El passat dissabte 29 de març, s’inaugurà al Museu Provincial del Trage Popular de Sòria, a la localitat de Morón de Almazan, l’exposició “Ibérica Pura” amb l’objectiu de recopilar i difondre el ric patrimoni de la indumentària tradicional de la Rioja, Castella-Lleó, Aragó, Castella la Manxa, nord del País Valencià i sud de Catalunya.
Des de la Comissió de Cultura de la Diputació de Sòria i la direcció del mateix museu, que presideix l’etnògraf Quique Rebollar, es va decidir l’any passat que l’eix vertebrador de la següent exposició temporal seria el Sistema Ibèric, entenent este sistema muntanyós com una via de comunicació entre territoris que engloben des de la serra del Moncayo fins al Maestrat i el Massís del Port.
Pel que fa a Catalunya, el comissari de l’exposició, Marcos León, va contactar amb l’entitat de recerca etnogràfica Espai de So (Tortosa) i el grup Trencadansa (vinculat a esta) perquè fossen els encarregats de coordinar la presència catalana en l’esmentada exposició. Arran d’esta petició, un dels seus membres, l’etnògraf Miquel-Àngel Flores, professor a l’Escola de Música Tradicional “Lo Canalero” de Roquetes, ha coordinat durant estos darrers mesos una compilació i catalogació de diferents peces d’indumentària tradicional del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre, en la qual ha col·laborat i cedit materials més d’una vintena de persones. Segons este investigador valencià “és de gran rellevància que les organitzadors hagen volgut comptar amb la presència de peces originals de la indumentària popular de Catalunya, sobretot perquè és la gran desconeguda tant dins com fora del Principat, on ha quedat topificada i amb els vestits de pubilla i hereu”.
Entre les peces de roba i joieria de les classes populars dels segles XIX i XX de les Terres de l’Ebre s’han exhibit gandaies, basquinyes, mocadors de pits, arracades de palometa, jupetins, jupes… que configuren tres conjunts complets de dos pageses i un pagés, així com una selecció de mocadors de pit procedents del Baix Ebre i el Montsià. L’exposició va romandre oberta fins al desembre, i com a cloenda es presentà un catàleg que va incloure articles específics del llegat de cada territori i un inventari i fitxa de les peces exposades.
