120, així ho ha corroborat el Departament de Territori. Fa pocs dies, amb una companya de redacció ens plantejàvem si calia donar ressò a uns retards de quinze minuts que afectaven les línies del sud del país. “Ha arribat un moment que ho trobem normal”, deia ella, entre riures. I és cert. Massa cert en el cas de les Terres de l’Ebre. Per a algú d’altres punts del país, retards de quinze minuts en el trajecte encara són una anomalia. En el meu cas, ja durant els sis anys que vaig passar anant i venint de Flix a Barcelona per a estudis -entre 2006 i 2012-, hagués firmat retards de “només” un quart d’hora en cada viatge, que s’allargava sovint més de tres hores.
Ara, sembla que el caos que hem viscut a les Terres de l’Ebre durant anys s’haja estés, com un virus cèlebre, arreu del país i amb rebrots constants. La indignació, com no pot ser d’altra manera, s’ha apoderat d’usuaris i també d’entitats socials i partits polítics. Des del Govern ja han reconegut el desgavell i, a la vegada, han advertit que revertir la desinversió flagrant dels últims anys no tindrà una solució fàcil ni ràpida.
La situació actual és insostenible i, en el nostre cas, ja ho era. La nova gestió en les Rodalies i les noves inversions que el Govern té previstes poden ser també una oportunitat per a les Terres de l’Ebre, i les línies R-15 i R-16. Ho serà, però, només si som conscients que la solució no passa per restablir el servei previ a les obres de Berà ni al caos de Rodalies sinó per un servei públic de qualitat i eficient. I, una vegada més, això passa si el territori reivindica i exigix -de forma unitària i sense fissures- els mateixos drets i serveis que pertoquen a la resta del país. És l’hora dels trens.
