TERRES DE L’EBRE // Ja s’ha fet més que evident que el sector del turisme i de l’oci serà el més afectat pel període de crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus. El consum turístic requereix desplaçaments, per tant, un món en què la mobilitat queda reduïda a la mínima expressió és el pitjor món possible per aquest sector. Davant d’aquesta evidència, des del desconfinament, iniciat a mitjans de juny, és necessari anar monitoritzant l’evolució de l’activitat a les destinacions i territoris, un monitoratge que es planteja com una eina no només de coneixement sinó d’orientació de política econòmica i sectorial.
Així, aquests dies s’han conegut les dades sobre demanda hotelera del mes de juny. Són dades de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i ens permeten clarificar quin ha estat el grau de reducció de la demanda durant aquest primer mes de desconfinament i fer-ne comparacions territorials. Són dades a nivell provincial i només pels dos grans mercats, el domèstic i l’internacional, però ens indiquen ja alguns aspectes rellevants.
En primer lloc, i com era del tot previsible, la demanda hotelera al juny de 2020 ha caigut de manera dramàtica en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. Així per exemple, quan utilitzem les pernoctacions hoteleres com a indicador, veiem que la demarcació de Tarragona només va aconseguir el 3.34% de la demanda assolida l’any passat. A la província de Barcelona encara va ser pitjor, el 2,79%. De fet, al conjunt de Catalunya aquesta demanda relativa va ser només del 4%, una de les pitjors de tot l’Estat espanyol, només superada per les Illes Balears i les Canàries.
En segon lloc, l’altra observació que podem fer és que el grau de resiliència en aquest primer mes de desconfinament ha estat diferent en funció del mercat analitzat. Així, i com era també perfectament previsible per les restriccions en la mobilitat, la demanda relativa al juny de 2020 per part del mercat domèstic ha estat molt superior al mercat internacional. De fet, hi ha una correlació clara entre la resiliència de la demanda al juny i el pes del mercat domèstic a totes les províncies catalanes. Per tant, les dades del juny ja mostren que el mercat domèstic representarà una taula de salvació per a la temporada turística d’enguany. Un pronòstic que guanya pes amb les informacions d’aquest mes de juliol i de les dificultats afegides a la mobilitat internacional pels rebrots. Una menció a banda es mereix la demarcació de Tarragona on el mes de juny, la demanda hotelera internacional ha estat pràcticament inexistent i la del mercat domèstic la més baixa de tot Catalunya, amb un 8,76%.
En els propers mesos, tocarà avaluar l’evolució d’aquesta resiliència del mercat domèstic en un estiu per oblidar. Una evolució que vindrà determinada pel comportament dels rebrots i la responsabilitat individual de cadascú. Les tres emes (mascareta, metres i mans) no només són imprescindibles per evitar els rebrots sinó també per a la pròpia recuperació de l’economia i especialment de la vinculada al turisme.
De fet, la pandèmia està deixant alguns ensenyaments per al sector turístic que haurem de tenir en compte en el futur. Primer, que a més de preocupar-nos per augmentar els fluxos i el seu impacte econòmic, haurem de prestar molta més atenció als mercats “segurs”, és a dir, els del proximitat. La reducció del risc a les destinacions serà un objectiu estratègic preeminent. I segon, que la necessitat de reduir la densitat de la demanda al territori a mig termini accentuarà la necessitat de reduir, molt ostensiblement, l’estacionalitat de la demanda turística a la demarcació de Tarragona, que és la segona més gran d’Espanya. Aquests elements, i d’altres que seran necessaris, configuraran un sector turístic territorial evolucionat que, de ben segur, seguirà formant part dels motors econòmics territorials.
