La cultura de la mort

Sectors avortistes han pressionat molt els darrers temps a les Terres de l’Ebre per tal d’aconseguir que es fessin avortaments a hospitals de la zona. Ho han aconseguit. Sempre hi ha algun metge que es presta, i si els del territori en són contraris i s’han declarat objectors ve algun matarife de fora.

La implantació de l’avortament és en aquest moment potenciat des de les institucions, fins al punt de que ha estat declarat “dret”. Queda molt lluny allò de que es podria recórrer a l’avortament per situacions extremes de violació, malformació del fetus o perill psíquic o físic de la mare. Eren subterfugis per a iniciar el procés. A Espanya, el Govern impulsa ara una llei encara més “liberal”, permetent que noies de 16 anys puguin avortar sense consentiment dels seus pares, i s’elimina el període de tres dies de reflexió abans d’avortar.

Cada any el número d’avortaments a Espanya se situa cap als 90.000 o 100.000. Aquesta monstruositat és presentada com una conquesta social. L’eliminació del ser humà qualificada d’avenç progressista!  Una societat ha d’estar molt malalta, les ments molt pertorbades.

Perquè allò que hi ha al ventre d’un mare no és ni un quist, ni una cadira, ni un gat. És un ser humà. Tothom ho sap, però en parlar de l’avortament s’oculta, i molts no tenen la dignitat ni la valentia de dir-ho. Allò que s’elimina és un nen o una nena. I el dret a la vida és el primer i més important de tots els drets, òbviament molt per sobre del “dret a decidir”. Que les lleis ho permetin i fins i tot el qualifiquin de dret, i que des dels governs es subvencioni i promogui, no el fa ètic ni honest. Segueix essent un crim.

Una prova de que tots saben què és un nen/a el tenim cada dia. Si una dona embarassada vol tenir un fill i es detecta algun problema es fan intervencions intrauterines i tractaments diversos per a salvar-lo perquè es te clar que és un nen o una nena. I així ha de ser. Però si no es vol, a la criatura se la elimina, per molt sana que estigui.

La cultura de la mort, de la que l’avortament és element fonamental, avança encara a moltes societats, conforme es va perdent el sentit moral i el reconeixement del valor de la dignitat intrínseca de la persona, de tota persona, des de la seva concepció fins a la mort natural, però tot i que aquesta cultura de la mort està encara en fase ascendent comencen a haver símptomes de canvi. Fa poc el Tribunal Suprem dels Estats Units ha tombat la roe&wade, declarant que no era constitucional. No implica la desaparició legal de l’avortament, sinó que sigui constitucional a tot el país, de forma que, en tot cas, autoritzar-ho o no sigui decisió de cada estat. Per això uns l’han prohibit i altres no.

Per la influència dels Estats Units a tot el món és un primer pas per a fer pensar a fons allò què es fa quan s’avorta. I es veu que defensant les persones és possible revertir unes legislacions promotores de la mort per tal que triomfi la vida.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 79 = 86

Últimes notícies