Primer que res, he de dir que jo ja he passat l’època adolescent de les meues filles… Com he pogut, amb moltíssims dubtes i interrogants com la majoria de mares i pares, suposo, però intentant fer-ho de la millor manera. Comptat i debatut, em considero una mare normal, amb defectes i virtuts com la majoria.
Alguns experts diuen que els pares que intenten educar, que reflexionen, que dubten i que, sobretot, actuen són els que ho arriben a fer millor i que fins i tot se’n surten. No s’ha de dimitir mai d’educar, és un esforç diari important, però que té una bonica recompensa en el creixement saludable i positiu de noves persones.
Sempre m’ha interessat l’educació, saber-ne més, escoltar més gent, escoltar els infants i joves, escoltar la gent gran, pels reptes creixents que planteja tant a la família com a la societat o l’escola. Abans els pares tenien l’autoritat a casa, a vegades massa autoritària, però ara l’educació pateix múltiples interferències negatives.
Per això, en continuo parlant amb altres progenitors més joves, amb mestres, amb educadors, etc. La majoria coincideixen que ser pare o mare avui dia és lluitar contra un autèntic exèrcit de despropòsits: xarxes socials, pel·lícules i sèries violentes, programes i publicitats sexistes, conciliació quasi impossible de la vida laboral, social i familiar, modes patètiques, models anorèxiques, nocturnitat amb mil perills, com l’alcoholisme, les drogues, abusos sexuals i un llarg etc.
Tot i que les dades apunten a una lleugera tendència a la baixa, el consum d’alcohol i drogues entre les persones joves és un seriós problema de salut pública i hi ha molt per fer, tenint en compte les conseqüències que té per a la seua salut mental i física. I, també, cal dir-ho per a l’entorn social i familiar.
La XII Enquesta sobre ús de drogues a l’ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES 2016-2017), feta pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat a joves de 14 a 18 anys, el consum d’alcohol és molt alt: el 76,9% dels estudiants ha provat alguna vegada l’alcohol; el 75,6% l’ha consumit el darrer any i el 67% ho ha fet el darrer mes. A més, un 31,7% afirma que el darrer mes ha practicat binge drinking, ha begut cinc o més copes d’alcohol en un interval de dues hores. D’aquí l’alerta dels metges d’urgències sobre els casos de joves amb coma etílic els caps de setmana.
L’acceptació social del consum d’alcohol, la baixa percepció de risc que hi ha sobre aquest hàbit i el fàcil accés en serien alguns dels factors. Segons l’estudi, l’alcohol és la substància que es creu menys perillosa, amb una diferència important sobre les altres (tabac, cànnabis, hipnosedants, cocaïna, etc.).
El consum d’alcohol en l’adolescència té moltes conseqüències negatives per a la salut, tant física com mental i social. Es relaciona amb lesions (tant mortals com no mortals), comportaments violents i delictius, conductes sexuals de risc, intents de suïcidi, ús d’altres drogues, fracàs escolar i problemes físics i emocionals. “Les conseqüències d’aquest consum seran més greus com més jove sigui l’adolescent», explica Marina Bosque.
Acaba de passar a disposició de la Fiscalia de Menors el noi de quinze anys que presumptament va matar sa mare perquè el va castigar sense wifi, ja que havia suspès moltes assignatures i no ajudava a casa. És a dir, per intentar educar-lo, per voler ser una mare responsable. Hores després també hauria matat el pare i el germà menut quan es van trobar amb ell a l’escena del crim, a la casa familiar.
És un cas extrem sí, però planteja molts interrogants: el noi prem el gallet de l’escopeta de son pare només per no voler acceptar un simple càstig o bé: si no hi hagués hagut l’arma ni el consum d’alguna substància, hauria arribat a matar sa mare per una simple discussió familiar? Hauria conviscut amb els 3 cadàvers durant uns dies, un xiquet de quinze anys?
És un cas extrem, però l’educació ha d’estar protegida per un ampli consens social, familiar i polític important, perquè hem de poder educar els nostres fills sense perill de morir en l’intent.
