HomeTerres de l'EbreLa indústria paga el quilo de taronja a menys de la meitat...

La indústria paga el quilo de taronja a menys de la meitat del preu de l’any passat, segons UP

És el terme de Santa Bàrbara però podria ser el de qualsevol altre municipi ebrenc amb camps de mandariners i tarongers. Només cal anar a donar una volta per aquestes finques per reafirmar en primera persona una de les realitats que més preocupa a l’agricultura de les Terres de l’Ebre: la creixent crisi del sector dels cítrics, que sembla que aquest any podria haver tocat fons.

La major part de mandarines i taronges continuen als arbres –quan a aquestes altures de temporada, no hauria de ser així–, i algunes fins i tot ja han caigut i es deixen podrir a terra. “Agafa’n si vols. Aquestes ja no les collirem”, diu amb to indignat un pagès que aparca la seua furgoneta a la vora d’una renglera de mandariners que voregen aquest municipi del Montsià. “Està sent una barbaritat: jo crec que, com a mínim, perdrem la meitat de la collita”, renega quan se li pregunta sobre la campanya d’enguany. 

Des de fa uns mesos que ja no és cap secret: pràcticament no surt a compte vendre-les perquè el mercat està especialment saturat degut a la forta incursió de les mandarines i taronges procedents de l’Àfrica, que creix i creix, i cada cop té més facilitats per entrar a la roda de comerç europea. Per exemple, si fa uns anys, els cítrics que es podien trobar en un supermercat de Brussel·les, Londres o Estocolm provenien principalment d’Espanya –del País Valencià i el sud de Catalunya–; ara les fruites que es troben en aquests comerços vénen, majoritàriament, del Marroc o Sudàfrica. I sense el mercat europeu, el sector dels cítrics espanyol  –inclòs l’ebrenc– pateix. I molt. 

Carlos Roig, responsable del sector del cítric del sindicat Unió de Pagesos, ha intentat fer un pronòstic de la magnitud de la crisi. “Encara no tenim el balanç final, perquè ens trobem en plena temporada, però les coses pinten molt malament”, adverteix en declaracions a aquest setmanari. “Però, de moment i segons els primers pronòstics, sembla que s’acabarà cobrant menys que la meitat del que es va cobrar l’any passat”, continua. “Una catàstrofe, una catàstrofe…”, repeteix, també visiblement indignat. Explica que en campanyes anteriors la primera part de la temporada no anava bé, però que la segona millorava i es compensaven les pèrdues de la primera. “En canvi, per primer cop, aquest any sembla que això no passarà i que la segona tanda no millorarà la collita”, assegura Roig, que confirma que molts dels cítrics ja no es colliran. “Mira, perquè et faces una idea”, afegeix: “L’any passat la indústria estava pagant de mitjana de 18 a 20 cèntims el quilo de taronja a indústria, un preu prou bo. En canvi, enguany aquest quilo de taronja es paga com a màxim a vuit cèntims”. 

Quan se li pregunta per solucions, Roig ho té clar: “Necessitem fer pressió per exigir mesures que regulen aquesta situació”. I és que, tal com informava la setmana passada aquest setmanari, el sector s’ha mobilitzat seguint aquest objectiu. 

 

Pressió per trobar solucions

Principalment demanen tant a la Generalitat com al govern espanyol –i indirectament a Europa– que impulsen mesures perquè l’arribada de cítrics africans no sigui tan fàcil com ho està sent en els últims anys. “La Unió Europea afavoreix el mercat africà i posa obstacles al nostre… volem competir en igualtat de condicions i això no està sent així”, apunta el representant d’Unió de Pagesos. Recalca que Europa posa “condicions en la utilització de productes fitosanitaris i regula les condicions laborals dels nostres treballadors”, fet que encareix la producció. En canvi, els productors africans “poden produir i vendre sense totes aquestes exigències”. 

Aquesta pressió de què parla Roig s’ha començat a materialitzar. El passat dimecres, Unió de Pagesos es va reunir amb el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries del Departament d’Agricultura, Carmel Mòdol, a qui van plantejar les demandes recollides en la plataforma per fer front a la crisi del sector dels cítrics. “Ens han dit que estudiaran el cas, que es comprometen a fer una radiografia general de la situació i, a partir d’aquí, decidiran quin camí triar per fer-hi front”, explicava el mateix Carlos Roig minuts després de sortir de la trobada. El mateix dimecres, el sindicat va convocar a Alcanar una assemblea informativa per abordar la crisi. 

Per altra banda, la Comissió d’Agricultura del Senat va aprovar el dilluns exigir a la Unió Europea (UE) que s’aplique la clàusula de salvaguarda de l’acord de lliure mercat dels cítrics amb l’Àfrica Meridional. Finalment, doncs, van prosperar les dues mocions presentades en aquesta línia que, entre d’altres, reclamaven més control en les inspeccions frontereres de les importacions de cítrics, l’obligatorietat de transportar el fruit amb tractament en fred per evitar l’entrada de plagues, suspendre l’entrada de taronges tractades amb productes prohibits a Europa, o analitzar l’impacte de l’acord sobre els cítrics i l’aplicació de la clàusula de salvaguarda. 

 

El cooperativisme com a solució?

Fins al moment, la incertesa del futur martiritza els afectats, que no saben fins a quin punt el sector dels cítrics es recuperarà. “Espero que abans de l’estiu el departament d’Agricultura ens done alguna solució o, si més no, alguna estratègia per solucionar aquest problema”, diu Roig. Ell, però, té clar que una possible resposta passa pel cooperativisme. 
“Crec que el sector dels cítrics necessita més unió, cooperativitzar més la feina, com es fa amb l’arròs, el vi o l’oli… D’entrada això tindria més futur, perquè lliga amb allò que demana Europa: la UE dona ajuts a cooperatives, no a pagesos particulars. Si no estàs associat, no compleixes els seus paràmetres per rebre aquests ajuts”, conclou.

Francesc Millan
Francesc Millan
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 86 = 96

Últimes notícies

-->