La renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant a les Terres de l’Ebre se va situar el 2022 en 14.948 euros, segons les últimes dades disponibles publicades esta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Se tracta de la xifra més baixa de totes
les regions catalanes i se situa 4.192 euros per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya. La renda per habitant ebrenca va registrar un creixement anual només de l’1,8 %.
A escala municipal, les dades constaten una pràctica congelació dels ingressos familiars a les dos principals ciutats ebrenques, fet que apunta a un cert estancament econòmic i a una pèrdua de poder adquisitiu a causa de la inflació. A Tortosa, la renda només va créixer un imperceptible 0,1 %, mentre que a Amposta l’increment va ser del 0,5 %.
Entre els 29 municipis ebrencs amb més de 1.000 habitants, els augments més destacats se van registrar a Corbera d’Ebre (+14,2 %), Horta de Sant Joan (+4,3 %), la Ràpita (+3,9 %) i a Ulldecona, el Perelló i Deltebre, tots tres amb un increment del 3,7 %.
Per contra, cinc municipis han vist com s’ha reduït la seua renda per càpita: Masdenverge (-1,4 %), Móra la Nova (-1,3 %), Xerta (-1,0 %), Flix (-0,8 %) i Batea (-0,2 %).
Flix continua sent el municipi amb la renda per habitant més elevada de les Terres de l’Ebre (17.841 euros), seguit d’Ascó (16.487 euros) i Móra d’Ebre (16.088 euros). Tot i això, cap dels tres apareix entre els 30 municipis amb més renda de Catalunya.
Municipis pobres
En canvi, 10 dels 30 municipis catalans amb la renda més baixa per habitant se troben a les Terres de l’Ebre: Riba-roja d’Ebre, el Perelló, Batea, Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja, l’Aldea, la Sénia, Amposta, l’Ametlla de Mar i Benissanet.
Per comarques, l’any 2022 el Barcelonès continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada (21.297 euros) i supera la mitjana catalana en un 11,3 %. El seguixen les comarques del Baix Llobregat (19.933 euros) i el Vallès Occidental (19.778 euros). En canvi, la resta de comarques se situen amb una renda inferior a la mitjana catalana, i n’hi ha sis, de les quals tres són de les Terres de l’Ebre, amb una renda un 20 % inferior a esta mitjana: el Montsià (14.415 euros), l’Alt Urgell (14.757 euros), l’Alt Empordà (14.954 euros) i la Terra Alta (14.969 euros), la Noguera (15.080 euros) i el Baix Ebre (15.172 euros).
Els municipis ebrencs on la remuneració d’assalariats té un major pes en els components de la renda familiar són Móra d’Ebre (60,4 %), Roquetes (60 %), Amposta (57,9 %) i Tortosa i Móra d’Ebre (57,8 %). Per contra, els municipis on els salaris tenen el percentatge més baix són dos municipis de la Terra Alta: Batea (39,1 %) i Horta de Sant Joan (39,8 %).
Les prestacions socials, és a dir les pensions, subsidis d’atur i ajuts familiars és un altre dels principals components de la renda familiar disponible i els municipis on tenen un major pes són Riba-roja d’Ebre (33,7 %), Batea (33,6 %) i Flix (33,5 %).
Què és la renda familiar disponible bruta per habitant?
La renda familiar disponible bruta per habitant és un indicador que mesura els ingressos mitjans que té realment cada persona d’un territori per a gastar o estalviar. Se calcula a partir de les rendes que perceben les llars —com ara salaris, pensions i ingressos d’activitats econòmiques—, afegint-hi les transferències rebudes de l’administració i restant-ne els impostos i cotitzacions socials.
A diferència de la renda per càpita tradicional, este indicador oferix una visió més ajustada del poder adquisitiu real de la ciutadania i, per tant, és una eina clau per a analitzar el nivell de benestar econòmic i les desigualtats territorials a Catalunya.
