La rumorologia és un dels fenòmens més habituals als pobles. Bàsicament consisteix en la transmissió d’una cadena d’informació que a mesura que va passant d’una persona a una altra va alterant el seu significat, fins i tot, arribant a transformar-se en un missatge totalment oposat a l’inicial. Aquests dies, ho hem vist amb la Covid-19. Les informacions falses sobre possibles contagis han convertit veïns d’una comunitat concreta en éssers estigmatitzats, amb tota la violència social que això comporta.
A les Terres de l’Ebre, un territori petit on la xarxa humana té una escala fàcil de rastrejar, moltes persones han patit una cacera de bruixes per la seva possible infecció, que en molts casos ha resultat ser falsa. Les notícies enganyoses s’han transmès de poble en poble, i també a través de les xarxes socials, fins a crear un estat d’alarma totalment al marge de les autoritats sanitàries.
La Covid-19 ens enfronta a un escenari inèdit, on el control social es porta a terme també pels mateixos veïns, el que vindria a ser el concepte que s’ha popularitzat de l’anomenada policia del poble. De fet, una de les majors pors de les persones que malauradament han resultat infectades és l’arraconament i l’estigma social.
Cal fer pedagogia per comprendre que les infeccions són un problema comunitari i no una batalla entre persones sanes i persones infectades. El rumor busca trencar aquesta confiança, perquè darrere del rumor sempre hi ha una espècie de voluntat de poder, de crear discòrdia davant del que en alguna mesura és diferent.
És cert que aquests mesos han estat un període on han passat moltes coses, en les nostres vides privades i públiques. Hem perdut feines, persones estimades, projectes, fet que ens ha situat a ser conscients de la nostra fragilitat.
La por de ser infectat per la Covid-19 ens situa davant un escenari on creix l’amenaça d’apocalipsi, la desconfiança social i l’estigmatització d’aquell diferent. Ara és hora d’estar més alerta que mai, perquè el problema de les fake news no és només un assumpte periodístic, sinó una pràctica social que pot ser molt destructiva i de la qual tots en podem ser còmplices en un moment o altre.
