La verema acaba a la Terra Alta i els últims remolcs de macabeu i samsó entren ja als cellers i les cooperatives. La campanya ha sigut bona, i la Denominació d’Origen estima que la producció se situarà entre els 38 i els 40 milions de quilos de raïm, unes xifres similars a les anyades anteriors a la sequera. Fora del camp, però, les perspectives són complicades per als productors de raïm, que han vist com la crisi als mercats ha fet ensorrar el preu, de vegades fins i tot per sota dels costos de producció.
“És una tempesta perfecta”, assegura Rosa Caballé, la presidenta del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta. El consum de vi porta anys caient de forma sostinguda en mercats com el català i l’espanyol, i la inestabilitat internacional ha provocat també una davallada de les exportacions. El vi té menys sortida al mercat i els cellers demanden també menys raïm per a les noves anyades. El preu s’ha ensorrat i alguns pagesos fins i tot han tingut problemes per a vendre tota la producció a cellers i cooperatives. “Segons l’INCAVI, un quilo de raïm costa de produir entre 0,53 i 0,56 euros i, en alguns casos, s’arriba a pagar 20 o 30 cèntims”, denuncia el portaveu d’Unió de Pagesos, Miquel Piñol. Els viticultors definixen la situació com a “insostenible” i advertixen que, amb estos preus, no podran fer front a les despeses de les pròximes campanyes.
Des de diferents sindicats agraris han demanat als cellers i productors que complisquen amb la Llei de la cadena alimentària i no compren raïm per sota del preu de producció. “L’ampolla de vi continua tenint el mateix preu a les botigues i restaurants, però el preu del raïm s’ha ensorrat. No pot ser que tota la crisi del sector recaiga, un cop més, en els pagesos”, recalca Piñol, i alerta que “els preus de la mà d’obra, dels fitosanitaris i, sobretot, del gasoil, han augmentat de forma dràstica”, especialment en l’últim any. “Si no augmenta també el preu de la collita, moltes explotacions hauran de tancar”, manté.
Des d’Unió de Pagesos ja han demanat a les denominacions d’origen que aproven un codi de bones pràctiques per als cellers adscrits i que incloga la compra del raïm a un preu sempre per sobre del cost de producció. Des de la DO Terra Alta ja han respost i han donat suport als pagesos i la seua reivindicació. La presidenta, Rosa Caballé, assegura que “els viticultors són una part fonamental de la DO i s’han de guanyar la vida dignament, ja que estan fent un raïm d’una qualitat extraordinària, d’on surten vins excel·lents”. Un cop finalitzada la collita, el Consell Regulador té previst dur a terme una anàlisi de la campanya d’enguany —amb les xifres de producció i facturació sobre la taula— per a estudiar la situació que viu la Denominació d’Origen tant pel que fa al camp com als cellers productors i embotelladors.
Verema en verd i destil·lació de crisi
La crisi de preus en la verema d’enguany ha encès ja les alarmes dels viticultors, que han iniciat les mobilitzacions arreu del país. El passat 11 de setembre, prop de 200 pagesos van participar en una mobilització a Gandesa, on van reclamar un preu just per al raïm i noves polítiques per a equilibrar el sector.
Abans de la campanya, el Departament d’Agricultura de la Generalitat va aprovar un paquet de mesures extraordinàries de nou milions d’euros per a ajustar l’oferta i la demanda, amb 5,6 milions d’euros per a la verema en verd i 3,6 milions per a la destil·lació de crisi. La verema en verd té com a objectiu reduir la sobreoferta de raïm, amb ajuts per als viticultors que retiren part de la producció abans de la maduració per tal de reduir la collita i evitar la saturació al mercat. A la Terra Alta només s’hi van acollir unes 500 hectàrees, menys d’un 10 % del terreny productiu. “La verema en verd pot ser una bona mesura si hi ha bones compensacions, però molts agricultors no s’hi van acollir perquè no esperaven un excedent tan elevat i una caiguda tan dràstica del preu durant la collita”, explica Piñol.
D’altra banda, la destil·lació de crisi és un incentiu perquè els cellers puguen reduir els estocs de vi d’anyades anteriors. El departament oferix un ajut per a destil·lar el vi que no ha tingut sortida al mercat i produir alcohol d’ús industrial o energètic. Així s’incentiva la nova demanda de raïm. “Pot ser una bona manera de traure els excedents i que els cellers puguen alliberar espai i donar pas a nova producció de vi”, valora Rosa Caballé. Tot i això, ni la verema en verd ni la destil·lació de crisi han evitat la caiguda dràstica de preus durant la campanya d’enguany.
El director dels serveis territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Antoni Espanya, ha reivindicat l’acció del departament en la campanya d’enguany. “Han sigut nou milions d’euros per a actuar davant la situació complicada que viuen els viticultors”, assegura. Espanya es va reunir amb els viticultors el passat 11 de setembre, durant la mobilització a Gandesa, i assegura que ja va traslladar la situació que es viu a la Terra Alta als directius de la Conselleria d’Agricultura. “És fonamental escoltar els productors i les seues demandes. Des del departament, en breu s’elaborarà un pla d’actuació per a la vinya i el vi, amb la col·laboració de totes les parts, per a donar resposta a la situació complexa que viuen els viticultors”, ha destacat Espanya.
Arrancar vinya
Davant la sobreoferta de raïm, tant des d’Unió de Pagesos com des del departament defensen la necessitat d’eliminar part de la superfície de vinya al país. “Calen incentius per a l’arrancada de vinya, però ha de ser de la forma més beneficiosa possible des del punt de vista social, afavorint que hi hagen bons ajuts, i amb prioritat per als pagesos de més edat que es vulguen retirar”, ha argumentat Piñol. El portaveu d’Unió de Pagesos, però, ha reiterat que “les zones d’arrancada haurien de reconvertir-se després a nous cultius, com ametlles o olivers, i preservar així el mosaic agroforestal”. Per a equilibrar l’oferta i la demanda, des del sindicat calculen que seria necessari arrancar unes 10.000 hectàrees de vinya, de les 55.000 que hi ha al país. És més del 18 % de la superfície de vinya que hi ha actualment al país.
La Comissió Europea ha aprovat ja un pla d’ajudes per als agricultors que opten per arrancar les vinyes de les seues explotacions. L’objectiu és eliminar l’excedent i equilibrar l’oferta i la demanda davant el desajust que viu el sector en diferents països europeus. Esta nova política comunitària suposa un gir radical respecte als últims anys, on s’ha fomentat l’expansió controlada de noves zones productives a les denominacions d’origen europees.
El nou pla d’acció del Departament d’Agricultura preveu nous ajuts per als pagesos que vulguen arrancar la vinya i optar a nous cultius. Segons Antoni Espanya, “l’ajut per a l’arrancada i la reconversió de les explotacions serà una part important, ja que és una mesura clara i reclamada pel sector per tal de reduir la sobreoferta de cara els pròxims anys”. Se preveu que el pla es faça públic en els mesos entrants i que els nous ajuts per a l’arrancada i reconversió arriben abans de la campanya de l’any vinent.
El nombre de consumidors de vi cau, especialment entre els jóvens
El consum de vi i cava cau de forma sostinguda a Catalunya. Els cellers veuen com cada cop hi ha menys demanda de vi dins el mercat català i, any a any, és més difícil donar sortida al producte. La caiguda ha sigut especialment significativa en els darrers sis anys i afecta pràcticament tots els productes (vi blanc, negre, rosat i dolç), mentre que els principals consumidors són les generacions de més edat.
Segons dades del Baròmetre català del consum i les vivències envers el vi, que elabora l’INCAVI, el 2019, el 29 % de la població consumia vi o cava almenys un cop per setmana. En només sis anys, esta xifra ha caigut deu punts i el 2025 —l’última observació de l’estudi— només el 19 % de la població diu que consumix vi de forma setmanal.
La davallada pot ser més acusada de cara als pròxims anys, ja que les generacions més jóvens són les que consumixen menys vi i cava. Segons l’Institut Català del Vi, només un 11 % dels jóvens entre 18 i 30 anys beuen vi o cava cada setmana. És una xifra molt inferior a la de la cohort d’entre 46 i 65 anys, en què el consum setmanal de vi se situa en el 26 % de la població. Les generacions més jóvens, a més, tenen més població que no beu alcohol. Un 22 % se declara abstèmia, mentre que el percentatge és del
12 % en la població de 31 a 46 anys i del 8 % entre la de 46 a 65 anys. El nombre de consumidors ocasionals de vi i cava, ja siga amb periodicitat mensual o anual, se manté en xifres similars entre les tres cohorts.
Per tipus de producte, el vi negre és el que perd més consumidors setmanals. El 2019, un 21 % de la població assegurava que consumia vi negre pràcticament cada setmana, i esta xifra ha caigut fins al 13 % l’any 2025. La davallada és més sostinguda en altres elaboracions. El vi blanc ha passat de consumir-se setmanalment per un 11 % de la població el 2019 a un 8 % l’any 2025, i el consum de vi rosat i vi dolç ha patit una reducció testimonial.
Pel que fa a les dades de població amb un consum ocasional de vi —mensual o anual— la tendència també baixa en els últims anys. L’opció preferida per al consum ocasional és el vi blanc. El 2019, un
71 % de la població major d’edat assegurava beure’n almenys una vegada a l’any. El 2025, esta xifra cau fins al 67 %. La segona opció és el vi negre: el 2025, un 62 % de la població el consumia almenys una vegada a l’any, mentre que el 2019 ho feia un 68 %.
Les dades de consum també
s’han reduït pel que fa al vi rosat i el vi dolç. El 2019, la mitat de la població major d’edat reconeixia que consumia vi rosat almenys una vegada l’any i, el 2025, la xifra ha disminuït fins al 44 %. De la mateixa manera, el vi dolç era consumit anualment per un 45 % de la població el 2019 i el 2025 ho era per un 38 %.
L’INCAVI ha començat a observar les tendències de consum de vi desalcoholitzat i de vi amb baix contingut d’alcohol. Se tracta de noves tendències de consum encara molt reduïdes, però s’observarà també la seua evolució de cara als pròxims anys.
Nous mercats
Davant la reducció del consum, el sector del vi opta per reactivar la demanda del consum intern amb noves eines de promoció i estudia també la introducció de nous mercats. Antoni Espanya assegura que “el nou pla d’acció del vi destinarà més esforços a la promoció del vi català i la seua introducció als mercats internacionals”. El Govern també vol incentivar els esdeveniments enològics i de promoció del vi de proximitat, com la Setmana del Vi Català o les diferents fires que s’organitzen arreu del país.
Des de la DO Terra Alta reivindiquen també la necessitat d’augmentar la demanda de vi català. “El vi forma part de la dieta mediterrània i cal fomentar-ne el consum de forma saludable i responsable”, argumenta Rosa Caballé. La presidenta de la DO assegura que “el vi és un producte de proximitat a Catalunya i un sector econòmic important” i ha destacat la importància de promoure’n el consum “com a part de la cultura catalana i mediterrània”. Tot i el component alcohòlic, Caballé reivindica que el vi “és un producte saludable” i assegura que el seu consum responsable és més convenient que altres productes amb una demanda creixent en els últims anys, com és el cas de les begudes energètiques i ensucrades.
Tot i la davallada en la demanda, en els últims anys, la Denominació d’Origen Terra Alta s’ha situat com la tercera DO catalana amb més demanda al país, segons dades de l’Informe Nielsen de 2025. El 3,7 % dels vins que es van comercialitzar a Catalunya —tant a través de l’hostaleria com als comerços d’alimentació— portaven el segell de la DO Terra Alta. Només la van superar la DO Penedès, amb un 8,1 % del volum de vendes, i la DO Catalunya, que lidera el rànquing amb un 14,8 %.
