Aconseguir unes pensions més justes i igualitàries és una entelèquia que no s’arreglarà mai perquè no hi ha voluntat i massa interessos espuris. Ja ho va dir Crispí a Leandro a els Interessos Creats: Crea interessos i no amistats. S’està marejant la perdiu i no crec a tots tant ruc que no tinguin la solució.
Primer.- S’ha de dir d’una manera clara i sense embuts quina és la quantitat mínima i màxima que s’ha de pagar. És clar que els que ho han de solucionar són els que tenen uns sous molt alts i tenen tot el poder de decisió. Diputats, senadors i tutti quanti no legislaran mai contra ells. Són persones que, obliden el Contracte Social de Rousseau, un cop elegits es posen els sous i les dietes que volen i que mai es poden veure en claredat.
El Contracte amb los ciutadans el trenquen. Ja podeu buscar a les pàgines web que ens diuen, allí no surten els extres de les comissions de les quals formen part les dietes, els viatges i una quantitat de 3.000 euros anuals per a taxis dels diputats a Madrid.
En totes les prebendes dels que ens governen, mai, mai tiraran pedres a la seva teulada.
Segon.- Tampoc volen aclarir l’error popular que els que cobren més pensió és perquè han pagat més a la Seguretat Social en la seva vida laboral. Això és fals per dos raons:
1a.- Els que cobren pensions més altes no són ells els qui han cotitzat a la SS, han sigut les seves empreses o les administracions. I quan cotitzen, o cotitzaven, ho feien per a pagar als pensionistes d’aquell moment, NO per cobrar més a la seva jubilació.
2a- Els sectors primaris i autònoms cobren una misèria perquè la ramaderia, agricultura i pesca són qui han de omplir la cistella de la compra de les grans ciutats, és a dir, el menjar s’ha de controlar a la baixa, per això els preus d’aquests productes sempre estan per terra en petites repuntades fictícies.
Ara es parla de jubilar els policies als 59 anys. Tan pesat és el seu treball que no poden arribar a l’edat de tots els mortals! No s’hi val que la majoria de funcionaris els jubilin quan porten 30 anys de cotització perquè ells no han cotitzat, ho hem fet tots els ciutadans. I el seu treball no és el més pesat, salvant excepcions.
Els que sí que cotitzen de la seva butxaca són el autònoms que, a més de cobrar una misèria, han hagut d’apagar la gana dels espanyolitos, sobretot després del colp d’estat d’en Franquito.
Tinc la solució: Apujar les pensions a la quantitat que es necessita (poden ser 1.500,00 €/mes). Totes iguals. I abaixar les que passin d’aquesta quantitat. Si no es volen abaixar, fer-ho a partir d’ara. I no burlar-se dels 2 dèbils pujant un tant per cent igualitari per a tothom. No és el mateix pujar el 3% a una de 500 € que a una de 2.400 €. Al primer li representaran 15 € al mes i al segon 72 €. La diferència s’agreujarà. El més just i equitatiu seria pujar el 10% al primer i no res al segon fins a aconseguir l’equilibri entre tots. Però d’això ni se’n parla.
Una altra solució seria rebaixar a la meitat el pressupost de l’armament de l’exèrcit. Sobraria per a tots. Ara que estem a l’OTAN tenim l’ajuda d’aquest organisme si ens ataquen els moros. La NATO només pot ajudar-nos en guerres contra països d’Àfrica i d’Europa contra Andorra, Montecarlo, Liechtenstein, San Marino, Malta i, sobretot del Vaticà. D’aquest jesuïta argentí no ens em poden refiar. Comencem a dir la veritat i no enganyar més. És clar que a les Espanyes en això de crear estats d’opinió falsos hi tenen la mà trencada. Em ve al cap allò de Catalunya i la nostra violència.
