Sempre he dubtat que la veritat sigui inqüestionable. Depèn, com va dir Ramón de Campoamor, del color del cristall amb què la mirem. Els meus dubtes, que m’acompanyaran fins a la mort, han sigut sobretot sobre la religió i la política. També, des de fa uns anys, no tinc clara la Justícia. En refereixo a les normes dels governs, no a la llei Natural. No he pogut esbrinar qui hi ha en la certesa de la realitat.
No vull parlar de qui té la raó en el procés de Catalunya, si els que desitgen creure que la nostra independència és possible a curt termini o els que volen una república catalana més pausada. Ara no toca.
Vull polemitzar sobre l’afer de Rússia, més ben dit, l’actitud de Vladimir Putin d’envair províncies veïnes d’Ucraïna. Tots els governs europeus consideren Putin un criminal ferotge, sobretot els dirigents espanyols. Però varen criticar amb la boca petita la intervenció criminal a Catalunya un dia U d’Octubre per unes forces militars, només per voler votar. He dit amb la boca petita perquè trigaran anys a poder aclarir això de la dictadura judicial contra els independentistes. Les nacions europees tenen por del que pugui passar a Bèlgica, Escòcia, Còrsega… I per tant, fan el paperot democràtic; però, com deia el meu pare, mucho te quiero perrito pero de pan poquito.
Europa ens va vendre. Ens varen fer creure que donarien suport a la decisió de les urnes (pensaven que ni hi hauria urnes ni votaríem) i després, donde dije digo, digo diego. Magistrats com Santiago Vidal s’ho cregueren i redactaren una Constitució Catalana i Republicana. El feren fora de la carrera judicial i al final el perdonaren en un acte de bona voluntat d’algú que el va considerar un ingenu. Els polítics no varen tenir la mateixa sort, uns a l’exili i altres a la presó.
Ara tots els mitjans de comunicació del món occidental (sobretot, del regne espanyol) diuen pestes contra Putin. Una part dels ciutadans d’Ucraïna se senten russos i, durant molts anys han demanat a Rússia que els ajudi a apartar-se d’Ucraïna. Han votat i així ho han demanat als russos, però, clar, els europeus no ho poden acceptar, i menys els imperialistes espanyols de PSOE, PP i Vox (Ciutadans no el poso perquè està a punt de desaparèixer). Ara s’ ho hauran d’empassar amb vaselina, perquè Rússia no és Catalunya, sobretot perquè disposa de més armament que els espanyols i tot Europa.
Així, que quina és la veritat? La del que té la raó o té canons? Ja ho vaig afirmar un altre dia, la llibertat és en l’espasa de Simón Bolívar o en la falç dels segadors.
