Pregunta: Imperfectes és una cançó i un videoclip per a celebrar els 15 anys de Pepet i marieta…
Resposta: Sí. Són uns quinze anys molt especials, són una efemèride de la banda i una proesa dins els projectes culturals i musicals en general perquè no es fàcil arribar a complir 15 anys. Com diu el refrany “lo difícil no es llegar sinó mantenerse”. Però a més de l’efemèride, enguany Pepet i marieta ha sofert una metamorfosi molt important, hi ha hagut una renovació molt important de la banda, fins al punt que jo soc l’únic membre que queda de la formació original. Així que és un ‘single’ molt especial perquè és el primer parit i enregistrat per la nova formació. La cançó ve acompanyada també d’un videoclip, que a més de ser la celebració dels 15 anys és la carta de presentació de la nova banda, plena de joventut, plena d’il·lusió i ganes, i amb la qual encarem un nou capítol de Pepet i marieta.
P: Per tant, dones per tancada una etapa i n’obres una altra
R: Sí, sí, d’això precisament en parla metafòricament el videoclip del nou single: el despertar d’un matí postfesta. Diguem que la festa ha durat 15 anys i ara Pepet i marieta iniciem un nou dia amb una nova banda que també té moltes ganes de passar-s’ho bé.
P: Es veurà cap canvi significatiu amb el canvi de banda i esta nova etapa de Pepet i Marieta, o l’essència és la mateixa?
R: Jo diria que l’essència és la mateixa perquè en definitiva Pepet i marieta sempre ha sigut un projecte en el qual jo he estirat el carro. El discurs, les cançons properes, descarades i crítiques, el sentit de l’humor, l’optimisme… això surt de mi. Però el que sí que és diferent és que hem apostat per gent jove, amb molta qualitat musical, també teníem ganes que hi hagués presència femenina (Maria Cruz) i reivindicar la importància que té avui dia la dona dins del món de la música. I estilísticament sempre vas provant coses noves. La cançó que hem presentat és una cançó pop, que ja n’havíem fet amb Pepet i Marieta, però esta vegada és un pop electrònic que penso que, dins de la mateixa essència i caràcter, sí que és un punt d’inflexió en lo que venim fent habitualment.
P: Nova banda, nou single… És el primer tast d’un nou disc?
R: Natros ens hem apuntat a la moda de traure ‘singles’. Cada tres mesos traiem una nova cançó. Vam començar amb La cova, vam seguir amb Que nos quiten lo bailao, fa pocs mesos vam traure La força de l’Ebre, la cançó per a commemorar el 18 aniversari de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, ara hem tret Imperfectes i en poques setmanes traurem un nou tema relacionat amb les Quinquenals d’Ulldecona, i també hem enregistrat nous temes que anirem desgranant al llarg d’este 2019.
P: I la nova cançó l’acompanyeu també d’un videoclip.
R: Sap què passa? Que avui en dia la música ja no només entra per les orelles sinó que també entra per la vista. Sembla que si no veus un videoclip, la cançó no existix. I com a mi també m’agrada molt l’àudiovisual, pos així no només estem a la palestra amb nous ‘singles’, sinó que també puc desenvolupar esta passió i este interès que tinc per representar àudiovisualment les nostres cançons. Són dos maneres de manifestar-te artísticament.
P: Quin balanç en fas, d’estos quinze anys de trajectòria de Pepet i marieta? Des d’aquell Sempre hi ha un pedaç pa un descosit, fins ara?
P: Pos ha sigut una trajectòria perfectament imperfecta. Hi ha hagut molts alts i baixos. El més apassionant del món de la música és que pots estar menjant fang i, de sobte, un dia et fots allà dalt i, després, al cap de mig any et tornes a pegar una trompada. Vull dir que, com en tota carrera professional de qualsevol àmbit, hi ha moments dolços i moments més amargs i, precisament això és el que ho fa estimulant. Hi ha hagut moments molt xulos, però també molt durs a la formació, però jo, com que soc una persona molt optimista, sempre intento tirar endavant perquè és una cosa que m’apassiona, m’ho passo bé i penso que tinc molta sort de fer el que m’agrada.
P: I Josep Bordes com ha canviat en estos 15 anys?
R: Pos que m’he fet gran i el canvi de banda, en gran part, obeïx a això. Ara tinc una família, una xiqueta preciosa que necessita atenció i amb l’antiga banda, formada per músics que estàvem despirgolats per tot Catalunya i el País Valencià, costava molt trobar-nos per a assajar. Cada vegada que ens reuníem m’havia de desplaçar una hora i mitja de baixada i una hora i mitja de pujada. Va arribar un dia que vaig pensar que havia de simplificar la meua vida perquè tinc una família i tinc ganes de gaudir-ne. Un altre canvi és que quan va nàixer Pepet i marieta, la marieta era la que em posava els collons per a compondre les cançons, fonamentalment una substància psicotròpica que me fumava per a inspirar-me, i ara per sort ja fa set anys que no fumo! M’he fet gran. Suposo que el discurs i l’estil canvia però l’essència es manté intacta: il·lusió, ganes, bon rotllo, festa i, sobretot, connectar amb la gent. La interacció amb la gent és algo que m’apassiona i m’agrada moltíssim. Fer que la gent s’ho passe bé és molt gratificant.
P: Per acabar, explica’ns de què parla cançó Imperfectes.
R: El que explico fonamentalment és que no hi ha amors imperfectes. De vegades ens encaparrem a trobar l’amor perfecte i oblidem que els amors que realment valen la pena són els perfectament imperfectes. Un artista sempre escriu, directament o indirectament, sobre coses que li passen i sent, i esta és una cançó que jo dedico a la meua dona, una persona amb la qual ja fa 10 anys que estic, que hem format una família, i òbviament hem tingut moments molt bons i moments no tan bons, i el que li explico és això que per molt que no siga perfecta, que l’estimo.
