En tenim per anys… hi ha persones que deixen empremta, que han demostrat una bonhomia constant, que són respectades, valorades i estimades per tots aquells i aquelles que les hem conegudes. És el cas de Maria José Gómez, recentment traspassada.
El sentiment de pèrdua per part de tots aquells que la tractàvem és immens. Personalment sempre m’ha impressionat la seva determinació a l’hora de defensar les idees en les que creia i la determinació de lluitar per fer-les realitat. Maria José és d’aquelles persones a les que ningú ha regalat res a la vida, tot s’ho ha guanyat amb esforç, treball i constància. Una persona de caràcter, en el millor sentit de l’expressió.
Encara recordo la il·lusió amb la que va assumir el compromís d’anar com a número dos a la llista socialista per Amposta a les recents eleccions municipals així com les ganes que tenia de treballar per la comarca, i per això la vam proposar com a gerent del Consell Comarcal del Montsià, encara que malauradament no va poder arribar a prendre’n possessió.
I quan parlo de compromís no parlo tan sols de compromís polític sinó, sobretot, de compromís social. Així, Maria José ha estat permanentment vinculada a moltes associacions d’Amposta, ha estat la secretària de l’associació de famílies d’alumnes, durant 17 (2000-2017) anys va ser la directora de la residència d’avis d’Amposta i actualment treballava com a fisioterapeuta de l’hospital comarcal. Amb aquest bagatge, crec que ho dic tot.
Vull aprofitar aquestes línies per avançar-me i llançar una proposta: que s’organitzi, a nivell municipal o comarcal, un reconeixement institucional que porti el seu nom, en el format que es consideri oportú. Sense dubte, això faria justícia a una persona que va demostrar en tot moment, per damunt de qualsevol altra consideració, un compromís social permanent amb la seva societat. Estic convençut que aquesta proposta tirarà endavant. La Maria José s’ho mereix.
Us demano, en darrer terme, que mai l’oblidem i que recordem sempre a la persona treballadora i de caràcter generós que va saber rodejar-se de l’estima i l’afecte de tots aquells que l’hem coneguda. De la Maria José que va saber arrelar-se, des del seu Xile natal, a la nostra estimada ciutat i que va demostrar amb el seu esforç i constància que una vida exitosa no depèn dels diners o de les propietats, sinó de transmetre una empatia altruista que quedi per sempre en la memòria de la gent.
I que ho va aconseguir.
Gràcies per tot, gràcies per tant, estimada Maria José.
