La senyora Teresa Ribera Rodríguez va començar a ser coneguda, i no en massa simpatia, a les nostres terres; quan l’any 2009 ocupant la Secretaria d’Estat del Canvi Climàtic, va signar la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de magatzem submarí de gas Castor; avalant-ne la construcció. En qualsevol altre país aquesta decisió, vistes les irregularitats tècniques del projecte, els terratrèmols provocats a més de les conseqüències econòmiques en forma de centenars de milions d’euros, que paguem i pagarem de les nostres butxaques els consumidors de gas; hagués comportat, si més no, un fre a la seva carrera política.
Qui sap, si no va ser gràcies a aquesta decisió que tant va agradar a Florentino Pérez; beneficiat pel Castor i amic de PSOE i PP a parts iguals; per la qual la senyora Ribera va escalar posicions de responsabilitat en els governs del PSOE. Així el juny de 2018 va ser nomenada ministra per a la Transició Ecològica, càrrec que ocupa des de llavors, conjuntament amb el de vicepresidenta del govern espanyol.
Igual que van fer els seus predecessors del PP, amb ella al capdavant del ministeri tampoc s’ha pogut impulsar a les Corts espanyoles cap comissió d’investigació sobre el Castor; ni tampoc s’ha iniciat cap actuació per depurar responsabilitats d’aquells càrrecs polítics i tècnics que van participar en la tramitació del projecte. El Castor és una qüestió d’estat i no es toca.
Ribera tampoc va voler col·laborar amb altres institucions que intentaven posar llum sobre la qüestió; com el Parlament de Catalunya, que la va cridar a comparèixer a la Comissió d’investigació sobre el Castor, però va decidir no anar-hi.
De paraules amables, plenes de bones intencions, que després mai ha acabat de traduir amb més transparència sobre el Castor, ni en facilitar l’accés a determinats estudis i documents que se li han requerit; ara la ministra ens té a l’espera de la presentació definitiva d’un Pla de Protecció del delta de l’Ebre que es demora en el temps.
Les seves inversions al Delta durant els quatre anys al capdavant del ministeri són ben magres, per no dir nul·les. Si es revisen els diferents projectes de pressupostos generals de l’Estat, entre els anys 2019 i 2022, presentats pel govern espanyol, abans d’introduir cap esmena en la seva aprovació, l’absència de partides econòmiques és evident i, per tant, l’oblit cap al Delta persistent.
Després de la catàstrofe del Glòria, gener de 2020, el ministeri dirigit per Ribera anuncià la redacció d’un Pla de Protecció del Delta que esperava tenir enllestit abans de l’estiu, però que més tard ja es digué que seria per al segon semestre de 2020. Arribat el mes de novembre d’aquell any el secretari d’Estat de Medi Ambient presentà un document preliminar que rebria un fort rebuig d’entitats i institucions del territori.
El gener de 2021, després del Filomena, des del govern espanyol es feren nous anuncis i el 3 de febrer el Ministeri obria el període de consulta pública de la proposta inicial de Pla de Protecció del Delta, el qual a més de rebuig, generà indignació; perquè no havia recollit les indicacions que s’havien fet arribar des del territori el novembre de l’any anterior.
El 5 d’abril de 2021 es tancava la consulta pública del Pla amb milers de suggeriments i propostes presentades, que atenció; ara, un any després, no consta que hagin estat formalment contestades.
Posteriorment, la ministra afirmava que el Pla s’aprovaria a l’estiu, però després es tornaria a rectificar i l’aprovació es fixava a la tardor de 2021. Passà la tardor, arribà l’any nou, i en acabat, l’abril de 2022, fa just una setmana; en ser preguntada la ministra de nou per quan es faria la presentació del Pla definitiu de Protecció del Delta, responia que el Pla ja s’havia presentat formalment l’any anterior; quan tothom havia entès que allò era un simple esborrany. Aquesta resposta generà més confusió sobre la seva gestió, i el mateix Pla; malgrat que la ministra justificà la recurrent demora del Pla amb les demandes de declaracions d’impacte ambiental fetes per la Generalitat sobre algunes actuacions previstes de fer al Delta. Ironies de la vida, Teresa Ribera, queixant-se de tramitacions de declaracions d’impacte ambiental.
La realitat és que en quatre anys de Teresa Ribera al capdavant del ministeri no se li coneix cap inversió destacada al delta de l’Ebre; i dos anys després del Glòria encara no hi ha damunt la taula una proposta definitiva de Pla de protecció del Delta. A més resulta que se’ns diu des del govern espanyol que com no hi ha Pla, no es pot saber la quantitat de diners que s’hauran d’invertir per protegir el Delta, ni tampoc han volgut dir quina quantitat de fons europeus pesen destinar-hi.
Mentrestant fa mesos que llegim a la premsa de Múrcia com el govern espanyol anuncia xifres concretes d’inversió amb fons europeus, superiors als 450 milions, per regenerar la Manga del Mar Menor.
El temps passa, quatre anys de ministra Ribera i el Castor encara segueix al mateix lloc, sense un calendari clar de desmantellament. Quatre anys i el Delta continua esperant fets, i no paraules, com deia el seu partit l’any 2008. Esperant un Pla definitiu de Protecció del Delta que quan es presenti haurà de ser analitzat, debatut i potser contestat; al mateix temps, que començarem a tenir damunt la taula el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. De lluny es comença a sentir una lleugera remor…
