HomePolítica‘La Ràpita’ aprova dixar de ser ‘Sant Carles’ en una sessió plenària...

‘La Ràpita’ aprova dixar de ser ‘Sant Carles’ en una sessió plenària polèmica i plena de retrets

El passat divendres 26 de novembre, el ple de l’Ajuntament de la Ràpita va aprovar inicialment el canvi de nom del municipi per a dixar enrere ‘Sant Carles de la Ràpita’ i dir-se oficialment ‘la Ràpita’. Ho va fer gràcies a la majoria absoluta de què disposa l’equip de govern, Esquerra Republicana, a qui va sumar-se la regidora no adscrita, Francina Molina, ja que els tres partits a l’oposició -Junts, PSC i Més Ràpita (mR)- van votar-hi en contra. Probablement, va ser un dels plens amb més audiència i més tensos de la legislatura, ja que durant les gairebé dos hores en què es va tractar este punt de l’ordre del dia, més que un debat va haver-hi retrets. Dels uns cap als altres.

La interpretació que fan uns i altres respecte de les condicions acordades per a la celebració de la consulta -del famós 20 %-, així com de l’anàlisi que se’n fa dels resultats, va concentrar bona part del debat. Mentre que l’equip de govern defensava que s’ha respectat l’acord pres per tots els grups municipals abans de la consulta, que establia que si una de les dos opcions rebia el suport del 20 % del cens el resultat s’assumia “sense pensar ni mirar a un altre costat”; i si no, es debatria al ple i serien els regidors i regidores els que decidirien; l’oposició defensa que només va acordar-se portar-se a ple si s’arribava al suport del 20 % del cens.

En este sentit, l’argumentari de la portaveu de Junts per Catalunya, Helena Queral, puntualitzava que les 7, de cada 10, persones que volen el canvi, a les quals apel·la l’equip de govern, són només aquelles que van anar a votar; i va destacar les més de 9.000 persones que no es van expressar perquè no els interessava. “En això no vull premiar l’abstenció, perquè va ser una consulta en què va participar molta gent i s’hi ha de donar la importància que té”, “però tenint en compte els números, potser seria una bona opció que l’equip de govern portés este tema al seu programa electoral d’aquí a un any i mig i, si guanyen, efectuar-ne el canvi. Des d’este grup municipal sentim que no tenim la legitimació i el suport per a entomar una responsabilitat tan gran com és la de canviar el nom del nostre poble. I jo no en vull ser partícip, no d’esta manera”.

Per a la socialista Rosa Anglès, la proposta “no s’hauria hagut de portar al ple, ja que els rapitencs i rapitenques, el dia 12 d’octubre, van decidir; i no es va arribar al percentatge mínim acordat del 20 %. El nostre compromís era respectar la voluntat popular de la gent, sempre que s’arribés a este percentatge”. I també remarcava la “poca participació” en la consulta: un 26,7 % va anar-hi a votar, enfront d’un 73,3 % d’abstenció, per la qual cosa “no és un consens ampli per a tirar-ne endavant el canvi de nom”. “Hem de ser conseqüents amb els acords que prenem, perquè si no, per a què es va fer la consulta, si després no estem respectant les normes que vostès ens van imposar?”, afegia.

El portaveu de mR, Pedro Hernández, també defensava que “no havent assumit allò acordat, que era del 20 %, perquè s’ha quedat al 18 %, com tots sabem, el més sensat hauria sigut que la proposta es quedés al calaix”. Al seu torn, la regidora no adscrita va donar suport al canvi de nom “en representació dels rapitencs i rapitenques que el dia 12 d’octubre, lliurement, van exercir el seu dret a vot, i van votar ‘la Ràpita’ per damunt de ‘Sant Carles de la Ràpita’”.

Amb tot això, el portaveu dels republicans, Albert Salvadó, afirmava que “no és veritat que el 20 % fos un requisit per a canviar el nom del poble”, i afegia, “esteu dient mentides, perquè l’acord unànime a què vam arribar no és el que esteu defensant avui”. Salvadó també va destacar que l’equip de govern va fer “esforços importantíssims” perquè este procés “bonic, que ha viscut el poble” i que “tots els grups a l’oposició no volen que siga així”, “fos un procés acordat per tothom”. Per a ell, l’oposició “ha detectat una escletxa al govern municipal” que “s’està aprofitant de manera electoralista”.

Aquí va incendiar-se el debat. Joan Masdeu, de JxCat, va lamentar que es titllés de “mentiders els portaveus, i anar en contra d’allò dictaminat pel poble”, i que, en canvi, no s’esmentés que en el Decret d’alcaldia publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya durant el mes d’agost s’hi explicava que “l’Ajuntament es comprometia a fer vinculant el resultat si una de les dos opcions era igual o superior al 20 % del cens. No s’ha superat: per tant, no es pot portar a consideració del ple”, i afegia “el problema radica en este article: si no hi fos, aquí la discussió no hi cabria. Tots acceptaríem que ha guanyat ‘la Ràpita’ i ho votaríem. Però crec que els governants ens hem de cenyir als compromisos que adoptem, perquè si no tenia cap incidència, per a què va posar-se?”. Des dels socialistes, Anglès va demanar a l’equip de govern que expliquessen “en què mentim?”, i afegia “penso que vostès no saben perdre”, així com “és lamentable que haguem de decidir nosaltres el que la gent del poble no ha decidit”.

Salvadó va concloure que des de l’oposició estaven “confonent la gent”, venent una “idea falsa” i sense respectar “l’opció més votada a la consulta”. “El que no podem fer és que la gent que vam votar ‘la Ràpita tinguem la sensació que s’ha perdut i que, si es canvia el nom, es faça una cacicada. Perquè no és veritat. Canviar el nom del poble és fruit del respecte escrupolós a la majoria de la voluntat popular del dia de la consulta”. La votació va tancar-se, entre aplaudiments d’alguns assistents, amb onze vots a favor i sis, en contra.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 2 =

Últimes notícies