“Em faig gran i començo a tindre problemes de reuma”. Estos són dos dels grans mites de la reumatologia: pensar que és un problema d’edat i que el reuma és, en si mateix, una malaltia. Ni una cosa ni l’altra.
En parlem amb Mariela Uyaguari, la cap del nou servei de Reumatologia que la Clínica Terres de l’Ebre (CTE) ha posat en marxa recentment amb l’objectiu de previndre, diagnosticar i tractar al territori una de les malalties més incapacitants i principal causa de baixa laboral.
En realitat, la reumatologia engloba més de 200 malalties diferents que podríem dividir entre les anomenades musculoesquelètiques i les que afecten el sistema immunològic. Les primeres afecten els ossos, els músculs i les articulacions, així com els teixits que els envolten, i poden causar dolor, inflamació, rigidesa, limitació de moviment i deformitat. D’altra banda, les malalties autoimmunes sistèmiques, com el lupus o la síndrome de Sjögren, poden afectar qualsevol òrgan del cos, com els ronyons, els pulmons, la pell, el cor o el cervell.
Metges amb visió àmplia
La variada gamma de patologies obliga el reumatòleg a tindre una visió molt àmplia sobre esta disciplina, a pesar que hi ha algunes malalties, com l’artritis i el lupus, que són les que provoquen bona part de les consultes.
“Els reumatòlegs -explica la doctora Mariela Uyaguari- devem ser els metges que més temps dediquem a parlar amb el pacient. Necessitem conèixer molt sobre els seus hàbits, dieta, família i el tipus de mal que presenta, per a poder descartar entre tantes patologies que associem a la reumatologia”. Uyaguari confirma que l’anomenat reuma és un terme popular, però no pas un concepte mèdic. Darrere d’això, acostuma a haver-hi dolor, però no necessàriament hi ha una malaltia reumatològica.
Millors diagnòstics
El dolor, sovint crònic, és una de les característiques de les malalties reumatològiques, malgrat que en els últims anys hi ha hagut avenços importants tant en el diagnòstic com en el tractament. “L’artritis reumatoide era abans catastròfica, perquè sovint postrava les persones que la patien i els limitava molt la mobilitat. Avui, gràcies a les teràpies biològiques, podem evitar aquelles grans deformitats en les articulacions i millorar la capacitat funcional de qui ho patix”.
Quant al diagnòstic, la doctora Uyaguari diu que “actualment comprenem millor les patologies reumatològiques gràcies al descobriment de noves molècules en laboratori, així com als avenços en les tècniques d’imatge, cada vegada més precises”. Els experts diuen que el futur passa per les teràpies genètiques, que permetran tractaments encara més personalitzats.
Dones i joves
Que les malalties reumatològiques no són cosa de gent gran ho demostra el perfil de pacient. “Ho podem patir a qualsevol edat. I si parlem de les malalties autoimmunes, són precisament les més habituals entre persones joves”. Les dones, a més, s’emporten la pitjor part, ja que en xifres globals són les que més ho patixen.
Hi ha una patologia més freqüent a les Terres de l’Ebre? La doctora Uyaguari diu que, en general, són semblants a tot arreu, encara que aquí observa com l’artritis reumatoide, una malaltia sistèmica que pot atacar qualsevol òrgan del cos, presenta moltes afectacions als pulmons.
Cura i prevenció
Malgrat que les malalties reumatològiques no es poden curar, la medicina actual permet controlar millor el dolor, evitar la seua progressió i actuar ràpidament davant d’un brot inesperat.
La majoria d’estes patologies tampoc se poden previndre, especialment les autoimmunes. Tanmateix, entre la resta, especialment l’artritis reumatoide, la gota o l’osteoporosi, poden previndre’s o retardar-se amb una dieta adequada, fent exercici, evitant l’obesitat i tòxics com el tabac o l’alcohol, i identificant altres casos a la família. La cap del servei de Reumatologia de la CTE insistix en la importància del diagnòstic precoç, un treball que s’ha de fer des de l’Atenció Primària per tal que els tractaments siguen més efectius. I advertix també dels problemes de salut mental que es deriven de la cronicitat del dolor. “Hi ha pacients que poden acabar normalitzant el dolor, assumint que forma part de la seua vida i que no s’hi pot fer res, com els que patixen artritis. I avui tenim tractament farmacològic molt efectiu que pot evitar-ho”.
