Les Terres de l’Ebre tenen la sort de tindre un dels principals investigadors del rastre dels deportats a camps d’extermini nazis, l’historiador canareu Joan Baptista Beltran. La memòria històrica fa temps que, afortunadament, s’ha fet un lloc en l’agenda política, però sovint ha anat íntimament lligada a la Guerra Civil i el franquisme sense estirar massa el fil de l’exili, tot i que a hores d’ara ja hi ha historiadors catalans que s’han centrat en este moviment. Un exili que inclou, per a algunes víctimes, l’ingrés a l’infern dels camps de concentració del Tercer Reich.
La faena de formiga de Beltran ha cristal·litzat en treballs específics sobre els deportats d’alguns municipis de les Terres de l’Ebre, en els quals el memorialista s’ha convertit ja en tot un referent de capçalera. A més a més, en este periòdic hem tingut la sort de comptar amb alguna de les seues recerques per a poder-les publicar, de vegades abans que ningú altre, la qual cosa ha permés al setmanari l’ebre contribuir una mica a la dignificació del record d’unes víctimes sobre les quals és gairebé impossible quantificar-ne el patiment.
Desentranyar el camí de cada víctima de l’Holocaust i alleugerir els descendents amb un relat ben elaborat i un homenatge pòstum s’hauria de convertir en un repte irrenunciable per a tots els pobles del territori. Beltran ha fet la faena bruta en molts casos, però en esta història encara hi ha pàgines necessàries per a escriure, i el motiu se mereix la implicació de centres de recerca i de l’Administració.
