La Llei de benestar animal que va entrar en vigor a finals de setembre del 2023, amb un govern espanyol en funcions, haurà de ser desplegada en molts dels seus fronts per part d’un reglament en forma de decret per part del nou executiu de coalició entre el PSOE i Sumar.
La seua tramitació ha estat molt polèmica, tot just per l’estira-i-arronsa dels socis de govern de l’anterior legislatura i per les pressions de col·lectius com els caçadors, i encara s’han de concretar molts aspectes, però n’hi ha d’altres que ja van quedar establerts amb l’aprovació de la norma i que suposen novetats importants. El canvi de paradigma és que es reconeixen les mascotes com a éssers dotats de sensibilitat, mentre que abans es consideraven coses o béns, per la qual cosa s’establix que no poden ser abandonats, hipotecats ni maltractats.
La nova llei no permet, per exemple, dixar el gos lligat a la porta d’una botiga o un supermercat, i obliga a esterilitzar els gats als sis mesos exceptuant els propietaris inscrits en un registre de criadors d’animals de companyia. En el primer avantprojecte també s’hi incloïen els gossos, però esta obligació va caure de la llei. En relació amb els felins, els ajuntaments estaran obligats a complir amb el protocol de captura, esterilització i retorn a l’espai públic en la gestió de les colònies de gats de carrer.
Els gossos, això sí, no es poden dixar sols més de 24 hores, ni més de tres dies en el cas de qualsevol animal de companyia. La llei també té un vessant sancionador ferma: preveu condemnes de fins a 24 mesos de presó per matar un animal, i de fins a 36 en els casos de maltractament animal, amb més d’un agreujant i resultat de mort.
Respecte de les multes, també s’endurixen considerablement: les infraccions lleus tindran una sanció d’entre 500 i 10.000 euros; les greus, de 10.000 a 50.000 i les molt greus, de 50.000 a 200.000.
Segons mitjans especialitzats d’àmbit estatal, hi ha una llista de mesures clau. La venda d’animals de companyia només la poden fer criadors autoritzats, sense mitjancers ni a través de botigues on s’exhibisquen amb fins comercials, tot i que hi ha una moratòria d’un any per a estos establiments. La comercialització en línia de gossos, gats o qualsevol altre tipus d’animal domèstic queda estrictament prohibida. En canvi, sí que es podran adoptar animals, a banda dels mètodes fins ara vigents, a través de botigues especialitzades en la cura d’animals de companyia.
Tampoc no es podran sacrificar animals per causes econòmiques i l’eutanàsia es limitarà a motius sanitaris i amb control veterinari, una mesura que ja era vigent a Catalunya. Queda també prohibit sacrificar animals en refugis i gosseres municipals.
La majoria d’animals domèstics podran continuar sent mascotes: gossos, gats, fures, hàmsters, periquitos, canaris o tortugues. Queden fora els animals perillosos o verinosos, mamífers silvestres de més de cinc quilos i rèptils com iguanes o serps de més de dos quilos. Si ja es té un animal d’estes característiques, cal comunicar-ho a l’administració autonòmica per a obtenir una autorització especial, a la vegada que caldrà vetllar perquè estos animals no siguen comercialitzats ni es reproduïsquen.
Els nous propietaris d’animals domèstics hauran de fer una formació prèvia sobre la cura i tinença, però este aspecte, entre altres com el registre de tots els animals, és un dels que haurà de concretar el futur reglament. És a dir, encara no és d’obligat compliment. El reglament també haurà de fixar un llistat amb els animals que es puguen comprar o adoptar a Espanya, en bona part per a combatre les espècies invasores.
També està pendent del futur reglament l’obligatorietat d’una assegurança de responsabilitat civil per a tots els gossos. L’assegurança, segons avançava El País quan va entrar en vigor la nova llei, podria cobrir uns 100.000 euros de responsabilitat civil, cosa que ja inclouen la majoria de pòlisses de la llar. Segons el mateix periòdic, el preu de l’assegurança pot oscil·lar entre els 20 i els 50 euros anuals. Ara ja és obligatori tenir assegurança dels gossos de races considerades perilloses.
Tot just en aquest punt hi ha un dels canvis que s’havien previst i no s’han acabat aplicant entre batalles polítiques. Per exemple, es preveia la substitució de la classificació de races potencialment perilloses per un test de sociabilitat dels gossos, però finalment es manté l’etiqueta, encara que amb un nom diferent -ara són “races de difícil maneig”– per a les races com el pit bull terrier o el rottweiler, entre altres.
El gran canvi respecte a la idea inicial i, per tant, la gran polèmica que no ha tancat la nova llei, és el fet que ha acabat dixant fora del seu àmbit de protecció els animals de caça -amb els gossos de caça com a principals protagonistes de la controvèrsia-; els que es destinen a activitats esportives reconegudes pel Consell Superior d’Esports o els gossos de treball, és a dir, els de pastura o els que formen part dels cossos de seguretat de l’Estat.
Els gossos de caça, exclosos
Han estat moltes les associacions animalistes que han aixecat la veu contra estes excepcions, però finalment la influència del lobby dels caçadors ha tingut més força. En definitiva, els animals de caça, els de granja, els de laboratori, els bous i els toros quedarien exclosos d’esta llei, després que ara fa un any s’aprovés, al Congrés dels Diputats, una esmena presentada pel PSOE, gràcies al suport del PP, PNV, Vox i Ciutadans. “Nosaltres, a la protectora, estem plens de gossos de caça. Pràcticament, el 80 % de gossos que tenim, entre podencs, bracs, setters, labradors i bretons, són de caça. Amb la introducció d’esta esmena, la llei m’obligarà a no donar cap gos a caçadors, perquè per a mi els gossos són tots iguals: un podenc de casa és exactament igual que un podenc de caça. És el mateix gos, i no és lògic que l’excloguen i se li apliquen unes lleis més laxes”, manifestava l’any passat, en unes declaracions fetes per al setmanari l’ebre, la presidenta de l’Associació Engrescats de les Terres de l’Ebre, Núria Espanya. Els caçadors, en canvi, consideren que els seus gossos ja estan coberts per altres normatives de benestar dels animals.
La tauromàquia, blindada
Amb relació a la tauromàquia, l’argument és que les activitats d’oci amb braus estan protegides com a patrimoni cultural. Malgrat que la nova llei prohibix les activitats que suposen un dany o la mort dels animals, els espectacles taurins, entre els quals hi hauria els correbous de les Terres de l’Ebre -en este cas sense mort de l’animal- estan protegits per una altra legislació, que els considera un bé immaterial i patrimoni cultural de l’Estat espanyol.
“Això no vol dir que estiguen al marge de la nova llei, sinó que la seua situació està regulada per altres normes”, manifestava l’advocat Eloi Sarrió al portal web Newtral.
La Llei 18/2013, de 12 de novembre, regula els espectacles taurins com a patrimoni cultural d’Espanya i, per tant, obliga els poders públics a la seua promoció i el seu enriquiment. Segons Sarrió, encara hi ha una altra llei, la 10/2015, de 26 de maig, que també inclou la tauromàquia en el patrimoni cultural a salvaguardar.
Això, però, podria canviar si prospera la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada la setmana passada per col·lectius antitaurins, precisament amb la intenció de derogar la llei que blinda la tauromàquia. Primer, hauran de recollir 500.000 signatures i, després, aconseguir una majoria qualificada al Congrés dels Diputats, cosa que no serà gens fàcil. La derogació de la llei que consagra la tauromàquia, sobretot, reobriria la porta perquè el Parlament de Catalunya puga prohibir els bous embolats, capllaçats i a la mar, a partir d’una proposició no de llei presentada per la CUP i els comuns i que a partir d’ara ha de ser tramitada en comissió i ponències.
Cristina Ibáñez, una de les portaveus del col·lectiu AnimaNaturalis que ha registrat la ILP al Congrés dels Diputats a Madrid, admet, però, que si la ILP prospera, serà més factible obtenir la llibertat dels governs autonòmics per a prohibir una modalitat com els embolats que no pas aconseguir que els toros de lídia siguen inclosos entre els animals a protegir per la nova llei de benestar animal. “Això també seria possible, però és molt ambiciós”, admet.
