EDICIÓ PAPER // Amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua de la bassa del Canal Vell i de la badia del Fangar, la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre va posar en marxa a l’octubre del 2018 un nou sistema de bombament d’aigua que permet que a través del canal del Penal es puga desguassar entre 1 i 4 metres cúbics per segon d’aigua directament a la llacuna. Esta injecció d’aigua dolça, gairebé permanent durant dos anys, ha permès revertir la situació de degradació d’hàbitats que patia la llacuna.
L’aigua tenia índex de salinitat molt alts i la falta de regeneració de l’aigua provocava problemes d’estancament i processos d’eutròfia i anòxia que afectaven també la qualitat de l’aigua de la badia del Fangar, ja que la llacuna està connectada amb la badia a través del desguàs del Rastrellador. “Hem pogut veure com els efectes de la inversió han estat molt positius per a tots els sectors, tan caçadors, pescadors com també de retruc els productors de mol·lusc”, ha explicat el president de la Junta de Govern de la Comunitat de Regants, Javier Casanova.
Amb la injecció d’aigua dolça s’ha aconseguit regenerar els hàbitats de la bassa, ha proliferat la vegetació i de retruc ha augmentat la presència d’aus i d’altres espècies. “El canvi és espectacular. És sorprenent. Fa un any hi havia només una quarta part de la vegetació que hi ha ara”, explica José Luis Navarro, representant de la Confraria de Pescadors de Sant Pere, que gestiona la pesca de les llacunes del Delta. El 15 d’octubre començarà la campanya de pesca i des de la Confraria podran avaluar a través de les captures els efectes que ha tingut la millora de la qualitat de l’aigua a l’interior de la badia.
També els caçadors aplaudixen la regeneració ambiental a la llacuna, ja que amb l’increment de la vegetació ha incrementat també la presència d’aus a la zona: “Tenim un indicador molt clar que és la reaparició del llapó a la bassa. Sense llapó els peixos no tenen ni aliment ni refugi i per a les aus el mateix, hem pogut recuperar molta vegetació a l’entorn de la bassa i si aconseguim que encara n’hi haja més podrem fer que moltes aus, que ara marxen, es queden a hivernar al Delta perquè han trobat les condicions idònies per a fer-ho”, ha insistit José Pedro Tomàs, president de la societat de caçadors sant Miquel de Deltebre.
La injecció d’aigua dolça a la llacuna del Canal Vell ha afectat també de retruc als productors de mol·lusc de la badia de Fangar que feia temps que venien reclamant esta inversió, ja que la invasió del cargol poma va provocar un canvi en la gestió dels cabals circulants per la bassa.
L’actuació, finançada pel grup Adhoc de lluita contra el cargol poma, ha permès que a través de la posada en marxa d’un sistema de bombes es puga redirigir l’aigua dels arrossars de les zones de Fonsa i Creus fins al Penal. Fins fa dos anys este desguàs portava l’aigua fins al canal de circumval·lació de la llacuna i des d’aquí s’abocava al mar per l’estació de bombament de Pal, sense entrar a la llacuna.
Ara, però, aprofitant un sifó construït per Aquamed, el canal del Penal pot abocar directament a la llacuna i contribuir així a la millora de la qualitat de l’aigua del Canal Vell i suposa també de retruc una major aportació d’aigua dolça a la badia del Fangar a través del desguàs del Rastrellador. “L’actuació demostra com una bona gestió de l’aigua dolça permet retornar la productivitat a la llacuna i a les badies”, ha assegurat Miquel Carles, president de la Federació de Producció de Mol·lusc del delta de l’Ebre, que ha demanat aprendre dels errors comesos fins ara al Delta en la gestió de l’aigua dolça. “si es toca la tecla adequada els ecosistemes funcionen i al Delta esta tecla és una bona gestió de l’aigua dolça”, insisteixen des dels regants.
Tots els sectors implicats han destacat com una inversió acordada entre pescadors, caçadors, musclaires i regants ha permès recuperar ambientalment la llacuna del Canal Vell. “És molt positiu que gràcies al treball i la coordinació dels diferents sectors primaris
s’haja pogut tirar endavant esta inversió i que els efectes hagen estat tan positius”, insistia Carles. També en este sentit el director dels serveis territorials d’Agricultura, Jesús Gómez, ha agraït el treball conjunt entre regants, caçadors, pescadors i sector aqüícola per haver aconseguit una gestió compartida i amb corresponsabilitat de l’aigua dolça al canal vell. “Els resultats són més ràpids dels que esperàvem i et demostra com la natura quan té els ingredients que necessita té una capacitat de regeneració molt alta”. Més enllà de l’impacte positiu des del punt de vista mediambiental, Gómez ha destacat que l’acció ha tingut també un impacte molt positiu sobre els diferents sectors econòmics: “no estem parlant només d’una regeneració ambiental sinó també de regeneració econòmica i de creació de riquesa”.
