HomeMedi AmbientLa urgència continua empaitant el Delta en el cinquè aniversari del Gloria

La urgència continua empaitant el Delta en el cinquè aniversari del Gloria

L’excepcionalitat i els efectes devastadors i inaudits del temporal Gloria van subratllar la fragilitat i el risc de desaparició del delta de l’Ebre i van fer que fos un punt d’inflexió a l’hora d’exigir recursos i acció a les administracions. Els ajuntaments i les comunitats de regants van constituir la Taula de Consens del Delta, amb un Pla Delta concís de les accions que consideraven imprescindibles per a salvaguardar-lo. Les administracions se van comprometre a alinear-se i en estos cinc anys s’han fet passos tímids, més enllà de les actuacions d’urgència. El Govern espanyol encara no ha aprovat el seu Pla de Protecció del Delta i la Generalitat s’ha posat a treballar en l’Estratègia Delta, basada en el model holandès de mobilització de grans quantitats de sorra.

Fa cinc anys, el devastador temporal Gloria va implicar que l’estratègia i la planificació per a salvar el delta de l’Ebre i aturar la seua regressió i subsidència “tingués en compte el canvi climàtic i l’accentuació de la freqüència i de la intensitat de les tempestes marines”. Així ho destaca el científic i investigador, cap de l’àrea de Canvi Climàtic d’Eurecat i director del Centre de Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.

La lliçó” que va dixar la tempesta, que va arribar a les Terres de l’Ebre el 20 de gener de 2020, és que el litoral ha de tindre “prou amplada” per a resistir embats com aquell. La línia del litoral va retrocedir i l’aigua de la tempesta i també l’aigua del mar van inundar gran part de la superfície deltaica, afectant més de 2.000 hectàrees d’arrossars. Als termes de Deltebre, l’Ampolla, Sant Jaume d’Enveja o la Ràpita va haver-hi zones que van quedar sota el mar.

Platges més amples

Com recorda Ibáñez, les zones de la costa deltaica amb platges prou amples i sistemes dunars darrere no van patir danys significatius, i este és un model que s’ha anat repetint a tot el món davant de fenòmens d’esta mena. Els “espais d’acomodació” permeten “aturar l’energia d’estes tempestes” i eviten que entre aigua salada amb la pujada del nivell del mar, “una altra realitat que se superposa” als temporals, com ha recordat el científic.

També són importants els espais d’aiguamolls darrere d’estes franges perquè si es produïx una inundació per l’entrada d’aigua marina, s’eviten “impactes immediats” com els que va tindre el Gloria en centenars d’hectàrees d’arrossars, en estacions de bombeig, passejos marítims urbans i ports.

El que va passar el 2020 va fer inqüestionable la necessitat de prendre mesures, i encara que siga a ritme lent, l’Administració s’ha mogut. En els darrers dos anys, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha fet aportacions d’urgència de sorres (més de 317.000 metres cúbics) als punts més fràgils i debilitats pel Gloria al Delta, l’illa de Buda, el Trabucador i la Marquesa. Per la seua banda, la Generalitat ha actuat a les guardes de les basses, ha fet una batimetria de les sorres marines disponibles per a ser dragades i té en marxa un dels projectes per fer camins de guarda a les badies, el dels Alfacs. El que diferencia l’Estat de la Generalitat són 10,7 milions de metres cúbics de sorra. Mentre el Govern català creu que es podria mobilitzar esta quantitat d’arena a partir de quatre dipòsits localitzats amb la batimetria on s’acumulen més de 40 milions de metres cúbics, l’Estat aposta, de moment, per actuacions quirúrgiques.

Model holandès

L’aposta de la Generalitat és la que encaixa millor en el model holandès que reivindica la Taula de Consens, però en tot cas els projectes executius definitius de les accions s’hauran de consensuar amb el Ministeri de Transició Ecològica. El Govern català està ara pendent “d’una qüestió administrativa” per a resoldre l’adjudicació de la redacció del projecte (230.000 euros) per a drenar les sorres marines. El repte és que les platges més afectades per la regressió al Delta passen d’uns 20-30 metres actuals, a prop de 100 metres d’amplada. El pressupost previst per a esta estratègia és de 116 milions d’euros fins al 2032.

A l’Arenal, on van desaparèixer 30 metres de platja, l’Estat va construir un mur de pedra, però la infraestructura no ha frenat la regressió i el Govern espanyol ha anunciat un projecte de desconstrucció del passeig de l’Ampolla. Tota l’estructura de formigó i la carretera actual se retirarà, el trànsit se desviarà per darrere del càmping l’Ampolla i es recuperaran entre 100 i 150 metres de platja que es protegirà amb uns dics. Este projecte ja formaria part del Pla de Protecció estatal, que continua encallat en la seua tramitació ambiental, així com la reobertura de la bocana de la badia del Fangar o la gestió de la finca de Bombita per part de la pública Parcs Nacionals.

Un altre element clau és l’aportació de sediments a través del riu, però esta mesura depèn de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i de moment l’organisme no està per a fer una gran prova pilot de traspàs de sediments del pantà de Riba-roja, com li reclamen les entitats de protecció del territori o fins fa poc la Generalitat. Almenys la CHE ha passat a parlar obertament de gestió dels sediments, però no ha anat més enllà de petites proves com l’extracció de les sorres de davant del camp de regates de Mequinensa. Ibáñez ha recordat que tot i que un nou Gloria hauria de tardar “teòricament” mig segle a repetir-se, ja es va tard en les mesures.

Nou atermenament

En estos cinc anys des del Gloria hi ha hagut una proposta del Govern espanyol que ha topat amb l’oposició socioeconòmica i política a les Terres de l’Ebre: el nou atermenament de la zona de domini públic marítim terrestre, que suposa passar a propietat de l’Estat finques repartides en un centenar de quilòmetres de costa deltaica, en una franja d’entre 10 i 50 metres. El Parlament i el Senat han aprovat mocions per a aturar el procés n

La Taula de Consens alerta que la situació és “igual o pitjor” que abans del gran temporal

La Taula de Consens del Delta, representada pels set municipis del delta de l’Ebre i les dos comunitats de Regants, alerta que la situació al litoral deltaic és “igual o pitjor” que abans del temporal Gloria, fa cinc anys. El portaveu de l’entitat, Xavi Curto, ha denunciat que els moviments de sorres que el Govern espanyol ha dut a terme han sigut “escassos” i que la Marquesa, l’illa de Buda o el Trabucador ja han perdut l’amplada que es va recuperar. La Taula de Consens lamenta que no es duga a terme una obra com la de l’Albufera de València, on se van mobilitzar 3 milions de metres cúbics d’arenes, mentre al Delta se
n’han mogut 317.000.

Representants de la Taula de Consens van voler recordar el Gloria des de l’erosionada i degradada platja de Migjorn a Sant Jaume d’Enveja. A tocar de l’Illa de Buda, el mar cobrix completament la platja un dimarts al matí i les onades reboten a tocar de l’aparcament de vehicles. “La pregunta avui és si després de cinc anys estem millor que abans del Gloria i la resposta és no. Estem igual o pitjor”, ha sentenciat Xavi Curto, portaveu de l’entitat. “Demanem el que fan els països civilitzats i punters, com els Països Baixos, que és la transposició massiva de sorres marines”, sostenen des de la Taula.

L’entitat també ha denunciat que el Govern espanyol “s’ha afanyat” a dur a terme actuacions que accepten la regressió del Delta, com la prova pilot de la finca Bombita, que s’ha fet en contra dels criteris del territori. Se tracta de la construcció d’una duna de protecció que ha suposat un retrocés de la finca de 450 metres i fins a 600 metres a la Marquesa. De fet, una de les principals crítiques a les primeres versions del Pla de Protecció estatal del Delta que encara està en tràmits ambientals és que acceptaven un canvi substancial en la morfologia actual del delta de l’Ebre.

Unió de Pagesos també se suma a les crítiques per inacció governamental i alerta que acceptar la regressió “suposaria l’abandonament del Delta i la pèrdua d’una gran quantitat de terreny de cultiu de l’arròs, un sector amb un gran impacte en l’economia de la zona i que complix un gran paper ambiental”.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies