A La Ravaleta, a Roquetes, entre els mobles rescatats de l’oblit, les prestatgeries plenes de llibres i els electrodomèstics que tornen a la vida, hi ha una història que parla de sostenibilitat, resiliència i comunitat. La Segona Volta, una cooperativa nascuda el 2013 com una iniciativa voluntària i formalitzada el 2019, s’ha convertit en molt més que un simple espai de reutilització: és un projecte social que transforma objectes i persones, donant una segona oportunitat a tot allò que sembla haver perdut el seu valor.
Josep Manel Sebastià, president de la cooperativa, rep al setmanari l’ebre en un local ple d’històries ocultes en cada peça. Amb una mirada serena i un discurs pausat, explica com esta iniciativa va sorgir de la mà d’una ciutadana holandesa que va veure en Roquetes el lloc idoni per a implantar un model que al seu país funcionava amb èxit: el d’un espai dedicat a la reutilització i el reciclatge d’objectes.
D’associació a cooperativa
Els inicis de La Segona Volta van ser humils. Un grup de persones afins a la filosofia del reaprofitament va començar a recollir, reciclar i reconvertir objectes. “Al principi, era una associació”, recorda Sebastià, “la gent tenia altres faenes i venia aquí a dixar algunes hores”.
Amb el temps, l’estructura va evolucionar. Noves cares van entrar i altres van marxar fins que, el 2019, la cooperativa es va formalitzar. Malgrat este pas endavant, les dificultats econòmiques van posar a prova la seua supervivència. “Abans d’entrar jo, alguns dels membres cobraven només 500 o 600 euros al mes. Hi havia dies en què no entrava ni una sola persona per la porta”, confessa. Però el suport de voluntaris i persones compromeses amb el projecte van permetre que La Segona Volta tirés endavant. A més a més del local, la compravenda d’objectes surt al carrer amb una fira que s’organitza de tant en tant en dissabte al matí.
Consciència social
Avui, la cooperativa compta amb quatre persones fixes —dos socis i dos treballadors—, a més de voluntaris i estudiants en pràctiques. Però La Segona Volta no és només un espai per a comprar i vendre coses reutilitzades. “L’essència del nostre projecte és la conscienciació”, assegura Sebastià. “Intentem fer didàctica amb tothom qui entra per la porta, explicant què fem i per què ho fem”, afegix.
Este esperit pedagògic se traduïx en la col·laboració amb escoles i instituts, que visiten el centre per a aprendre sobre economia circular. També s’hi suma una forta vessant social: La Segona Volta oferix oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió i contribuïx a la reducció de residus en un territori on l’abocador del Mas de Barberans ja ha superat el seu límit de capacitat.
Una filosofia de vida
Els que formen part de La Segona Volta no només treballen pel salari, sinó per una causa en què creuen. “Per a mi, ha sigut una salvació”, confessa Sebastià, que abans ocupava un lloc de treball estressant i absorbent. “Aquí el ritme és diferent. Ens escoltem els uns als altres, compartim decisions i tenim una conciliació que a molts llocs és impensable”, destaca.
Quan se li pregunta per les mancances del territori, Sebastià ho té clar: falta oci per als jóvens. “Abans anàvem en moto, hi havia cines, discoteques… Ara, què tenen?”, se pregunta. A les tardes veu grups de nois passejant sense rumb. “Hi ha molts solars buits que podrien convertir-se en cinemes o espais d’oci”, diu.
Esta manca d’activitats afecta també el futur del poble. “Els joves marxen per a estudiar o treballar, i quan tornen veuen que aquí no hi ha res. Això fa que molta gent ja no torne”, lamenta.
Malgrat tot, La Segona Volta seguix endavant, demostrant que amb pocs recursos i molta voluntat se poden canviar coses. No només donen una segona vida als objectes, sinó que també ajuden a persones a trobar una nova oportunitat.
