La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha presentat l’estudi sobre l’anàlisi de dades recollides en les estacions d’aforament de la conca de l’Ebre, necessari per a quantificar les alteracions hidrològiques en el règim natural dels cabals dels rius. Ha comptat amb una inversió de 40.535 euros. El document certifica que “aigües avall dels grans embassaments de Mequinensa i Riba-roja, es torna a incrementar el grau de la seva alteració hidrològica” fruit de la interacció humana.
Aquest treball, realitzat en 2022 i 2023 amb la col·laboració de l’empresa HEYMO, posa en valor el patrimoni immaterial que aporten les dades de la Xarxa Oficial d’Estacions d’Aforament (ROEA). Les dades s’han recollit en 307 estacions d’aforament. D’elles, 250 aporten dades de cabals circulants en rius i 57 aporten dades de volums d’embassaments.
L’alteració hidrològica representa la modificació dels patrons naturals del règim hidrològic a causa de les actuacions humanes, normalment per la regulació dels cabals de manera artificial o per les extraccions d’aigua per al seu ús i consum. Aquest treball permet obtenir conclusions per a la planificació hidrològica (recursos hídrics, impactes dels usos d’aigua en els rius, cabals ecològics, avaluació dels efectes del canvi climàtic).
Per a realitzar-ho s’han tingut en compte les dades de les sèries històriques de les estacions d’aforament que es troben en els rius i en els embassaments, i l’inventari d’infraestructures, obstacles, detraccions i usos d’aigua, per a veure en quin grau s’ha “desviat” el règim i curs natural de les aigües. S’han identificat aquelles masses d’aigua que poden qualificar-se com modificades hidrològicament i també aquelles que, per contra, mantenen el règim natural.
En la següent figura, es mostren a mode de síntesi els graus d’alteració de les masses d’aigua de la conca, identificant 5 categories amb els següents resultats: alteració molt alta en 143 masses d’aigua (21%); alta en 103 masses (15%); mitjana en 85 masses (12%); baixa en 78 (11%); i molt baixa en 284 masses (41%).
La ubicació dels grans embassaments, que aporten múltiples beneficis en la gestió d’avingudes i el subministrament d’aigua per a proveïment urbà, indústria, agricultura, ramaderia, hidroelectricidad, produeixen inevitablement alteracions en el règim natural de cabals, en acumular en els períodes humits per a utilitzar-la en els secs, i el propi consum de l’aigua en les necessàries activitats humanes també produeix aquesta alteració.
Un exemple molt clar d’una alteració el podem trobar en l’embassament de l’Ebre, de marcat caràcter hiperanual, que va començar a funcionar en 1947. Es tracta d’un embassament de vital importància per a tots els usos de l’eix de l’Ebre i en particular del Canal de Lodosa, Canal de Tauste i Canal Imperial d’Aragó, els seus proveïments i regadius. L’embassament acumula l’aigua a l’hivern, quan n’hi ha, i la solta a l’estiu, quan es necessita. Això s’il·lustra perfectament en el següent hidrograma comparatiu de l’estació d’aforaments 902, situat just aigües avall de la presa. En la següent figura es compara el règim de cabals de l’any hidrològic en 1925-26 i el 2015-16, representatius del funcionament del riu abans i després que l’embassament de l’Ebre estigués operatiu.
L’any 1925-1926 tenim un règim que respon a les pluges, amb crescudes molt ràpides i després baixades més lentes que responen a l’escorriment de les conques. A l’estiu es registren cabals molt reduïts a causa de la falta de pluges i a la major calor. Una vegada que entra en funcionament l’embassament de l’Ebre no es detecten els polsos que produeixen les pluges perquè aquests són laminats, i l’estiu passa a ser el període de cabals màxims. Aquests cabals són els que s’utilitzen per a atendre els usos del corredor del riu Ebre, un dels motors de desenvolupament a la Conca.
Pel que fa a l’anàlisi territorialitzada, la CHE distingeix pel que fa al Principat dos àmbits:
Catalunya
Al Garona i en les capçaleres i afluents Pirinencs dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana trobem els aprofitaments hidroelèctrics. En la capçalera del mateix Segre el règim de cabals pot considerar-se molt pròxim al natural, però aigües avall dels embassaments d’Oliana i Rialb i els seus grans regadius, el règim s’altera. Els afluents al Segre pel seu marge esquerre i que creuen principalment la zona regable de l’Urgell veuen també alterats els seus cabals pels retorns de reg.
Ebre
El riu Ebre, en el seu conjunt, presenta una elevada alteració en la seva capçalera, on es troba l’Ebre, però després aquesta alteració es veu disminuïda perquè encara molts afluents de la seva part alta aporten grans cabals i conserven elevats patrons hidrològics de naturalitat.
Això fa que l’Ebre encara conservi bona part de la seva funcionalitat hidrològica natural. En el seu curs baix, aigües avall dels grans embassaments de Mequinensa i Riba-roja, es torna a incrementar el grau de la seva alteració hidrològica.
Enllaç a l’estudi: https://www.chebro.es/web/guest/estudios-de-interes
