La GeneralitatGeneralitat invertirà 5,7 milions d’euros fins al 2024 per modernitzar els quatre radars meteorològics de Catalunya per tal de millorar la capacitat de predir fenòmens extrems.
L’actualització tecnològica de la xarxa de radars del Servei Meteorològic de CatalunyaServei Meteorològic de Catalunya (SMC) comença este any amb una inversió prevista de 2,12 milions d’euros, que seguiran amb 1,23 milions el 2023 i 2,35 milions l’any 2024. La dotació pressupostària extraordinària es realitzarà a partir del fons climàtic provinent de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
Actualment, hi ha quatre radars integrats en la Xarxa de Radars del Servei Meteorològic de Catalunya (XRad), formada pel de Tivissa, Vallirana, el de Puig d’Arques, el de la Panadella.
La consellera, Teresa Jordà ha recordat que “l’emergència climàtica és el repte més important al qual haurà de fer front la humanitat este segle i que ja és una realitat també al país, acompanyada també de fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents”. La consellera ha afegit que “més enllà de les polítiques de mitigació del canvi climàtic, també calen mesures d’adaptació a tots els nivells, també per a millorar la capacitat de predicció dels fenòmens meteorològics que ja s’estan patint”. En este sentit, la titular d’Acció Climàtica ha explicat que “el Servei Meteorològic de Catalunya és una autèntica estructura d’estat i un instrument imprescindible per a contribuir a alesta millor predicció”.
Les noves inversions en els radars actuals permetran disposar d’una tecnologia més adequada a les condicions meteorològiques cada cop més adverses, i faran possible preparar els sistemes d’alerta i emergències i guanyar temps en avisos a molt curt termini, imprescindibles per a Protecció Civil o per a l’Agència Catalana de l’Aigua, entre d’altres.
Radars amb tecnologia dels anys 90
La tecnologia emprada en els radars actuals era molt habitual als anys 90 i 2000, però ha quedat desfasada i això fa que, per exemple, no es puga discriminar el tipus de precipitació i que les dades es vegen molt afectades per l’atenuació en episodis de precipitacions intenses. També són molt sensibles a factors externs com poden ser aerogeneradors o xarxes de wifi, i poden patir interferències que acaben afectant la detecció de pluges fortes o pedregades, especialment en l’àrea propera al radar.
Les millores que es duran a terme se centren a ampliar la potència dels radars per disposar d’un senyal que es veja menys afectat pel tipus de precipitació. Això implica un canvi dels tipus d’emissors, que és l’element que s’encarrega d’enviar els polsos que detecten la precipitació, i modificar la banda d’emissió de com a mínim un dels radars (passant de banda C a banda S, la qual té menys atenuació).
També es passarà de polarització simple (només en l’horitzontal) a doble (horitzontal i vertical). Això contribuirà a millorar la identificació del tipus de precipitació, i, d’altra banda, a poder aplicar algorismes per minimitzar l’efecte dels elements externs esmentats.
Els radars meteorològics són instruments d’observació que permeten detectar a distància la presència de precipitació i estimar-ne la intensitat. Esta capacitat converteix els radars en eines imprescindibles per fer un seguiment i una previsió immediata en situacions de pluges intenses, a fi de minimitzar els efectes dels aiguats sobre les persones i els béns materials. En situacions de precipitació ordinària, els radars també resulten de gran utilitat per estimar de manera rutinària la precipitació amb una elevada freqüència temporal i resolució espacial, adequada per a moltes aplicacions hidrològiques.
