HomeSense categoriaLa remor de fons dels plans hidrològics

La remor de fons dels plans hidrològics

EDITORIAL // El tercer cicle de planificació  de les conques hidrogràfiques espanyoles ens torna a encarar a les Terres de l’Ebre amb un conflicte recurrent, latent, atrapat en el temps, de diferències aparentment insalvables, que es va encetar oficialment fa 20 anys amb una gran batalla guanyada, resolta amb la derogació del Pla hidrològic nacional transvasista del govern Aznar, però que continua viu. La guerra de l’aigua no s’ha acabat: ha de ser una de les guerres del segle, no només a l’Ebre català.

Cal reconèixer que l’esborrany de Pla hidrològic de la conca de l’Ebre està més o menys impregnat del canvi de discurs o de cara, molt més amable, receptiva i sensible, que en matèria mediambiental identifica el govern del PSOE i Unidas Podemos i més específicament la ministra socialista de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Però no és menys cert que en alguns factors substancials, en aquells que realment podrien suposar un punt d’inflexió contundent en les polítiques hidrològiques de l’Estat espanyol, el canvi en les formes i en el gest no es traduïx en modificacions importants, perquè el que és irrefutable és que el règim de cabals mínims per al tram final del riu del nou Pla hidrològic és gairebé el mateix que el que propugnava l’anterior Pla. I això és així perquè, un cop més, el canvi de discurs en relació amb el Delta i la posada damunt de la taula dels problemes que l’amenacen, estan seriosament hipotecats pels usos de l’aigua conca amunt. Mai, ni ara tampoc, s’ha prioritzat la integritat ecològica del Delta per a fixar quina quantitat d’aigua (i sediments) necessita l’espai per a tenir un bon blindatge, i a partir d’aquí repartim la resta. L’operació sempre ha funcionat a l’inrevés. Concedim aigua per a usos agrícoles, urbans i industrials i després ja veurem el que queda per a, si s’escau, fixar un cabal per al Delta. 

Juntament amb esta persistència maligna, els arguments de la PDE, assenyalant els fantasmes de les transferències mig encobertes entre conques, també ens situen una mica en una mena d’època de la marmota. 

Caldrà veure si es materialitzen les intencions de canvi per a començar a actuar al Delta expressades pels responsables estatals, a tots els nivells, però caldrà exigir també, com reclama la PDE, que estos passos endavant siguen congruents amb polítiques estratègiques de l’aigua diferents.

Article anteriorPrimeres novetats a la UE Aldeana
Article següentTots som Samuel
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

59 + = 65

Últimes notícies