Això sí, en el document dels resultats de les batimetries, a què ha tingut accés esta publicació, es conclou que no s’ha detectat contaminació química en cap dels fangs analitzats en els dos embassaments, amb metalls per sota dels valors guia -sense concentracions de mercuri detectables- i orgànics per sota dels límits de detecció, exceptuant dos punts “amb valors mínims” a Mequinensa. Ara caldrà afinar en la quantitat i la manera en què una part dels sediments puga incorporar-se al curs del riu més avall de les preses.

Com va explicar la presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual, l’estratègia de moure sediments està prevista -per primera vegada- al Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE) 2022-2027. La primera fase, ja acabada, els havia de localitzar i quantificar: “Per saber on estan, com són o quants són hem comptat amb organitzacions molt especialitzades com el CEDEX, el Centre d’Estudis Hidrogràfics o la Universitat Politècnica de Barcelona i altres universitats”.

La segona fase determinarà com moure’ls “de forma eficient” perquè “no és gens fàcil” i té “moltíssimes conseqüències”. Es comença per l’entorn del poble de Mequinensa perquè l’Ajuntament fa temps que “demanava insistentment alguna solució”, va admetre la màxima responsable de la CHE, però estes primeres “petites proves pilot” ja donaran “dades suficients per a saber amb quina tècnica i quin és el millor mètode segons el tram del riu i l’embassament”.

La CHE preveu altres proves també a la desembocadura del Siurana i del Matarranya o a l’assut de Xerta per “valorar si efectivament la mobilització pot ser eficaç”. S’analitzarà la influència del dèficit de sediments que té el mateix riu més avall de l’assut de Xerta i Tivenys. En este tram final, es preveu que el riu absorbirà els primers sediments que es mobilitzen per a recompondre la seua llera i, per tant, estos no arribaran al Delta, però la PDE ha reclamat que no es faça servir això com a excusa de poca eficiència per a descartar una mobilització massiva de sediments.

Dubtes de la PDE

Des de la PDE, consideren que el projecte al Segre “podrà servir per avaluar diferents mètodes de mobilització de sediments, però que tindrà un nul impacte aigües avall de Riba-roja i encara menys nul en el tram final de l’Ebre i el Delta”, tant pel volum com pel punt d’abocament dels sediments, per la qual cosa demanen “la mobilització de sediments del pantà de Riba-roja aigües avall de l’embassament”.

El grup de pressió apunta que amb els baixos cabals del Segre, caldrà comprovar si els sediments arriben a la zona d’influència del riu Ebre i s’hi poden començar a desplaçar de forma natural. La Plataforma vol ser “optimista”, però té dubtes sobre si els sediments abocats arribaran a peu de presa. En tot cas, la plataforma celebra que la CHE haja trencat “el tabú dels sediments”. De fet, l’estratègia dels sediments en el PHE 2022-2027 està dotada amb més de 18 milions d’euros [vegeu gràfic], però inclou també les actuacions de mobilització de sorres a la costa, que s’emporten més d’una tercera part.

Òscar Meseguer Julián
Òscar Meseguer Julián
Periodista. Director del Setmanari l'Ebre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 56 = 59

Últimes notícies