La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha iniciat un procés de reorganització per a fer front als nous embats transvasistes que amenacen el riu i el delta de l’Ebre. Des de fa unes setmanes l’entitat ha iniciat una campanya de captació d’activistes amb l’objectiu d’ampliar la lluita antitransvasista, amb una resposta ciutadana “altament positiva”. “Ens hem de rearmar i ensenyar les dents”, ha manifestat Manolo Tomàs, un dels portaveus de la PDE. “Si no fem pressió i no ens mobilitzem, els lobbies i els interessos que amenacen l’Ebre no ens dixaran opció a res. Estem davant d’un moment més complex que al 2001, però hi podem fer front si ens organitzem bé i ho fem amb intel·ligència”, ha afegit.
En este sentit, la PDE ha convocat divendres vinent, 15 de març, a les 20 hores, la 19a assemblea de l’entitat a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa amb l’objectiu de debatre la situació actual. D’esta reunió pot sortir ja alguna data concreta per a “començar el camí de la confrontació” i fer alguna “prova de força”.
Tot i que no és l’única amenaça que penja sobre l’Ebre, la proposta de la interconnexió de les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat ha tornat a plantejar-se amb força arran de l’episodi de sequera que viu Catalunya.
Els col·legis professionals d’Enginyers de Camins, Enginyers Agrònoms, Enginyers Industrials i Economistes de Catalunya, que integren l’Observatori Intercol·legial de la Sequera, van donar a conèixer la setmana passada la seua proposta “exprés” per a portar aigua de l’Ebre a l’àrea metropolitana de Barcelona. El lobby transvasista calcula que la connexió de les xarxes es podria executar només en vuit mesos.
El projecte consistiria en la construcció d’una canonada de 65 quilòmetres de longitud i un diàmetre d’1,4 metres entre els dipòsits de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona i Olèrdola, punt de connexió amb el tram que enllaça amb la xarxa metropolitana de Barcelona, que gestiona Aigües del Ter-Llobregat (ATL). Els quatre col·legis professionals estimen en 275 milions d’euros el pressupost de construir esta canonada, sense comptar l’IVA ni els costos de les expropiacions a fer.
La proposta no és nova. Al mes de desembre de l’any passat, els quatre col·legis ja van signar un manifest conjunt en el qual estos professionals consideraven que les infraestructures existents no són suficients per a garantir el subministrament d’aigua a Barcelona i apuntaven en “aprofundir en la connexió de les xarxes regionals d’abastament per aportar resiliència i flexibilitat al sistema català en situacions d’emergència i sempre considerant el cabal ambiental de cada conca com a element essencial”.
“És una proposta pràctica però molt perillosa perquè no té en compte criteris de sostenibilitat ni criteris d’equilibri territorial”, remarca Tomàs, que pensa que els col·legis professionals aprofiten la sequera per a crear un consens social a Catalunya per a transvasar l’aigua de l’Ebre a Barcelona.
Revés del govern
El projecte d’interconnexió de xarxes l’Observatori Intercol·legial de la Sequera s’ha endut esta vegada un bon revés de l’actual govern català (ERC). “Les mesures d’obtenció d’aigua a través de la regeneració i la dessalinització han de ser suficients per garantir en els propers anys l’abastament d’aigua per a tots els usos de les conques internes. Per tant, el transvasament de l’aigua de l’Ebre en qualsevol de les seves modalitats no el tenim sobre la taula i no ens el plantegem”, ha respost el president de la Generalitat, Pere Aragonés.
“El missatge del Govern és impecable: no hi haurà transvasaments de l’Ebre i això és molt d’agrair”, ha destacat Tomàs. “No és el moment de debilitar el Govern català sinó que és un bon moment per a treballar amb ell pel futur de les Terres de l’Ebre”, ha afegit. Tot i això, el portaveu de la PDE opina que el Govern català “s’ha adormit una mica en la lluita contra la sequera i en alguns aspectes ha actuat amb una mica de feblesa”.
El cabal toca fons
Mentre la sequera a Catalunya amenaça l’aigua de l’Ebre, el cabal del riu ha tocat fons per primera vegada des que es tenen registres oficials. Segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), el cabal del riu al seu pas per Tortosa va tancar l’últim any hidrològic (octubre de 2022 a setembre de 2023) amb el registre més baix des que es fan mesuraments, amb 3.205 hectòmetres cúbics. Esta xifra equival a 101,7 metres cúbics per segon i gairebé no va cobrir el cabal mínim ecològic. Tot i la caiguda del cabal fluvial, els lobbies transvasistes recolzen les seues reivindicacions amb “l’aigua que es llança al mar”, un argument rebatut per tècnics i científics perquè l’aigua que arriba a la desembocadura és una aigua que té una funció mediambiental.
“Avui l’Ebre no té prou cabal per a garantir la preservació del Delta, per tant no sobra aigua, en falta i també falten sediments”, apunta Manolo Tomàs. “El riu cada cop baixa amb menys força, el Delta està en regressió, perdem 15 metres lineals de platja cada any, augmenta la salinització i disminuïx la qualitat de l’aigua”, concreta el dirigent antitransvasista. Uns problemes que podrien agreujar-se en els pròxims anys per l’amenaça que significa el canvi climàtic. L’escalfament global, que afecta els recursos hídrics, va més de pressa que les previsions. Les temperatures elevades d’este hivern en són una evidència. Segons les estimacions que fa la CHE, l’Ebre podria perdre fins a un 20% del seu cabal en 15 anys a causa del canvi climàtic, una dada rellevant que ignoren els trasvasistes.
