La Plataforma per un Nou Hospital de les Terres de l’Ebre ha reaparegut públicament per a demanar una taula de diàleg integrada per l’equip de govern de Tortosa (Movem–PSC i ERC), els grups de l’oposició (Junts per Tortosa i la CUP) i la direcció dels serveis territorials de Salut a les Terres de l’Ebre. La voluntat del grup de pressió és que treballen plegats “per desencallar” la situació dels terrenys per al nou hospital i que giren el full, d’una vegada per totes, de la confrontació política que ha marcat els últims 17 anys de debat al voltant del futur del centre hospitalari de referència al territori, des de l’anunci estèril del 2006, fet per la consellera socialista Marina Geli, per a construir un hospital nou al Pla Parcial de la Farinera, en uns terrenys curiosament propers als del Pla Parcial del Camí de Roquetes i, per tant, també situats en zona inundable o de flux preferent de l’aigua.
La incertesa que encara penja sobre els terrenys proposats actualment per l’Ajuntament de Tortosa -adquirits parcialment pel Govern de l’exalcaldessa Roigé a la Sareb- es deriva del fet que deu anys després, el 2016, en un context de canvi climàtic i de major recurrència de temporals violents i inundacions, el Reglament estatal de domini públic hidràulic va endurir els requisits per a construir equipaments en sòl inundable. Tot i que Junts per Tortosa, el partit de Roigé, considera que, tot i l’enduriment de les condicions, es podia igualment fer un hospital al Camí de Roquetes, ja que no hi ha alternativa en zona no inundable dins de la trama urbana de la ciutat, el cas és que el mateix Govern municipal de Junts, per a intentar esvair dubtes, va presentar al·legacions a l’Estat per a propiciar una redacció més flexible de la normativa, i ara Roigé i el seu entorn defensen que l’última versió avala ja completament la idoneïtat dels terrenys. En canvi, l’actual equip de govern, assegura que no és així. L’alcalde, Jordi Jordan, sosté que mantindran l’aposta pels terrenys al Camí de Roquetes, perquè seria “la via més ràpida” per a facilitar la construcció d’un futur nou hospital, però no descarta que siga tècnicament inviable, per la qüestió de la inundabilitat, i que s’haja de buscar un nou emplaçament que, tenint en compte la morfologia del municipi, no sembla fàcil acotar. També rebutgen, tant fonts oficials de l’executiu local com de la Plataforma per un Nou Hospital, l’argument que si s’han pogut construir el CAP de Roquetes o el Campus Terres de l’Ebre de la URV en terrenys inundables, no hi hauria d’haver cap problema amb el Camí de Roquetes, ja que aquells exemples corresponen a desenvolupaments urbanístics fets sota el paraigua de la versió del Reglament anterior a 2016, més permissiva que l’actual.
El que sí que tenen clar Govern local i oposició, i també la Plataforma per un Nou Hospital, és que serà la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) la que tinga l’última paraula a l’hora de validar o no els terrenys, que encara no s’han pogut posar a disposició del departament de Salut. Hi ha, però, una altra diferència, almenys en els relats públics: Roigé dona per fet que la CHE, atesa la darrera versió del Reglament, ha d’atorgar tant sí com no sí a Tortosa, a petició de l’Ajuntament, un règim especial en matèria d’inundabilitat que li permeta fer l’hospital al Camí de Roquetes. Ni el nou alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, que té programat un “primer contacte” amb l’actual presidenta de la CHE, María Dolores Pascual, per tal d’abordar la qüestió, ni els tècnics de la Plataforma per un Nou Hospital ho tenen tan clar. Ni de bon tros.
Per tal de fer un front per a aconseguir l’objectiu teòricament comú, el grup de pressió va sortir dimarts a escena per a reclamar als partits que “dixen de marcar perfil”, abandonen les “trifulques polítiques” i i unisquen forces en un moment determinant en què l’Ajuntament, amb la complicitat de la Generalitat, ha d’elaborar “un informe consistent per a demanar una discriminació positiva en funció de la morfologia de la ciutat, per a que es pugue fer no només l’hospital sinó també altres equipaments”, va valorar el portaveu de la Plataforma Sisco Lahosa, atenent que bona part de la trama urbana no edificada es troba en zona de flux preferent. “El nou hospital és una necessitat sí o sí i l’actual situació assistencial a les Terres de l’Ebre dixa molt a desitjar”, denuncia Lahosa, mentrestant sí que avancen les obres d’ampliació de l’actual hospital Verge de la Cinta, a les quals la plataforma s’hi oposa perquè considera que hipoteca la determinació política i la disponibilitat econòmica per a fer un centre nou en una ubicació nova.
Sí a la taula i sí a la guerra
Lahosa fins i tot va revelar que ja havien obtingut -la setmana anterior- el vistiplau tant de la directora territorial de Salut, Íngrid Roca, com de Junts per Tortosa i dels partits al govern municipal de la ciutat, per a activar la taula de diàleg, però el cas és que dilluns, 2 d’octubre, amb motiu del ple ordinari mensual al consistori tortosí, Govern i oposició, lluny d’escenificar cap treva, van tornar a tirar-se tota la vaixella pel cap.
Va obrir el foc l’exdirectora territorial de Salut i actual primera tinent d’alcalde, la republicana Mar Lleixà, acusant Junts per Tortosa de “malbaratament”: “Van apostar més de 600.000 euros a la compra d’uns terrenys on sabien que no es podia construir. Si la resolució de la modificació [del Reglament de domini públic hidràulic] acaba no permetent la construcció del nou hospital, es respondrà políticament?”, va etzibar a Roigé. La mateixa Plataforma per un Nou Hospital ha recordat també a Roigé que ja devia ser conscient dels problemes d’inundabilitat al Camí de Roquetes quan, com a alcaldessa, va decidir presentar al·legacions al Reglament “abans de comprar els terrenys”.
En la sessió plenària, l’exalcaldessa va aprofitar el torn de rèplica per a respondre a Lleixà: “Quan es van comprar, els terrenys eren absolutament vàlids, i ara, amb la modificació, se n’ha reforçat la validesa davant d’aquells tècnics de la Generalitat que no volen fer l’hospital o davant d’aquells que volen que l’hospital es faça fora de Tortosa”. “Si l’hospital no es pot fer allà [al Camí de Roquetes], no es pot fer enlloc al municipi, per tant nosaltres el que hem de fer és defensar que es faça allà”, va dir. En declaracions a Canal TE, Roigé fins i tot va afirmar que “el Govern de la Generalitat [que ha de formar part de la taula de diàleg] vol que vaja passant el temps a veure si finalment no es fa el nou hospital”. L’alcalde Jordan, si bé va dixar anar que Roigé no li pot donar cap lliçó perquè en el passat havia votat en contra de mocions que reclamaven un nou hospital, va tancar el ple amb un to mínimament conciliador: “Tots els que estem asseguts en este plenari volem que es face el nou hospital”.
La Plataforma pel Nou Hospital confia a possibilitar un consens territorial: “L’hospital es pot fer a Tortosa, però no és l’hospital de Tortosa. Volem comptar amb totes les institucions del territori perquè si no anem units, no tindrem hospital”, va concloure el portaveu. La Plataforma, això sí, ja ha renunciat als seus plans més optimistes, ja que pretenia que les obres del futur nou centre comencessen el 2024, quan ni tan sols s’haurà acabat l’ampliació de l’actual Verge de la Cinta.
