Una de les particularitats de la Setmana Santa tortosina és la celebració de la Passió de Crist en Diumenge de Rams, celebració cristiana que recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem durant la pasqua jueva quan va ser rebut per la gent amb palmons i branques d’olivera. El nou bisbe, Sergi Gordo, oficiarà la seua primera missa de Diumenge de Rams (12 hores) des de l’altar major de la catedral de Tortosa, amb la tradicional benedicció de les palmes, i al vespre sortirà la processó de la Passió (20 hores), l’acte més important de la Setmana Santa tortosina, que recupera el seu recorregut tradicional amb començament i arribada a la plaça de la Cinta. Els organitzadors, l’Agrupació de Confraries de Tortosa, esperen aplegar en el seguici més d’un miler de vestes per a mantindre el nivell de participació que esta processó ha viscut en les dos últimes dècades.
El seguici processional estarà format per les deu confraries tortosines i onze passos i s’ha convidat els Armats de Reus, que obriran la manifestació religiosa.
Els passos, també denominats misteris, són grups escultòrics d’un destacat valor artístic que representen una escena de la passió de Jesucrist i acompanyen les respectives confraries.
Els misteris que desfilaran pels carrers de capital del Baix Ebre són La Pietat i Ecce Mater Tua, d’Innocenci Soriano Montagut; L’oració a l’hort, de Carles Riba; La flagel·lació, Coronació d’espines i Jesús de la Passió, de Claudio Rius; El davallament de la Creu, d’Enric Monjo; Jesús davant Pilat, realitzat als Tallers Salesians de Barcelona; la reproducció de la imatge del Crist de la Puríssima, i la Verge de les Angoixes i el Despullament, d’Àngel Acosta. La majoria d’estos misteris van ser construïts a principis de la dècada dels anys 40, i els d’Àngel Acosta són els més recents, dels anys 1999 i 2003, respectivament.
El pas de la Verge de les Angoixes celebra enguany el seu 25è aniversari. El Crist de la Puríssima (obra del segle XVI) surt per primera vegada després de la Guerra Civil com a misteri de la crucifixió, com a conseqüència de la minva de passos posterior a la contesa bèl·lica. Una història poc coneguda és que el Crist de la Puríssima, ubicat a l’església del mateix nom, presentava algun problema de conservació de la pròpia imatge, ja que cada vegada que s’havia de treure del seu altar per a muntar-lo en el misteri corria el perill de deteriorar-se. Llavors és quan se va decidir fer-ne una còpia exacta, que realitzaren els germans Aixendri de Roquetes, i és esta la imatge que surt a la processó de la Passió.
La processó de Diumenge de Rams està integrada per les següents germandats i confraries: Gremi de Pagesos de Sant Antoni Abat, Germandat de Natzarens de la Mare de Déu del Roser, Confraria de la Puríssima Sang (representa els comerciants), Germandat de Natzarens de la Passió (aplega els antics alumnes dels Hermanos de la Salle), Confraria de Maria Immaculada (relacionada directament amb el Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família), Confraria del Sant Crist de la Puríssima, Germandat de Natzarens de les Cinc Llagues (de la qual forma part el sector de la banca), Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, Confraria de l’Associació de Veïns de Santa Clara, i Confraria del Sagrat Cor de Jesús.
L’origen de l’actual processó de la Passió té més de 200 anys d’antiguitat i se situa en l’any 1806, quan es decidí fusionar la processó pròpia dels Dolors amb una altra d’arrels més antigues, llavors en desús, protagonitzada pels gremis.
Dijous tindrà lloc (00 hores) la Processó del Silenci, amb un recorregut que s’iniciarà a la plaça de la Immaculada i acabarà a l’església de la Puríssima, i Divendres Sant (20 hores) desfilarà pels carrers de Tortosa la del Sant Enterrament, l’última de les tres processons de la Setmana Santa tortosina.
