HomeMedi AmbientFitosanitaris i sostenibilitat en el cultiu de cítrics: són compatibles?

Fitosanitaris i sostenibilitat en el cultiu de cítrics: són compatibles?

Aconseguir una citricultura sostenible i de qualitat. Este és un dels objectius de la recerca i la innovació en l’àmbit del cultiu de cítrics de les Terres de l’Ebre i que implica buscar solucions per a reduir l’ús de fitosanitaris químics per a lluitar contra les plagues que afecten els tarongers i mandariners del territori.

Gràcies als avenços constants en este àmbit, fa dos setmanes es va presentar la jornada Tractaments fitosanitaris sostenibles: dosi ajustada i mitigació de la deriva en citricultura, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) i l’IRTA. Esta presentació demostrativa, adreçada a tècnics i pagesos, pretenia demostrar la viabilitat de tècniques avançades implementades a escala productiva, emmarcades en l’estratègia europea del Pacte Verd De la granja a taula i del model Fruitnet.

Un dels propòsits de l’estratègia verda europea és reduir l

’ús de plaguicides en un 50 % d’aquí a 2030, tenint en compte que un terç de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle procedixen dels sistemes alimentaris, segons un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), a més de tenir un efecte perjudicial en la salut de les persones. “Ens hem de posar les piles i avançar en esta línia, que és cap on ens dirigim”, indica José Miguel Campos, un dels promotors de la jornada per part de l’IRTA, i investigador en protecció vegetal sostenible.

Per altra banda, el programa Fruit.Net va ser creat fa deu anys per part del Departament d’Agricultura, Afrucat i l’IRTA com a conseqüència de la conscienciació social i de la legislació cada cop més exigent amb relació a l’ús dels productes fitosanitaris i la presència de residus a la fruita. Tot i que l’avenç dels últims anys en la protecció vegetal sostenible de fruita és notori, el canvi climàtic i les plagues emergents fan que els reptes siguen, actualment, encara més exigents.

 

Les plagues clau dels cítrics

L’àmbit d’aplicació de les tècniques exposades durant la jornada són les 9.100 hectàrees de cítrics que es cultiven a Catalunya, gairebé la totalitat de les quals es troben a les comarques del Baix Ebre i Montsià. Tot i que en estos moments es prioritzen altres mètodes abans que el control químic -sobretot, la lluita biològica, que consistix a conservar i millorar l’acció dels enemics naturals-; l’ús de fitosanitaris és, sovint, considerat inevitable. “Els cítrics són un cultiu molt dinàmic. L’intens intercanvi comercial a escala global fa que regularment hi haja introduccions de plagues noves”, explica Campos.

Les considerades “plagues clau” són les que cada any necessiten tractament químic. En el cas dels cítrics ebrencs, estes són l’aranya roja, el poll roig de Califòrnia i els pugons.

Tanmateix, l’investigador assenyala que la plaga que més preocupa els citricultors ebrencs és la del cotonet de Sud-àfrica, una plaga en expansió que està afectant greument les províncies de Castelló i València, ja que causa importants deformacions a la fruita, amb pèrdues que poden arribar al 40 % de la producció.

Esta es considera una nova plaga dels cítrics de la península Ibèrica, que va ser detectada per primera vegada al nord de la província de València l’any 2009. La primera detecció a Catalunya es va produir l’any 2018, i actualment hi ha constància de com a mínim 14 focus distribuïts per la zona productora de cítrics de les Terres de l’Ebre, segons dades de 2021. De moment, s’ha impulsat la lluita biològica i química per a fer-hi front.

 

Els fitosanitaris, amb mesura

En este marc de perill i lluita constant enfront de plagues emergents, la investigació i la innovació són essencials, així com l’aplicabilitat d’este nou coneixement. La jornada formativa del passat 30 de juny es basava en la presentació d’un projecte demostratiu per a reduir l’impacte ambiental dels fitosanitaris a través de dos eixos: la presentació d’un nou model d’aplicació dels tractaments químics i d’una metodologia per a reduir els residus derivats.

El model, sota el nom de sistema DOSA3D, establix la dosi òptima de tractament químic adaptat a les necessitats concretes d’aplicació, tenint en compte factors com el cultiu, la plaga a controlar, el producte a aplicar i l’equip de tractaments. “Este model té en compte totes estes variables i et diu quant producte ha d’aplicar el tècnic o el pagès”, detalla Campos.

Posteriorment, es va donar a conèixer una segona línia d’actuació sobre tractaments contra diverses plagues clau en cítrics realitzats amb filtres de reducció de deriva. “La deriva és la part de l’aplicació del producte fitosanitari que no arriba al cultiu i que és una font de contaminació. Volem minimitzar esta pèrdua”, indica l’investigador de l’IRTA.

Tot i que actualment ja hi ha grans empreses ebrenques que posen en pràctica estes tècniques -com Soldebre-, l’objectiu d’esta activitat és que s’acabe estenent i que arribe a tota la citricultura local a través d’una implantació gradual.

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 65 = 67

Últimes notícies